L’acte organitzat per l’Associació Cultural Socarrats de Vila-real sempre conjuga emocions inesperades, avalades pel reconeixement a un treball vital i per la dinàmica creativa de la mateixa vetlada, un esdeveniment carregat de sorpreses i intervencions de qualitat en les disciplines de la comunicació, la música i l’art.
La nit del dia 10, celebrada novament al Restaurant i Centre de Convencions El Molí, se sumava a les vint-i-quatre edicions anteriors, amb la característica que ja esdevé una marca en les celebrades darrerament: il·lusió per l’arribada del premi, repercussió social, suport institucional i empatia entre el públic i la persona homenatjada (vegeu fotogaleria). No podia ser d’una altra manera també en l’ocasió present si es coneix mínimament la personalitat i experiència artística de la il·lustradora ninotaire Pilarín Bayés.
Una presentadora reconeguda per la seua etapa de locutora de ràdio, Glòria Castellote, va conduir elegantment les pàgines de l’acte, una vegada finalitzat el sopar homenatge que reunia un centenar de persones. La primera pàgina a obrir-se seguia el procediment protocol·lari, la lectura de l’acta que recull l’aprovació per unanimitat del candidat a qui s’atorga el premi. Era el moment en què el secretari de Socarrats, Lluís Rodríguez, feia oficial el nomenament de la guanyadora del premi, Pilarín Bayés.
Pot resultar agosarat, després que ho fes l’escriptor Pep Castellano en la responsabilitat de glossador, voler descriure la personalitat i obra de l’autora, si atenem el nivell de genialitat que ell ens va oferir, per la naturalitat de la seua oratòria, l’originalitat “cabalística” amb què va dissenyar el discurs i també –això es porta amb la persona– la humilitat i gràcia amb què va saber transmetre els mèrits de l’homenatjada, de la mà de personatges patrimonials de l’obra de Bayés, per exemple, en Patufet o el gat, que van formar part de la seua infantesa, viscuda a l’Albocàsser natal. Amb el públic a la butxaca, és a dir, al cor de l’orador, l’acte reprenia l’emoció quan les paraules de Fermí Font, president de l’Associació, al·ludien a injustícies del context político-social, però també a les fites aconseguides per totes les persones que han treballat per Socarrats, en els 25 anys de trajectòria, amb les dificultats salvades sobretot per l’esforç dels encarregats de conduir el projecte al punt en què es troba actualment. El president també va voler destacar la humanitat i producció extraordinària de Pilarín Bayés, justament abans de produir-se l’entrega formal del premi, simbolitzat en el tradicional socarrat (peça artesana de terrissa o fang cuit) que es lliura cada any als mereixedors del premi).
Amb l’aparició en escena de la protagonista de l’homenatge, la llum i el color de l’ambient van brillar considerablement. Pilarín Bayés de Luna, natural de Vic (Osona), autora de 950 llibres il·lustrats i amb la il·lusió arribar als mil, va llançar als assistents el seu encanteri de vitalitat i amabilitat. En el format d’auca tradicional va presentar unes paraules en agraïment al guardó, ajudada d’il·lustracions de gran format que ella mateixa havia creat exclusivament per a l’ocasió. La gratitud al reconeixement era expressada amb un relat ocurent i divertit, ple d’episodis vitals, iniciat amb una visió irònica i molt aguda sobre el terme “socarrats”, que va relacionar amb la tasca dels amfitrions i amb allò que ha representat el concepte en diferents moments de la història, com ara la situació del poble català, que necessita de la lluita també des de la cultura, remarcava la dibuixant. Afegia tot seguit oportunes connexions de la vida personal amb el poble de Vila-real, citava la reina Maria de Luna (coincidència amb el cognom) i la vinculació familiar amb el pintor vila-realenc Bosch Tortajada, per a mostrar dos exemples. Sempre divertida i lúcida, va veure’s compensada per un llarg aplaudiment dels assistents a la festa, als quals va enamorar.
La música de la Muixeranga vestia de solemnitat el moment, ben interpretada per Emili Gonzàlez (dolçaina) i Jose Salmerón (tabal). D’immediat, una de les sorpreses de la nit es descobria entre les mans de la també il·lustradora Laura Pitarch, de la marca Laulauenlaseuatinta: el regal d’un dibuix a color que reproduïa la popular figura de l’autora catalana, com a símbol del mestratge exercit durant diverses generacions. I per si la nit no era ja prou emocionant, al final s’anunciava l’apartat musical, en l’actuació de dues dones que interpreten amb una gran bellesa artística els temes d’autors coneguts pel públic, però amb versions en valencià que porten la veu i el segell propis: la cantant Eva Dénia, acompanyada de Merxe Martínez al violoncel. La seua actuació, amb versions de Georges Moustaki, va arredonir una vetlada que havia començat amb un vídeo que reunia les felicitacions de socarrats i socarrades majors, premiats amb anterioritat: Isabel-Clara Simó, Raimon, Jaume Cabré, Escola Valenciana… i un seguit de personalitats i entitats des del primer any, el 1994, en què es va concedir a Vicent Pitarch, sociolingüista i membre de la Secció Filològica de l’IEC. El suport institucional a l’acte estava representat pels regidors de l’Ajuntament de Vila-real Santi Cortells, Javier Serralvo i Josep Pasqual Sancho. També hi havia representació de la premsa valenciana, amb Salva Almenar i Moisès Vizcaino, director i editor respectivament de Diari La Veu, com també els locutors del canal de televisió TV4, Marta Alacreu i Miguel Garcia.
L’edició del Premi Socarrat Major, en l’any del 25é aniversari, ja forma part de la història de Socarrats, de la de Vila-real i de la cultura del País Valencià. La participació en la vida de l’associació està oberta a tothom i les portes del local social també, només cal informar-se per les xarxes socials, acudir lliurement als actes anunciats o bé, si es vol ser més actiu, fer-se soci i gaudir de ple dels esdeveniments i del magnífic grup humà que la conformen. A partir d’ara, la il·lusió per a contribuir a la construcció del país continua igual de ferma i ja es treballa en la programació de les activitats, que faran de 2018 un any especialment “socarrat” i memorable.
