CaixaBank va presentar aquest divendres per primera vegada a València els seus comptes anuals. La situació política catalana i les seues conseqüències van surar en l’ambient durant l’anunci d’uns resultats de rècord, malgrat l’intent dels directius de l’entitat de passar de puntetes per aquestes qüestions i de reiterar que la situació actual del banc “és d’absoluta normalitat”. L’entitat va tancar 2017 amb uns beneficis de 1.684 euros, cosa que suposa un increment del 60,9% respecte a 2016, tal com van explicar el president de l’entitat bancària, Jordi Gual, i el conseller delegat, Gonzalo Gortázar.
Acabada l’exposició de resultats, marcada pel “bon funcionament” de l’activitat bancària bàsica i per l’adquisició del banc portugués BPI al febrer, Gual i Gortázar van tractar de dotar de normalitat la situació del banc després del referèndum català de l’1 d’octubre. Pocs dies després d’aquella jornada electoral, Caixabank –i també el Banc Sabadell– va optar per traslladar la seua seu social fora de Catalunya i va escollir la ciutat de València. La mudança es va decidir arran de la pèrdua de recursos de clients, una xifra que, en paraules de Gortázar, no ha sigut “estadísticament significativa”.
Els directius no van voler respondre quan se’ls va preguntar de quina zona de l’Estat eren els clients que van decidir retirar els seus diners després dels “successos d’octubre”. Tractant de dotar la no resposta de normalitat, van explicar que no donen dades autonòmiques i que analitzar les dades trimestre a trimestre no els faria “cap favor”. En termes absoluts, aquest 0,2% suposa una pèrdua de 700 milions d’euros. En aquesta xifra s’inclouen els dipòsits, les assegurances, els fons d’inversió i carteres, així com els plans de pensions. És a dir, els diners que els clients confien al banc.
El fet de no aclarir l’origen dels qui se’n van anar va generar més dubte que normalitat. El silenci dels màxims responsables deixa entreveure que més enllà de catalans preocupats per “la inseguretat jurídica” generada per la situació política podría tractar-se d’una mena de boicot de ciutadans d’altres indrets als productes bancaris catalans. Així doncs, el trasllat de seu social a València hauria sigut l’estratègia triada per CaixaBank per a retindre la seua cartera espanyola de clients.
Una dada que tampoc no van facilitar els banquers va ser la dels ‘comptes espill’, dissenyats per als clients catalans temorosos de la seguretat dels seus estalvis a Catalunya com a conseqüència de la situació política.
Encara genera més incertesa el fet que, segons les dades fetes publiques fa 15 dies per la patronal bancària CECA –facilitades per CaixaBank– el grup dirigit per Gortázar va augmentar a l’octubre els recursos administrats en 487 milions, sense comptar els fons d’inversió i les pensions. Aquesta xifra positiva contrasta amb la feta pública ahir.
Gual, però, va insistir que el canvi de domicili social a València no va suposar una “sobrereacció” i que es va fer per “l’obligació” que té l’entitat de garantir “seguretat jurídica” als seus clients. El president va recalcar que el traspàs a València va ser “una decisió difícil” però “encertada” per a donar confiança als seus clients i “donar continuïtat al negoci”.
No obstant això, va reconéixer que la decisió podria “haver disgustat” alguns clients per qüestions “sentimentals” però va insistir que, “més enllà de les qüestions sentimentals”, cal garantir “l’accés a la liquiditat i això es garantia amb el canvi de seu”.
