El barri dels Orriols de València: autogestió per a sobreviure i conviure

Allà on no volen arribar els poders públics, arriba la força de la gent decidida a fer del seu veïnat un espai amable, digne i obert a la interculturalitat

Què passa quan les administracions públiques donen l'esquena de manera sistemàtica durant dècades a un barri obrer on conviuen de manera tranquil·la vora 20 nacionalitats diferents? La resposta a aquesta pregunta defineix els Orriols d’ara.

El punt de partida de la configuració actual del barri valencià es troba als anys 50 i 60 i la construcció d'habitatges de baix cost que van servir per a acollir l’arribada massiva d’immigració procedent principalment d'Andalusia i Castella-la Manxa. El resultat és una alta densitat de vivendes que impedeix el desenvolupament d'espais públics com places, jardins, zones verdes, altres punts de trobada i dotacions municipals.

Durant els anys posteriors, aquest nucli inicial, conegut com la zona de Barona pel cognom del constructor, s’amplia fins a prendre forma el Nou Orriols, que és on van traslladant-se els tant els veïns de sempre com els nouvinguts. En els anys 90 Barona comença a ser habitada per població estrangera, precisament perquè compta amb un tipus de vivenda que concorda amb les seues possiblitats econòmiques.

D'aquesta manera, els Orriols és el tercer barri de València amb més població migrant en termes absoluts: 3.346 persones en 2017, segons l’Oficina d’Estadística de l’Ajuntament de València. Sols el superen Benicalap (4.408) i Torrefiel (3.370), amb què confina i forma també el districte de Rascanya. Així i tot, els Orriols sí que és primer veïnat de la ciutat pel que fa al percentatge d'habitants immigrants, un 20,9%, al costat de l'11,9% de tota la capital.

Mari Carmen Tarín, veïna dels Orriols i membre de l’associació Orriols Conviu, assegura que l'alta presència de veïns estrangers "ha aportat molta riquesa cultural i social al barri, ha canviat el seu paisatge, han aparegut nous costums i hi ha hagut un procés d’adaptació, però mai s'ha produït cap gran fet conflictiu. L’acollida està en el caràcter del barri".

El nom d'Orriols Conviu ja evidencia el seu propòsit: fer de la interculturalitat i la integració social uns elements quotidians. Així, l'associació naix en 2014 com a projecte impulsat per Valencia Acoge, una altra entitat que treballa per a combatre el racisme i posar en valor els beneficis de la immigració a la ciutat des de fa més de 20 anys.

Una subvenció europea va possibilitar el lloguer d’un local i la contractació de 5 dinamitzadors amb l'objectiu principal d'implicar tots els veïns en el projecte. L'any següent no hi va haver més ajudes i el col·lectiu es va trobar davant el repte d'assumir tirar-lo endavant amb recursos propis. I així ho fan.

"El primer any va ser molt dur econòmicament parlant. Comptàvem amb les aportacions dels socis, que no deixaven de ser els veïns amb una economia limitada. Hem estat a punt de tancar moltes vegades, però és un projecte absolutament necessari i la potència de la gent sempre ens ha fet sobreviure i seguir", conta Mari Carmen Tarín. A més, a banda d'iniciatives com la Setmana Intercultural, el cinema d'estiu, les jornades de poesia, els tallers d'alfabetització, informàtica i d'idiomes, Tarín destaca les tasques que es duen a terme amb els més menuts, com a futurs adults lliures de prejudicis: "En activitats de 20 xiquets es poden trobar 9 o 10 nacionalitats diferents tranquil·lament i açò suposa una obertura de mires molt enriquidora. No fan distincions entre països, sols veuen altres xiquets".

Orriols Conviu és també un punt de trobada on diferents entitats i grups socials del barri poden fer ús del local i treballar conjuntament de manera assambleària per a dur a terme actuacions més grans. En formen part l'Associació de Comerciants, les AMPA dels centres educatius, les falles, el Centre Cultural Islàmic, l'Associació de Dones Africanes i altres grups de diverses nacionalitats.

Quan un barri té una desocupació que frega el 60%, gran part del comerç de proximitat està desaparegut, hi ha infraestructures deficitàries, compta amb un alt índex de desnonaments, una economia submergida i amb molts anys d’oblit continuat per part dels governs; no hi ha massa més opcions que l'autoorgantizació. Per això, Orriols Conviu ha col·laborat amb la resta d'entitats amb nombroses accions. 

La plaça de l'Ermita de Sant Jeroni és una de les lluites més importants de la història recent del barri. En 2014 es va decidir que el descampat de terra que servia d'aparcament i d'abocador es convertira en un espai públic per al gaudi comú. Aleshores, van començar a fer-se activitats al solar, van contactar amb arquitectes per a la realització de projectes de millora i van encetar en 2015 un procés participatiu al costat de l’Ajuntament perquè els veïns establiren què és el que volien. Quatre anys després, el passat 6 febrer, es va inaugurar la zona enjardinada. 

La participació és l'element central també del projecte Activa Orriols, que es va desenvolupar amb el consistori. Els orriolencs van poder dir la seua respecte a tres àmbits: el comerç, l'habitatge i els espais públics. El procés de decisió va concloure en febrer de 2017 i encara s'està a l'espera que el Ple municipal aprove l'execució de les mesures acordades.

Les vivendes buides de Baronasóns un altra qüestió d'urgència a resoldre. Amb la crisi molts dels propietaris van ser desnonats i els habitatges van passar a mans dels bancs. Segons el relat de Mari Carmen Tarín, una altra gent "no estrangera" va aprofitar per a ocupar-los "de mala manera". L'activista veïnal afirma que a Orriols Conviu distingeixen entre "l'ocupació que es fa amb respecte i aquella que altera la convivència, destrossa les instal·lacions i espais comuns i crea problemes realment seriosos".

Tarín afegeix s'està arribant a una "situació insostenible" i que el barri se sent abandonat. "Tots els problemes que es generaven al Cabanyal fa uns anys s’han traslladat ací i ara". "Els polítics són coneixedors de tot i ens escolten, però les solucions no arriben i s’està tirant per terra tota la feina que hem fet per a llevar-li als Orriols l’estigma de mal barri” conclou.

Tenint tots aquestos fronts oberts i sent sabedors de l'actitud generalitzada de les administracions, els veïns dels Orriols són conscients que el futur del barri depén en gran mesura d'ells mateixos. "Les autoritats actuaran si nosaltres ens movem. Si no, no es farà res. Ho veig molt negre. Hem de ser i serem els primers d'encarregar-nos de treballar per a millorar-lo i a fer-lo el barri amable i digne que tots mereixem", sentencia Mari Carmen Tarín.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat