Periodisme versus immigració

La premsa usa terminologia militar amb l'objectiu d'atemorir els ciutadans i els fa creure que els immigrants representen un perill
27 febrer 2014 01:00h
La Marea / Rosina Iglesias
 
La premsa espanyola usa terminologia militar amb l'objectiu d'atemorir els espanyols fent-los creure que aquests homes i dones migrants representen un perill. Així mateix, la premsa maneja les xifres a la seua conveniència per a fer l'efecte que 100, 200 o 300 persones intentant creuar la frontera són moltes. No solament no ho són, sinó que són xifres ridícules si les posem en contrast amb les de la resta del món.

Segons xifres d'ACNUR (l'Agència de l'ONU per als Refugiats), existeixen en l'actualitat 45 milions de refugiats en el món, procedents en la seua major part de Sudan, Sudan del Sud, Somàlia, Síria, l'Iraq, Afganistan i la República Democràtica del Congo.

El que més crida l'atenció quan s'analitzen els informes sobre els refugiats és quins són els països receptors; ja que, en contra de la creença general, els refugiats resideixen en la seua majoria a Pakistan (1.621.525), Iran (862.790), Jordània (613.104), Kenya (550.506), Turquia (511.936) i Etiòpia (407.646). Alemanya, àdhuc és el país europeu amb major nombre de refugiats, i està molt lluny d'aquestes xifres, amb 168.512 persones amb aquest estatus, segons dades de UNHCR.

En contra del que la premsa insinua, Espanya és un dels països amb menor recepció de refugiats, ja que únicament hi ha 4.510 persones amb aquesta condició. En 2012, es van rebre 2.580 sol·licituds de refugi, de les quals només es van concedir 508. Estònia és l'únic país europeu amb menor nombre de refugiats que Espanya, amb 65.
 

Passem a parlar de les xifres de migració

Segons dades de l'INE (Institut Nacional d'Estadística), a l'Estat espanyol resideixen 5.294.710 estrangers, dels quals 2.563.803 procedeixen d'altres països de la Unió Europea. En aquestes xifres estan inclosos els estrangers que vénen per treball, estudis o que fixen ací la seua residència al final de la seua edat laboral.

Un total de 314.358 persones procedents de l'estranger van establir la seua residència a l'Estat durant 2012 i 476.748 van abandonar-lo amb destinació a algun país estranger; cosa que va fer que, per tercer any consecutiu, el saldo migratori va ser negatiu.

Dels 314.358 migrants procedents de l'estranger, 32.380 eren de nacionalitat espanyola i 281.978 estrangers. Quant a mobilitat cap a l'exterior, de les 476.748 persones que van deixar l'Estat espanyol durant l'any 2012, 59.724 eren espanyols de naixement.
 
En conclusió, el periodisme ens està alertant sobre un suposat “efecte crida” tot i tindre a la seua disponibilitat la informació de l'INE que ens diu que en els últims anys ha marxat de l'Estat més gent de la que ha entrat, tant si parlem d'estrangers com si parlem d'espanyols de naixement. Per què ens enganyen? Perquè així els ho  demanen els grups polítics d'extrema dreta en estar properes les eleccions europees, amb l'objectiu d'aconseguir vots basats en la por i l'odi al diferent.

La tendència actual a Europa és el creixement de les migracions del nord cap al sud, ja siga per a cercar treball, estudiar, retirar-se o tornar al país d'origen. Els moviments migratoris de nord a sud afecten milions de persones cada any i haurien de tenir-se en compte en els debats sobre la implicació d'aquesta migració en el desenvolupament. Encara que la major part dels desplaçats del nord es dirigeixen a un altre país del nord (el major desplaçament en el món en aquest sentit són alemanys que emigren a Estats Units), l'emigració de persones nascudes en el nord que cerquen treball en el sud s'ha incrementat considerablement en els últims anys.

Contràriament a la impressió que ens deixen els mitjans de comunicació, gran part de la migració nord-sud es deu als migrants que tornen als seus països. Malgrat el creixement d'aquests desplaçaments, no existeixen estudis suficients per a valorar els seus efectes ni la seua tendència a curt o llarg termini.

Deixant a un costat els números, el creixement de la migració nord-sud ens recorda que la majoria dels països del món són alhora països d'origen i destinació, la qual cosa ens hauria de portar a debatre sobre les característiques de la migració actual. Amb massa freqüència, aquest debat se centra en les qüestions relatives als drets i accés al mercat laboral dels migrants del sud que cerquen treball en el nord. En la situació actual, en la qual hi ha un mercat de treball creixent en el sud per a treballadors del nord, s'haurien de començar a canviar els discursos polítics i periodístics sobre migració amb l'objectiu de no desvirtuar la realitat.

La premsa espanyola aprofita les tragèdies de Lampedusa i Ceuta per a criticar els desplaçaments migrants del sud al nord, i enganyen el teleespectador fent-li creure que 300 persones són una invasió si intenten creuar una tanca, però són poques si són els veïns d'una ciutat que es manifesten contra el seu alcalde. Aquest tipus de premsa té la responsabilitat en l'augment de la xenofòbia i el racisme a l'Estat.

Aquesta informació ha sigut publicada en La Marea. Traducció: La Veu del País Valencià.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next