Els set retards oficials i oficiosos del primer mes de vida de l'AVE Castelló-Madrid

Renfe reconeix menys incidències que les que denuncien els usuaris i tampoc coincideix amb el que diu el compte oficial a Twitter d'informació als viatgers
/ València
22 febrer 2018 01:00h
Ximo Puig i Mariano Rajoy departeixen amb el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, i el delegat del govern espanyol, Juan Carlos Moragues, de camí a Castelló.

Aquest dijous, 22 de febrer, es compleix un mes de la connexió de Castelló i Madrid per mitjà d'un tren AVE. Des d'aleshores, cada dia a les 6.15h i a les 14.14h ix un tren des de Castelló i a les 9.40h i a les 19.40h, des de Madrid, amb la promesa de fer aquest trajecte en 2 hores i 25 minuts. En una nota de premsa difosa hui per Renfe, s'afirma que els trens d'Alta Velocitat que uneixen Madrid i Castelló han superat els 18.000 viatgers durant el primer mes. "Això suposa 14.500 viatgers més respecte del mateix període de l'any passat", asseguren.

Si bé es fa referència a l'arribada de l'alta velocitat a Castelló, la realitat és que només es pot parlar en aquestos termes en el tram entre València i Madrid. De fet, el govern espanyol prompte va assumir que des de Castelló a València només s'estava "posant en servei" un tram "del Corredor Mediterrani". La convocatòria de l'executiu espanyol per a la inauguració eludia referir-se al tram com a AVE.

Les vies entre Castelló i València, amb la instal·lació del tercer fil, no permeten que l'AVE València-Castelló siga "alta velocitat". De fet, ara s'ha de circular més lentament que abans de les obres. A més, fer anar trens d'alta velocitat compartint vies amb trens de rodalia, regionals, Euromed i mercaderies empitjora la situació d'una de les línies més saturades de tot l'Estat. Abans d'inaugurar el pseudoAVE, en el tram entre València i Sagunt en algunes hores ja hi havia un grau de saturació del 87%, segons contava Josep Vicent Boira, secretari autonòmic d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, a Diari La Veu. 

Però a aquesta saturació "ordinària" cal sumar-li les avaries o "incidències", com les anomena Renfe que, si bé haurien de ser extraordinàries, ocorren prou sovint. La inauguració del 22 de gener ja va ser una premonició de tot el que vindria després. L'AVE inaugural a Castelló va arribar amb mitja hora de retard per una avaria en el canvi de via. El comboi en què viatjaven els presidents Mariano Rajoy i Ximo Puig va estar aturat 22 minuts a Sagunt i va arribar a Castelló a les 12.44h, quan s'esperava que aplegara a les 12.12 h. El motiu d'aquest retard va ser una fallida en l'automatisme de canvi de via a l'altura de Sagunt. Per això va caldre fer un canvi d'agulles per a passar d'una via a una altra, però un dels motors necessaris per a realitzar aquest canvi es va avariar.

Una de les anècdotes més comentades del viatge inaugural va ser que els rodalia avançaven l'AVE. Però això només era un episodi excepcional d'eixe dia; la resta de vegades són els rodalia els qui han d'esperar i els AVE els qui tenen prioritat. Malgrat tot, des d'Adif –l'empresa encarregada d'administrar les infraestructures ferroviàries– no compten aquest episodi com un retard perquè, com que era un tren inaugural, "no té horari sinó que està subjecte als requeriments del servei".

Seguint el camí del tren inaugural

El 26 de gener, però, ja no hi havia excuses. A les 8.45h el compte de Twitter @infoRenfe –canal oficial de comunicació amb els usuaris– informava que l'AVE Castelló-Madrid circulava amb 16 minuts de retard per una incidència en la infraestructura.

Només dos dies després, el 28 de gener, una avaria en l'AVE Castelló-Madrid obligava 47 passatgers a agafar el rodalia per a anar a València i, d'allà, a Madrid. Segons van comunicar fonts de Renfe a Europa Press, una "xicoteta disfunció tècnica" va impedir la circulació del primer AVE d'aquell diumenge. Així, els passatgers van arribar al seu destí amb 21 minuts de retard respecte de l'hora prevista.

