L'atac a la Llotja reobri el debat sobre la necessitat d'instal·lar càmeres per a frenar el vandalisme

El Cercle per la Defensa del Patrimoni, que ha denunciat els fets per la via penal, ha instat l'Ajuntament de València a mamprendre "urgentment" els tràmits per a instal·lar videoprotecció
8 febrer 2018 01:00h

En els últims mesos, València està vivint un degoteig continu d'atacs contra monuments perpetrats per individus que, a hores d'ara, no se sap ben bé com actuen, si en solitari o en grup. Primer van ser pintades a les torres de Serrans i a les de Quart i, després, incendis a la Catedral i, de nou, a les antigues portes de la ciutat del carrer Guillem de Castro. L'últim cas va succeir aquest dimecres de matinada quan a primeres hores del matí algú va avisar el col·lectiu Cercle per la Defensa del Patrimoni (GHPVLC) advertint que havien aparegut pintades –tractant d'inculpar Podemos i el sindicat CGT– a la façana i la porta de la Llotja de la Seda.

"És una plaga", sosté rotundament César Guardeño. El portaveu de l'associació ha presentat una denúncia per la via penal per a tractar de posar fre al vandalisme, però, paral·lelament, ha demanat al consistori que faça el mateix i que mamprenga de manera "urgent" els tràmits per a instal·lar càmeres de vigilància per a tractar de dissuadir els vàndals i que acaben les agressions contra el patrimoni. Dins del Cercle per la Defensa del Patrimoni rondineja la idea que no s'ha iniciat cap tràmit perquè la delegació del govern espanyol autoritze la col·locació. La cabòria dels activistes patrimonials, segons afirmen fonts del departament que dirigeix Juan Carlos Moragues, sembla ser certa.

Després de les pintades a les torres dels Serrans i l'incendi a les de Quart, el passat mes de gener va hi haure una reunió on van participar la regidora de Patrimoni Cultural, Glòria Tello; de Protecció Ciutadana, Anaïs Menguzzato; el director de l'Agència de Seguretat i Resposta a les Emergències, José Maria Ángel, i la directora general de Cultura de la Generalitat, Carmen Amoraga. La trobada va servir per a palesar la necessitat de buscar solucions a les agressions als monuments de la ciutat a través de la instal·lació de videocàmeres de vigilància. Per a dur endavant la mesura, el consistori havia d'iniciar els tràmits davant la delegació del govern espanyol, ja que és aquest qui ha de donar el vistiplau sobre la col·locació de les càmeres en el mobiliari urbà per a controlar el perímetre del edificis.

"En cap cas, les càmeres es poden posar als murs o façanes d'edificis protegits", sostenien fonts de la regidoria que encapçala Tello aquest dimecres. El fet que la videovigilància estiga al carrer obliga que la delegació del govern espanyol autoritze la instal·lació, ja que pot entrar en contradicció amb el dret a la privacitat i intimitat de les persones. Des del consistori asseguraven que ni la regidoria ni la Generalitat s'oposaven a la col·locació, ans al contrari, "tot el que siga augmentar la seguretat dels monuments, benvingut siga", apuntaven.

Tot passa perquè la delegació del govern done el seu vistiplau i diga qui les instal·la i qui controla les gravacions, si bé la Policia Nacional o bé la Policia Local, explicaven a aquest diari. En tot cas, la responsabilitat no seria de la regidoria de Patrimoni, sinó de la delegació del govern espanyol o, en cas que s'atribuïsca al consistori, de la regidoria de Seguretat Ciutadana que dirigeix Anaïs Menguzzato. Això no obstant, des de l'àrea de govern de Glòria Tello apuntaven que en aquesta legislatura, per a extremar la vigilància i la seguretat, es va decidir posar vigilància a l'interior de la Llotja durant les 24 hores. Tot i no ser una mesura "obligatòria", es va apostar per implementar la seguretat dins de l'edifici, però "això no et garanteix que no puguen fer res fora", afegien, una possibilitat que finalment va passar dimecres. 

"No s'ha sol·licitat"

L'atac a la Llotja d'aquest dimecres ha reobert el debat sobre la necessitat "urgent", com apuntaven des del Cercle per la Defensa del Patrimoni, d'instal·lar càmeres de vigilància per a frenar el vandalisme contra els monuments. Tot i la celeritat que reclama la situació, des de la Delegació del govern espanyol asseguraven que la sol·licitud per a engegar el tràmit que valore la idoneïtat d'instal·lar càmeres al perímetre dels monuments l'ha de fer una entitat. És a dir que encara que reconeixen que la mesura s'ha tractat, el procés per a crear una comissió no s'ha obert. "No s'ha sol·licitat des de l'Ajuntament", asseguren preguntats per Diari La Veu. I apunten que, en el moment que es faça, s'estudiarà.

Quan es pose en marxa la petició, es crearà una comissió encapçalada per la presidenta del Tribunal Superior de Justícia Valencià, que podria estar formada pel fiscal en cap del País Valencià, dos advocats de l'estat, un representant de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies i la Delegació del govern espanyol. Després d'avaluar la petició, en aquest cas de col·locar càmeres en l'espai públic, es faria un informe que seria preceptiu i vinculant.

Denunciar la "plaga"

El Cercle per la Defensa del Patrimoni va interposar una denúncia per la via penal el mateix dimecres i insta l'Ajuntament a seguir les seues passes. "Demanarem responsabilitats a l'Ajuntament perquè denuncie fent ús de l'article 408 i inicie el tràmit per a instal·lar les càmeres, perquè és urgent. Que parle amb protecció de dades i amb la delegació del govern", va insistir Guardeño.

La demora, des dels primers atacs fins a l'últim, perpetrat contra l'antiga seu del Consolat de Mar, fa que des de l'associació es tinga la sensació que, des del consistori, "estan tirant llargues" per a no escometre la mesura de seguretat.

Sens dubte, el degoteig d'agressions és "una plaga" que cal denunciar, mantenia el portaveu de l'associació. És un atemptat contra el Patrimoni que, a més, proclama missatges que freguen el delicte d'odi, perquè a la Llotja es va tractar d'implicar un partit polític i un sindicat, "encara que tots sabem que no tenen cap implicació", però a les torres dels Serrans va ser una mitja lluna i un seguit de símbols "per a fer creure que l'atac el feia un musulmà", insistia Guardeño.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next