Maria Jesús Felipe acaba de publicar El sistema de protecció social i l’estat de benestar a la Comunitat Valenciana, un dels primers llibres que obri la col·lecció ‘Descobrim’ que edita la Institució Alfons el Magnànim i que dirigeix Antonio Ariño. La investigació de la treballadora del Servei de Benestar Social de l’Ajuntament de València analitza les polítiques socials que s’han aplicat en els últims anys al País Valencià, un estudi on assenyala les dificultats afegides per les conjuntures de la crisi econòmica que assotava l’Estat i trau a la llum les xifres de pobresa, on Felipe indica que 218.000 famílies valencianes estan en risc d’exclusió social i que l’atenció, amb els pressupostos actuals –que representen un 5,9% del total de la Generalitat– donen per a atendre només el 18% del total de persones que necessiten ajuda.
Aquest dilluns, durant la presentació d’El sistema de protecció social i l’estat de benestar a la Comunitat Valenciana de Felipe i L’empobriment valencià de Francisco José Groelich, la treballadora social i doctora en Sociologia va apuntar que, a hores d’ara, les polítiques socials haurien d’arribar si més no al 30% del gruix que les necesita. Segons l’estudi de Felipe, l’índex de pobresa se situa en el conjunt del territori valencià en el 20,5% de la població, una dada que a la demarcació d’Alacant ascendeix al 24,1%, mentre que a la de Castelló i a la de València, amb el 20,2% i el 18% respectivament, se situe per baix de la mitjana valenciana. Cal tindre en compte, entre altres dades que va donar l’estudiosa, que el 14% de persones que viuen al país són immigrants, una xifra que també ha baixat, i que només el 53% de la població és activa, encara que això no significa que tinguen treball.
Davant d’aquest dibuix d’una societat on la crisi econòmica ha provocat una minva considerable de les classes mitjanes i amb una crisi econòmica que, com assenyalava Groelich aquest dilluns, no va ser la causa de la pobresa actual sinó un accelerador de la degradació, els serveis socials “han de cobrir i protegir les necessitats de les persones, en això es basa el sistema de protecció social, en protegir els drets de les persones”, explica Felipe.
Cal fer esforços per a augmentar i mantindre des de l’Administració uns pressupostos de caire social que donen resposta al “principi de solidaritat social i de responsabilitat col·lectiva”, apunta Felipe, perquè “com a persones tenim dret a un mínim de subsistència, tenim dret a tindre un treball i –fixem-nos en els nivells d’atur que hi ha– a tindre un habitatge digne, a poder mantindre els nostres fills, a poder rebre ajuda quan la necessitem bé quan tenim una malaltia o bé una discapacitat; això són drets, drets humans que estan dins de la nostra forma de viure i d’entendre un estat social de dret”, afirma.
“Tenim com a éssers humans una responsabilitat col·lectiva cap a les persones que no estan bé, siguen d’ací o no”, diu pensant en els estrangers o immigrants que poden necessitar una ajuda que se’ls ha de donar per aquell principi de solidaritat, però, a més a més, perquè es tracta d’una justícia social i de drets humans.
Desmuntar un mantra
Darrerament a les xarxes socials repunten els missatges de partits ultradretans que apel·len a no donar ajudes als immigrants, fent servir consignes com: “Primer els espanyols”. El mantra dels ultres empra frases i imatges amb què sostenen que tots els recursos dels serveis socials van cap als estrangers. Es tracta d’una soflama sense fonament, perquè a la ciutat de València les persones immigrants que reben alguna prestació social només són el 30% del total, “és a dir que ni tot és per als immigrants ni tan sols la meitat”, afirma Felipe.
“Es fan valoracions de cada cas i més amb els pressupostos limitats que hi ha; del que es tracta és de prioritzar, tenen una baremació per a poder-los donar ajudes. Si una persona estrangera està per damunt de necessitats, no les rep i si una persona de nacionalitat espanyola està per baix, serà objecte de protecció social. No importa la nacionalitat, el que preocupa és atendre les persones més necessitades”, afegeix.
Humanitat en els moments durs
Felipe treballa actualment en la secció de planificació del Servei de Benestar Social del consistori, però durant un temps ha estat donant la cara; ara, però, no està en primera línia. Tot i això coneix “l’equip humà de serveis socials”, un grup de gent que en els moments més crítics de la crisi econòmica va haver de suplir les retallades pressupostàries dels diferents governs amb humanitat. Amb els problemes d’infrafinançament, la no renovació de baixes iele tancament d’alguns programes, els treballadors “s’han multiplicat per a compensar les retallades que hem tingut, retallades de drets, finançament i el no augment de les plantilles”.
“Hem passat uns anys de moltes dificultats i crec que la professionalitat de la gent que treballa en serveis socials és molt gran i ha compensat amb escreix això”.
En els sistemes de protecció social, els serveis socials no només són prestacions econòmiques, ja que la mateixa tasca que fan aquests professionals amb les famílies és una prestació tècnica i hi ha també prestacions en espècie, com ara centres i serveis; això és, la humanitat dóna el servei per a suplir els anys de dificultat. Felipe reconeix que des de fa dos anys s’estan ampliant les plantilles i el finançament destinat als serveis socials però durant els anys de crisi “hi ha hagut molts problemes, precisament quan més calien [els serveis socials] perquè moltes famílies que abans es consideraven de renda mitjana han caigut; Tot això, junt amb els problemes d’habitatge i d’atur”. En resum: “Els equips humans que atenen les persones són molt bons” i van pencar “quan més ho necessitàvem”, justament quan el polític aplicava la tisora a la caixa dels serveis socials.
