La consellera Carmen Montón va presentar aquest dijous a les Corts el projecte de Llei de Modificació de la Llei de Salut valenciana, inspirada en tres grans eixos: “La universalitat de l’assistència sanitària, la garantia d’equitat i no discriminació i l’enfortiment del sistema públic”, en paraules de la consellera.
Per exemple, s’impulsarà l’equitat farmacoterapèutica amb l’objectiu que totes les persones reben “una prestació farmacèutica integral, contínua, òptima, de qualitat, segura i eficient en tots els àmbits assistencials i en totes les etapes del procés farmacoterapèutic” i que puguen accedir “al tractament més eficient per a un mateix problema clínic”. En relació a això, també es preveu el foment de l’ús racional i harmonitzat del medicament amb criteris d’equitat, efectivitat, seguretat i cost, com a resultat del consens clínic, per a garantir l’optimització en totes les etapes del procés farmacoterapèutic.
Per a la consellera, amb aquests dos preceptes es pretén “garantir per llei la prestació farmacèutica, especialment en la població més vulnerable”. De fet, “és la primera vegada que s’arrepleguen els principis generals de la prestació farmacèutica en una llei de salut”, va afegir la consellera.
Salut mental per llei
Amb aquest projecte es corregeixen els “oblits injustificats” –tal com ho qualifica la mateixa Generalitat en un comunicat– de la llei vigent, la Llei 10/2014. Així, gràcies a la Llei de Modificació presentada ahir, que ara segueix el seu curs parlamentari, entrarà en la normativa la salut mental “una qüestió que no ha format part de l’agenda institucional, política i social dels diferents governs en els últims vint anys”, va lamentar la consellera.
La reforma de la llei incorpora també aspectes relatius a la coordinació entre les conselleries amb competències en matèria de sanitat, d’igualtat i de polítiques inclusives “per a proporcionar una atenció integral a la salut mental mitjançant el desenvolupament de programes transversals i interdisciplinaris que garantisquen la continuïtat de cures i disminuïsquen la variabilitat entre els departaments de salut”, assenyala la Generalitat.
Observatori Valencià de la Salut
Una altra de les novetats de la normativa és que tindrà un article que dóna rang de llei al foment de l’activitat de donació i trasplantament en establir que “el Sistema Valencià de Salut promourà les actuacions necessàries per a fomentar la donació voluntària i gratuïta de sang, òrgans, teixits i cèl·lules, incloent-hi cèl·lules progenitores hematopoètiques de sang perifèrica, cordó umbilical o medul·la òssia d’eficàcia científica demostrada”.
El projecte de Llei de Modificació de la Llei de Salut vigent també incorpora l’Observatori Valencià de la Salut, “un espai d’informació en salut, d’accés públic, que incloga informació rellevant seleccionada sobre resultats en salut i determinants per a la població”. La intenció és aprofundir en la transparència i la rendició de comptes en el sistema sanitari públic.
La importància de la recerca
Pel que fa a la recerca, la modificació de la llei obri la possibilitat de constituir un consorci per a la recerca biomèdica i sanitària en què es podran integrar les fundacions de recerca en salut i altres organismes públics de recerca, inclosos els universitaris.
Segons va explicar Carmen Montón, “això permetrà establir aliances per a un millor accés a programes d’ajudes competitives i captar més fons per als projectes de recerca”. També es busca fidelitzar el talent i adequar la relació laboral dels investigadors a la durada temporal del projecte.
El PP contra la salut universal
La normativa impulsada pel departament de Montón és una modificació a l’anterior reglament, aprovat en desembre de 2014. En juny de 2017 es va presentar l’avantprojecte, un document que feia pal·lés el model de sanitat del Pacte del Botànic: atenció sanitària universal i gestió pública.
Prèviament, en juliol de 2015, ja havia entrat en vigor un decret llei amb què la Generalitat recuperava la universalitat de l’atenció sanitària que s’havia perdut en 2012 per un reial decret del Govern del PP. L’equip de Rajoy va recórrer el document en octubre del mateix any. Dos anys després, en desembre de 2017, el Constitucional va deixar sense efecte aquesta normativa autonòmica.
Ara, el PP havia fet una esmena a la totalitat sobre la proposta de modificació de la llei, però els vots del PSPV, Compromís i Podem i l’abstenció de Ciutadans van rebutjar que el document tornara al Consell. Durant el debat parlamentari, el diputat del PP José Juan Zaplana va assegurar que la normativa “és un nyap” i que “anirà al Constitucional, com el copagament o la universalitat”. “Després diran que la culpa és del PP”, va ironitzar.
