Diversos operaris s’han presentat aquest divendres en una de les seus de l’Institut Valencià de Cultura (IVC) per a netejar les pintades i eliminar els vestigis de la marca pública CulturArts. Un nom que encara es mostrava en diversos edificis com el que acull l’Institut Valencià de la Música a la plaça de Viriat.
El hòlding cultural creat pel Partit Popular en 2012 ja és història. Amb el canvi d’imatge iniciat per la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport en març de 2017 i amb la publicació aquesta setmana de la Llei de l’IVAM en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) el rastre de l’empresa pública ha desaparegut. A partir d’ara, des del vessant de la gestió cultural, publicitat, promoció i fiscalitat, l’ens dirigit per Abel Guarinos s’anomena de totes passades Institut Valencià de Cultura.
Amb la publicació aquesta setmana en el DOGV de la disposició final en la llei de l’IVAM “se li dóna legitimitat al nom”, explica el director general de l’IVC. Tot i que la nova marca, IVC, s’estava utilitzant des de març de 2017, a nivell fiscal i legislatiu encara s’emprava CulturArts Generalitat, una denominació que ara desapareix i deixa pas, “a tots els efectes de promoció, publicitat, jurídics, administratius i legislatius”, afegeix Guarinos, al nom impulsat pel govern del Botànic per a l’ens cultural. “Es deixa d’usar CulturArts perquè ja no té cap sentit jurídic”, apunta. Per això, amb la publicació de la derogació s’ha donat llum verda a la intervenció dels operaris per a “ubicar i donar-li més visibilitat al logo i l’espai”, respon Guarinos a Diari La Veu. Pel que fa al personal que treballa per a l’IVC, continuarà repartit en les diverses seus que conformen l’IVC.
Nova imatge de l’IVC
El passat 14 de març de 2017, el conseller Vicent Marzà va presentar els directors adjunts de l’Institut Valencià de cultura a la seu de la Conselleria. Roberto García assumia l’àrea d’Arts Escèniques; Marga Landete, la de Música i Cultura Popular Valenciana, i José Luís Moreno continuava al capdavant de la de Cinematografia i Filmografia.
Aleshores, es va aprofitar per a anunciar els nous logos de l’IVC, una creació de Nueve Estudio que es va fer amb l’encomana després d’una crida a concurs de la Generalitat. Era el segon pas per a canviar CulturArts, que a més d’una herència econòmica en forma de deute deixava un maremàgnum administratiu de difícil gestió, i que es va fer més complex amb el tancament de la RTVV. La clausura de Canal 9 va provocar que el CulturArts del PP assumira també la gestió de l’arxiu de la televisió.
La nova imatge pren com a element una C majúscula que representa els orígens de l’art, tant escènic i musical com audiovisual, a partir d’un amfiteatre, va explicar aleshores Marzà. “Integra” creadors i públic, és a dir, els dos elements que més preocupen la conselleria i sobre els quals pivota la política cultural. Igualment, la lletra forma part del nom de l’actual Institut Valencià de Cultura, segons es va mostrar en 2017.
La personalitat jurídica que faltava
La publicació del la Llei 1/2018, de LLEI 1/2018, de 9 de febrer, de la Generalitat, reguladora de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) en el DOGV aquesta setmana faculta de personalitat jurídica l’IVC, l’única autorització que li faltava a l’ens.
El preàmbul de la nova normativa que ordena l’IVAM indica que mitjançant aquesta llei es modifica l’article 50 de la Llei 6/1993, de 31 de desembre, de pressupostos de la Generalitat per a l’exercici 1994, i així l’entitat de dret públic CulturArts Generalitat passa a denominar-se Institut Valencià de Cultura, conservant la naturalesa d’entitat de dret públic.
La modificació de l’article 50 de la Llei 6/1993, de 31 de desembre, de pressupostos de la Generalitat per a l’exercici 1994 estableix que “l’entitat de dret públic CulturArts Generalitat passa a denominar-se Institut Valencià de Cultura, que conserva la naturalesa d’entitat de dret públic i, consegüentment, la personalitat jurídica, el patrimoni propi, els recursos i la plena capacitat d’obrar per a la realització dels seus fins de desenvolupament de la política de la Generalitat en l’àmbit de la cultura, l’art i l’oci en general, i de les arts escèniques, de la música, la cinematografia, com també amb relació a les activitats de conservació i restauració del patrimoni, de foment d’unitats artístiques estables i de gestió d’espais culturals”, segons indica en el punt 1.
Pel que fa al punt 2, la disposició final afegeix que “l’entitat es regirà pel que hi ha previst en aquest article i en les disposicions que el desenvolupen, en especial, en el reglament de funcionament que n’establirà les funcions, l’estructura organitzativa, els òrgans de govern, la composició i les atribucions, en la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, o la normativa que la substituïsca, en les normes de dret privat que li siguen d’aplicació i en la resta de l’ordenament jurídic. L’entitat podrà disposar de personal funcionari i laboral en els termes que hi ha previstos en la legislació de funció pública”.
Finalment, conclou que “tota menció de CulturArts Generalitat que figure en l’ordenament jurídic, plans i programes haurà d’entendre’s feta a l’Institut Valencià de Cultura”.
