La consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Carmen Montón, ha fet balanç aquest dilluns de les diferents actuacions sanitàries davant la mutilació genital femenina (MGF) que s’han dut a terme al País Valencià en 2017 per a detectar casos de risc i tractar precoçment les seqüeles físiques i psicològiques en les dones i xiquetes ja afectades.
Aprofitant la proximitat de la celebració del Dia Internacional de Tolerància Zero amb aquesta pràctica, que es commemora el 6 de febrer, Montón ha destacat que la detecció de casos de mutilació genital femenina des de l’àmbit sanitari ha crescut un 20% al País Valencià des de l’engegada del Protocol d’actuació sanitària davant la MGF (presentat al novembre de 2016).
“La implementació del protocol de prevenció demostra que informar, formar i sensibilitzar el conjunt de professionals de la salut sobre aquest greu problema, tant en atenció primària com a especialitzada, dóna resultats”, ha assenyalat la titular de Sanitat Universal i Salut Pública.
De fet, en el conjunt de centres i/o serveis d’atenció primària hi ha actualment 55 diagnòstics actius de mutilació, dels quals 25 (un 46%) han sigut diagnosticats en 2017. D’aquests 25 casos, dos corresponen a xiquetes menors de 14 anys. Aquests casos de menors tenen un seguiment per part de pediatria i treball social.
“Gràcies a la implicació del conjunt de professionals de la salut i també de la societat civil a través de les associacions ciutadanes i els agents de salut de base comunitària, hem millorat sensiblement en la detecció de casos i es coneix millor el perfil de les persones en risc. Per açò, les nostres línies prioritàries en 2018 seran reforçar la coordinació entre els diferents sectors i els serveis sanitaris, millorar els processos de derivació de pacients i realitzar el seguiment epidemiològic dels casos”, ha apuntat Montón.
La Consellera ha reafirmat la voluntat de la Generalitat de seguir lluitant des de la sanitat pública valenciana contra una pràctica que constitueix una violació dels drets humans i un acte de violència de gènere que comporta disfuncions sexuals i reproductives i suposa un risc per a la salut integral de dones i xiquetes.
El Mapa de risc de la mutilació genital al País Valencià elaborat en 2016 estableix que al nostre territori resideixen 5.429 dones i xiquetes que procedeixen de 23 països on la mutilació genital està generalitzada. D’elles, 1.268 són menors de 15 anys i estan en risc potencial de ser sotmeses a aquesta pràctica. Després d’un any d’experiència, s’ha demostrat la seua eficàcia a l’hora de detectar possibles casos.
Cirurgia reconstructiva
En 2017 els esforços de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública s’han centrat a sensibilitzar i formar els seus professionals i agents de salut de base comunitària. Per a açò s’han realitzat catorze jornades i tallers, així com tres cursos específics que han ajudat a donar a conèixer el protocol.
Un altre dels grans camps d’actuació i en el qual el País Valencia se situa com a pionera a nivell estatal ha sigut l’atenció quirúrgica i psicològica a les dones ja sotmeses a mutilació genital. Per a açò, es va crear al juny de 2016 una Unitat de Referència per a la Cirurgia Reconstructiva de la MGF a l’Hospital Universitari Doctor Peset a la qual poden ser remeses dones i xiquetes des de tots els departaments de salut.
En aquesta unitat han sigut valorades un total de 28 dones entre els anys 2016 i 2017 i deu d’elles s’han sotmés a cirurgia reconstructiva, ja que presentaven seqüeles funcionals després de la mutilació, entre elles una dona embarassada i una xiqueta de 13 anys.
Aquestes deu pacients intervingudes en un any i mig a l’Hospital Universitari Doctor Peset se sumen a les cinc pacients que van ser intervingudes entre els anys 2009 i 2015 en aquest centre públic, quan encara no es comptava amb un protocol d’abordatge global i multidisciplinari de la mutilació genital femenina.
Totes elles reben atenció psicosexual prèvia i posterior a la cirurgia de reconstrucció al Centre de Salut Sexual i Reproductiva Font Sant Luis com a part de l’atenció integral que estableix el protocol.
