El Museu d'Etnologia organitza una nit "ludicofestiva" per a "mantindre viva" la narrativa popular

Els contistes Vicente Cortés, Llorenç Giménez i Eva Andújar participen aquest dissabte en l'activitat 'Al caliu de les paraules'
/ València
3 febrer 2018 01:00h
\'Al caliu de les paraules\' és un esdeveniment per a gaudir de la festiva i variada narrativa valenciana de tradició oral al voltant d\'una foguera.

De Xelva i la comarca dels Serrans als patis del Museu Valencià d'Etnologia. Aquest ha estat el recorregut, amb aturada inclosa, de l'esdeveniment 'Al caliu de les paraules'. De fet, va nàixer l'any 1998 com a primer Festival de Narrativa Oral a Xelva i sota el nom de 'Al calor de las palabras'. Ho explica el contista Vicente Cortés, creador, coordinador artístic i narrador en aquestes trobades. En el seu moment va proposar aquesta activitat per a dinamitzar la comarca "però, al final, després de sis anys, es va deixar córrer". L'última edició va ser en 2003. Anys després, ara en fa un parell, des del Museu Valencià d'Etnologia es van posar en contacte amb Cortés per a preguntar-li "si es podria fer ací una versió urbana, sense foguera a terra, sobre unes pasteres..." Per què és tan important el foc en aquesta vetllada? "Perquè al voltant de les fogueres no s'està callat, sinó que es canta, es balla, es xarra", afirma Cortés. Ja fa molt de temps que, al voltant de la llar, els majors han contat històries i contes tradicionals a xiquets i adults.

'Al caliu de les paraules' és un esdeveniment per a "rememorar l'hivern com antany", quan els veïns de diferents localitats s'aplegaven al voltant d'una foguera durant les festivitats de gener i febrer. És, també, un esdeveniment per a gaudir de la festiva i variada narrativa valenciana de tradició oral. Al voltant de tres fogueres, les persones assistents podran gaudir d'escoltar històries però també de contar-les i cantar-les. Ara bé, per a participar en l'acte caldrà presentar una entrada que es pot recollir des del 30 de gener al vestíbul del museu. "Ha de ser un grup reduït perquè considere que la narració oral és sense micròfons ni altaveus", justifica Cortés.

Riure's del poder

Per al contista, aquests esdeveniments col·lectius "són la forma més democràtica d'activitat cultural i artística". "Ara tenim mitjans de comunicació de molts tipus però abans, no, i una forma de socialitzar i mantindre la flama viva era aquesta", afegeix, ja que "molta gent no sabia llegir ni escriure". Es tracta de fer perviure una cultura "que té molts anys, segles" i per això és important mantindre-la, "igual que es recupera la tradició musical, perquè forma part de la cultura i de la nostra visió de món".

Abans, al voltant de fogueres com les de Sant Antoni es feia comunitat. "Ara ja no és igual", lamenta Cortés, però avança de quina manera tractaran de facilitar-ho en aquesta vetllada: "Hi haurà porrons de vi perquè roden i, així, crear comunitat; intentarem que abans d'arribar els professionals ja s'haja trencat el gel en cada foguera".

A les nou de la nit serà l'obertura de portes i mitja hora després començarà el sopar de pa i porta davant les fogueres. Les persones assistents ja podran contar, si volen, relats breus, endevinalles, romanços, embarbussaments... Cortés fuig de la paraula "acudits", ja que "això es pot fer en qualsevol moment, no té el mateix caràcter". En canvi, sí que parla de contes, cançons, contarelles i brindis. La temàtica pot ser ben diversa, però es tracta de "riure's de l'església, del poder econòmic, de l'alcalde, del rei"; en definitiva, "de mostrar la tradició oral ludicofestiva, sempre picant, irreverent i còmica, després de sopar i beure". A partir de les deu de la nit hi haurà contades simultànies al pati del museu i a les onze i mitja, ressopó amb mistela i pastes proporcionades per l'organització. Tot seguit, fins a les dotze i mitja, narradors professionals i qui s'anime del públic participaran en una contada general de relats curts.

El testimoni de les iaies

Cortés ha "heretat" tota aquesta narrativa popular valenciana després d'anar poble per poble entrevistant-se amb "iaios i iaies". I remarca que, "sobretot amb iaies, ja que són qui millor han mantingut la tradició, perquè estaven a casa amb els xiquets, preparaven el sopar, els contaven històries per a dormir..." Es tracta de gent d'entre 90 i 100 anys, "tot i que ara hi ha gent nova, més jove, d'entre 65 i 75 anys". Conta que va començar a recollir testimonis en 1995 i que una de les seues majors informants, tot i que no des del principi, és la seua mare.

Totes aquestes històries han servit perquè Cortés haja publicat cinc llibres sobre "la tradició oral de la 'Serranía de Valencia'", protagonitzats per El Tío Paragüero. Ara segueix replegant material per a un sisé. El contista destaca que les persones amb qui parla "són gent generosa, oberta, simpàtica, progressista". "Volen compartir aquestes històries i no coses de beats i de l'església", afegeix.

És important que la literatura oral no es perda i, per això, a Cortés li agradaria que hi haguera més esdeveniments com el d'aquest dissabte, "i no només a València". "Voldria que a cada comarca hi haguera un parell de pobles on se celebrara, vora el foc ancestral", afegeix. No obstant això, es mostra optimista: "Jo crec que no s'està perdent".

next