Després de les peticions d'informació per part de partits com Compromís i el PSPV o la Generalitat, a través de la Conselleria d'Obres Públiques, Renfe va emetre un comunicat dilluns 29 de gener en què responsabilitzava de l'avaria el tren previst per al trajecte i negava que els problemes foren fruit de cap deficiència en la infraestructura. Malgrat la piulada d'@infoRenfe el 26 de gener, en la nota de premsa de Renfe només es tenia en compte la incidència del 28. De fet, es destacava que des de l'inici de l'engegada del servei d'alta velocitat "han circulat 28 trens amb una sola afectació registrada".

L'endemà de difondre's aquest comunicat, el diputat del PSPV-PSOE al Congrés per la demarcació de Castelló, Artemi Rallo, denunciava que l'AVE de les 6.15h arribava a Madrid amb 19 minuts de retard. Rallo també va criticar que el tren que aquell matí havia cobert el trajecte Castelló-Madrid tenia "poc d'estrena", ja que "han posat un tren de fa 25 anys, de quan l'Expo del 92 a Sevilla, amb els seients en mal estat, amb brutícia a la vista i sense vagó silenci".

El 9 de febrer, el compte @infoRenfe informava d'un nou retard. En aquest cas, però, en l'últim tren del dia amb destinació Castelló. El tren circulava per València amb 34 minuts de retard. Per tant, en aquesta ocasió, la "incidència" va tindre lloc en el tram entre Madrid i València. 

L'endemà, 10 de febrer, els passatgers van tornar a patir un retard. Les persones que venien de Madrid van haver de baixar a València i ser traslladades en rodalia fins a Castelló. Renfe va assegurar que el tren presentava problemes des de l'origen, provocats per "climatologia adversa", i que va haver de quedar-se a València.

L'última piulada en què @infoRenfe fa referència a un retard en l'AVE Madrid-Castelló és del 14 de febrer. En aquella publicació s'informa que l'AVE va arribar a València amb 40 minuts de retard per una incidència en el sistema de senyalització en el tram entre Madrid i la capital valenciana. Tot i això, s'afirma que el tren, el primer del dia en eixe sentit, va recuperar temps en el trajecte entre València i Castelló. 

Què és un retard?

Sembla obvi que un retard és el "fet de retardar-se una cosa". En el cas d'un viatge en tren, que aquest arribe a la destinació més tard del que estava previst. No obstant això, a Renfe no ho tenen tan clar. Preguntats per la falta de coincidència entre el que es diu per Twitter i les notes enviades als mitjans, fonts encarregades de la comunicació de Renfe confessen que "depén un poc de qui estiga eixe dia". 

La mateixa font assegura que d'avaries tècniques del tren, no atribuïbles a la infraestructura, "només n'hi ha hagut dues". Convé recordar que, malgrat que totes dues són empreses públiques estatals, Renfe Operadora és la responsable dels trens i dels serveis, mentre que les vies són assumpte d'Adif. Podríem dir que des de 2005 Renfe posa els cotxes i Adif, les carreteres. Per això, la font consultada només destaca els retards del 28 de gener i del 10 de febrer, causats per avaries dels trens. 

En aquests casos els viatgers poden demanar les indemnitzacions per retard. Segons el compromís voluntari de puntualitat de Renfe, si un tren AVE arriba entre 16 i 30 minuts tard, els passatgers tenen dret a la devolució d'un 50% de l'import del bitllet. D'altra banda, si és superior als 30 minuts, se'ls ha de tornar el 100%. Però, en el cas dels bitllets amb tarifes promocionals, la indemnització no s'aplica si el retard no és de, com a mínim, 60 minuts. Amb motiu de la inauguració de l'AVE fins a Madrid es va llançar una oferta especial sota el nom de "Promo Castelló" per a viatjar per 25 euros entre el 23 de gener i l'11 de març. Segons el compromís de Renfe, les persones que han viatjat amb aquestos bitllets no poden reclamar res. Aquest dijous la companyia ha informat que s'han venut 11.424 bitllets d'aquest tipus.  

Pel que fa a la resta de retards comunicats per @infoRenfe o denunciats per diferents passatgers, des de Renfe afirmen que "només n'hi ha hagut quatre per sobre dels 15 minuts" i afegeixen que "no depenien del tren, sinó de diferents qüestions i situacions que han fet que s'anaren acumulant retards". Un dels motius que destaquen és "la climatologia adversa" i afegeixen que "això no és imputable a l'AVE, ja que ocorre en altres corredors". De fet, afirmen que és obligatori que els maquinistes reduïsquen la velocitat en aquestes situacions. Finalment, també remarquen que no totes les denúncies dels usuaris són certes: "Els díhuit o quinze minuts que algun senador o diputat diu, només n'eren deu".

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next