El vestíbul del Teatre Principal de València va viure el passat dijous un dia històric amb la representació d’una de les obres més complexes de la dramatúrgia valenciana. Sense attrezzo i amb el paper ben aprés, els actors, la patronal del sector i l’Administració signaven el primer conveni laboral del teatre, un marc que ascendeix al rang de llei i que s’aplicarà a tot el País Valencià, tant a les sales públiques com a les privades. El fet de tindre eixa consideració no és baladí, ja que obliga totes les programacions a pagar com a mínim les tarifes que estableix el document. A més a més, força tots els governs, des de l’autonòmic fins al local, a adherir-se, com així van palesar la Generalitat a través de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport i la Diputació de València mitjançant l’àrea de Teatre. Això vol dir també que qualsevol intent de les diputacions governades pel Partit Popular d’escapolir-se de l’acord activaria la pressió sindical o, fins i tot, una inspecció de treball.
Les paraules de satisfacció de totes les parts es repetien després de tancar un acord on “han cedit totes les parts”, va destacar el conseller Vicent Marzà, qui va presentar l’acte de signatura, junt amb el president de l’Associació d’Actors Professionals Valencians (AAPV), Ximo Solano, i la presidenta de l’Associació d’Empreses d’Arts Escèniques del País Valencià (AVETID), Mari Ángeles Fayos. Els protagonistes pronunciaven frases com: dia històric després de “passar una època molt dura”, “punt d’inflexió”, deixar enrere la “precarietat dels últims 20 anys” o “palanca” de canvi per a “activar” i “dignificar” un sector, concretament el dels actors i actrius professionals –les altres disciplines escèniques queden fora del conveni–, que feien referència a les condicions laborals que fixen contractes, retribucions dels assajos, els ‘bolos’ o les gires.
El conveni, va destacar Marzà, “arriba en un bon moment”, tot just després del Nadal, on tant els teatres públics com els privats van experimentar bones dades de públic –per exemple, el Principal va registrar un rècord d’espectadors amb Tic-Tac– amb un creixement del 40% a València, 76 localitats adherides al Circuit Cultural Valencià i unes subvencions que s’han duplicat en un 178% en els últims dos anys. L’acord laboral serà profitós per als actors, però, sobretot, per als artistes emergents, per als qui comencen, per a aquells que un dia treballen i un altre no o per a molts professionals que després de pujar als escenaris s’adonen que els drets laborals no actuaven aquell dia, en tant que, per exemple, no tenien dies cotitzats. Al remat, “els qui ja portem anys podem agafar o rebutjar una proposta si no ens interessa l’oferta”, raonava amb aquest diari Ximo Solano.
La Generalitat i la Diputació de València, a més d’acollir les pautes econòmiques i de quotes de la Seguretat Social en les produccions públiques, en el cas de les subvencions de la Conselleria de Cultura adaptaran les bases de les subvencions als requisits del conveni. Tanmateix, les tres parts van coincidir a insistir que l’acord, més enllà de concloure amb èxit dues dècades d’esforços i intents de negociació amb altres governs, beneficiarà la societat “perquè ajuda a treballar per a aconseguir l’excel·lència”, va afegir Soriano. No és només una qüestió de diners, “sinó de condicions laborals per a oferir el millor producte i la millor qualitat”, va afegir l’actor.
València, la ciutat que més teatres tenia al segle XX, i el País Valencià, una de les potències escèniques de l’estat si s’atén a la xifra de premis MAX, “era anormal que no tinguera un conveni signat”, va respondre Solano.
Les claus del conveni
L’acord va rebre el suport de CCOO-PV i UGT-PV i des de l’Administració i AAPV es farà arribar a les administracions locals així com a la resta de les diputacions. Afecta les empreses productores i els actors, les sales públiques i les privades i serà d’aplicació obligatòria.
La vigència començava l’1 de gener de 2018 i acabarà el 31 de desembre de 2019. A partir d’ací, serà prorrogable d’any en any. Els contractes podran fer-se per assajos, per ‘bolos’, per gires, per una temporada a la mateixa sala o per un temps determinat.
Pel que fa a les categories que afecten e personal, el conveni distingeix: protagonista, primer paper, paper secundari, repartiment i breus intervencions. A més, s’estableix que en el teatre de carrer tots els papers amb la mateixa entitat dins de l’obra tindran com a mínim la categoria de primer paper.
L’empresa està obligada a establir un mínim d’assajos que garantisca la qualitat i es retribuiran tots, inclosos els dies de descans quan aquests tenen lloc de manera consecutiva. La jornada diària serà de 6 hores (38 setmanals), excepte els últims dies, on es podran distribuir les hores, sense arribar a acumular 12 diàries. S’haurà de donar d’alta l’actor en la seguretat social des que comence a assajar.
El conveni estableix dues categories salarials: Grup A i B. Les produccions i coproduccions públiques incrementaran el 30% les retribucions agafant com a base els sous del grup A.
Fins ara, els assajos es pagaven entre 30 i 40 euros. Tot i això, de vegades no es retribuïen per diverses circumstàncies, com ara el poc múscul econòmic de les companyies emergents o xicotetes, van assegurar diversos actors consultats per Diari La Veu. Ara, el conveni assegura que es pagaran 50 euros per assaig, siga quina siga la categoria i independentment de quina siga la companyia del grup A o B. Un protagonista del grup A cobrarà 200 euros per actuació (‘bolo’) i el del grup B, 130 euros. Qui menys cobrarà serà l’actor que faça una intervenció breu, 105 euros per actuació si és del grup A o 100 euros si és del B. Això no obstant, s’estableix una seqüenciació de l’alta de la seguretat social i el sou segons les setmanes que estiga en cartellera l’obra. També estableix la nòmina si l’actor té un contracte de temporada a una mateixa sala, de manera que el protagonista cobraria 2.500 euros (1.500 el del grup B) i qui menys, el de repartiment, 1.500 (1.170 si és del grup B). També queden recollits els pagaments per gravacions dels espectacles.
Pel que fa als riscos laborals, la Comissió Mixta haurà de fer en el termini d’un any un Manual de Seguretat i Prevenció de Riscos Laborals. S’estableix que els menors de 16 anys hauran de tindre un informe de la Delegació Territorial de Treball de la Generalitat per a poder exercir un paper actoral, mentre que els menors d’edat no podran fer hores extres.
