El Magnànim xifra l'empobriment valencià: 218.000 famílies viuen en risc d'exclusió i el PIB cau un 14%

Els llibres publicats dins de la col·lecció 'Descobrim' analitzen en clau valenciana les dades sobre la renda 'per capita', la taxa de pobresa i l'estat de benestar
6 febrer 2018 01:00h

La Institució Alfons el Magnànim (IAM) ha publicat el dos primers monogràfics de la col·lecció Descobrim, dos textos que posen damunt de la taula les claus de l'empobriment valencià i analitzen el sistema de protecció social i l'estat del benestar del País Valencià. Sengles són "llibres molt importants, obra de Francisco José Groelich i Maria Jesús Felipe", va destacar durant la presentació dels textos el director de l'IAM, que aporten llum a una de les preocupacions dels valencians, en tant que omplin una llacuna de coneixement pel que fa a monografies sobre indicadors econòmics del territori, és a dir, que són estudis fets des d'ací, va destacar dilluns, Vicent Flor.

Antonio Ariño és el director de la col·lecció que comença amb la publicació de L'empobriment valencià, de Francisco José Groelich, i El sistema de protecció social i l'estat del benestar a la Comunitat Valenciana, de M. Jesús Felipe. El també vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València va posar en rellevància la publicació d'aquestos llibres, ja que hi havia una "mancança d'arguments basats en les dades" preses en perspectiva valenciana de manera global, tal com estan plantejats ambdós títols. Altres territoris com el País Basc, Andalusia o Catalunya compten amb investigacions en aquest sentit, va recordar Ariño.

"Els dos llibres faciliten dades per al debat públic, cívic i polític", va assenyalar el director de la col·lecció; de fet, el mateix dilluns el Col·legi Major Rector Peset va acollir un dels debats del Magnànim al voltant de les dos noves publicacions. Els dos títols aporten "dades fiables" per a argumentar l'empobriment valencià, on es rebutja l'especulació, va insistir Ariño, ja que la finalitat és donar motius de pes amb informació veraç per a abordar aquells problemes que afecten els valencians perquè el coneixement social sobre finançament o serveis socials, sovint, es veu influenciat per la "rumorologia" i els "fakes".

Vicent Flor, Maria Jesús Felipe, Francisco José Goerlich i Antonio Arinyo. / DIARI LA VEU

Amb el llibre de Groelich "mostrem els arguments per a demostrar la tesi de l'empobriment valencià", un text que acabarà tenint una edició en línia on s'actualitzaran les dades, ja que la investigació es deté en 2015. Això no obstant, "el títol podria semblar alarmista –va afegir Flor– però la realitat és la que és".

Fotografia d'una societat pobra

L'empobriment valencià de Francisco José Goerlich defineix la situació socioconòmica del País Valencià des de 1996 fins a 2015. El professor de la Universitat de Valencià planteja l'estudi prenent com a referència el territori i les dades que l'atenyen. D'aquesta manera, el territori valencià deixa de ser un capítol o un apèndix dins d'una investigació estatal.

El llibre fa una fotografia d'una societat pobra, que, entre altres qüestions, paga a l'estat com a rica. Goerlich dissecciona tres pilar relacionats amb la renda i la distribució de la riquesa com són: l'evolució de la renda per capita, i ací cal assenyalar que al País Valencià ha caigut un 14,2% en els últims set anys; la distribució de la riquesa, on destaca que la capacitat adquisitiva d'una llar valenciana mitjana és un 15% inferior a la mitjana espanyola, i l'índex de pobresa, on Goerlich apunta que hi ha més de 360.000 famílies que depenen de rendes mínimes inferiors als 7.000 euros.

Un 20,5% d'índex de pobresa

Maria Jesús Felipe aborda amb El sistema de protecció social i l'estat de benestar a la Comunitat Valenciana fins a quin punt el sistema de protecció social pot cobrir les necessitats de les persones, va explicar l'autora. L'estat de benestar està format per diversos serveis, però, és en la cobertura de la seguretat social i els serveis socials on Felipe posa l'accent.

El 20,5 d'índex de pobresa –l'indicador europeu AROPE dóna un 31,2%– en 2014 representa que un terç de la societat valenciana està en situació d'exclusió social. A més, la despesa social valenciana està per baix de la mitjana estatal, que, al seu torn, està per baix de la xifra europea, va destacar Felipe. Això fa que les persones que reben ajuts socials, malgrat això, "no ixen del llindar de pobresa". "El pressupost valencià per a prestacions socials és baix", va advertir, tot i haver passat del 3,6% al 5,9% del total del pressupost de la Generalitat.

Les ajudes, que no necessàriament han de ser monetàries, arriben al 18% de les persones que requereixen de serveis socials, una xifra que hauria d'estar propera al 30% per a anar per bon camí. Felipe va indicar altres quantitats que desgrana en el llibre, com ara que 218.000 llars valencianes estan en la pobresa extrema i que només el 53% dels valencians són actius; la resta són menors i majors però, a més a més, que siguen actius no significa que tots tinguen feina, és a dir, que aporten ingressos a la caixa per a pagar pensions, serveis bàsics o prestacions socials.

Més títols de la col·lecció

L'IAM té previst publicar nous títols de la col·lecció 'Descobrim' que, des de la sociologia, aborden les classes socials, l'economia del coneixement, l'educació o les cultures juvenils i la música, va avançar el director de les publicacions, Antonio Ariño. En aquest sentit, va destacar un dels estudis més ambiciosos on estan 30 persones treballant per fer un diagnòstic sobre l'estructura social valenciana que, tot i no ser el títol definitiu, podria anomenar-se La societat valenciana del segle XXI, va apuntar Ariño.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next