La secció segona de l’Audiència Provincial de València ha confirmat el processament de l’exconseller de Solidaritat Rafael Blasco i d’altres 20 persones més acusades d’irregularitats en subvencions a algunes ONG i en la construcció d’un hospital d’Haití. Ha incorporat a la causa tres persones, entre elles Fernando Darder, president d’Esperança Sense Fronteres.
Així consta en una interlocutòria facilitada pel Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ), en la qual el tribunal estima parcialment els recursos interposats per Fiscalia, l’Advocacia de la Generalitat i la Coordinadora Valenciana d’ONG i rebutja els formulats per alguns processaments, entre ells Blasco, actualment a la presó per un frau d’ajudes al Tercer Món. Amb açò, la causa sumaria finalment 24 processaments.
Es tracta de dues peces del conegut com a case Cooperació –2 i 3– sobre les quals el Jutjat d’Instrucció número 21 de València va donar per conclosa la instrucció fa aproximadament sis mesos i va dictar una interlocutòria de procediment abreujat contra 21 persones pels delictes de prevaricació, suborn, associació il·lícita, malversació, encobriment, frau de subvencions, blanqueig i falsedat documental. Enfront d’aquesta resolució, algunes parts de la causa van interposar un recurs que l’Audiència ha analitzat i resolt. En concret, Blasco va al·legar indefensió perquè se li havien atribuït fets i delictes sobre els quals no ha declarat; per la divisió de la causa en diverses peces, i per vulneració de dret de defensa.
Per la seua banda, la dona de l’empresari Augusto César Tauroni va presentar un recurs contra el seu processament i va al·legar que la decisió de la instructora de portar-la a judici es devia “al simple fet” que, per ser l’esposa de Tauroni, havia de conéixer els fets presumptament il·lícits que s’han investigat. Enfront d’aquest motiu, l’Audiència coincideix amb el fiscal que la processada, Alina Indiekina, també era la presidenta d’una empresa constituïda als Estats Units que va rebre fons provinents de les subvencions concedides per la conselleria i, a més, va intervenir en la compra dels dos immobles adquirits a Miami en 2010 i en 2011 amb diners suposadament malversats.
D’altra banda, respecte al recurs del que fóra cap d’àrea de Solidaritat, Marc Llinares, en el qual s’al·legava indefensió i prova il·lícita en les entrades i registres practicats, el tribunal també ho desestima, ja que no identifica en què li ha perjudicat no haver declarat sobre “tota la resta” i perquè no concreta tampoc quins fets concrets considera que se li imputen i sobre quins hauria d’haver declarat.
Darder i Felip
L’Audiència sí que estima els recursos interposats pel fiscal, l’Advocacia de la Generalitat i la Coordinadora contra el sobreseïment provisional acordat respecte de Fernando Darder en relació amb subvencions dels anys 2009 a 2011. Sobre aquest tema, indica que hi ha dades objectives que revelen una actuació significativa de Darder al capdavant d’una de les entitats utilitzades en la comissió dels fets investigats. Arriba a aquesta conclusió a la vista del càrrec i funcions desenvolupades per Darder en l’ONG, la seua posició com a persona autoritzada en els comptes als quals van ser transferits els fons de les subvencions, les transferències autoritzades amb la seua signatura a societats per serveis que mai es van prestar i la falta de control sobre l’execució dels projectes per als quals s’havien aprovat les ajudes.
D’altra banda, el tribunal estima el recurs de la Coordinadora contra el sobreseïment provisional acordat respecte de l’exdirector general de la conselleria José María Felip en relació amb les subvencions de 2011. Sobre aquest tema, assenyala que la utilització d’un nom fals –Nick Jordi Ferrarons– per part de Felip per a evitar ser identificat com a autor de correus electrònics que enviava a Llinares “revela l’adopció de precaucions que solament s’expliquen si se sap que no s’està actuant lícitament”
