Oltra, sobre el requisit lingüístic en l'Administració: "El dret és dels ciutadans a ser atesos en la llengua de la seua elecció"

La vicepresidenta ha defensat que els coneixements que s'han de tindre per a treballar en la funció pública s'han d'acreditar prèviament i, per tant, "no és una qüestió de drets"
16 febrer 2018 01:00h
La Conselleria assegura és "fals que la via de l\'enriquiment injust eludisca la fiscalització perquè passen per la Intervenció General".

La vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, ha valorat la proposició no de llei presentada pel Partit Popular valencià aquest dijous a les Corts, on demanava que el valencià no siga un requisit per a accedir a la funció pública. El partit liderat per Isabel Bonig va sostindre que, al seu parer, la llengua pròpia ha de ser en tot cas un mèrit, però mai una exigència per a ser treballador públic, atés que la xifra de valencianoparlants "no és del 100%" de la ciutadania. A través de Maria José Ferrer San-Segundo, el PPCV va explicar que la inclusió de la competència del valencià en la llei que regula l'accés a l'Administració és discriminatòria.

La consellera d'Igualtat ha insistit que la problemàtica que gira al voltant del requisit lingüístic s'ha produït per la manera amb què s'enfoca el "dret a", és a dir que, segons ha defensat Mónica Oltra, no tindre coneixements de valencià i per tant no poder opositar a l'Administració no viola cap dret, ja que aquest correspon a la ciutadania, en tant que aquesta ha de poder triar la llengua amb què es vol adreçar a qui està a l'altra banda del taulell i el treballador públic ha d'estar capacitat per a poder-la atendre. "El dret és dels ciutadans a ser atesos en la llengua de la seua elecció", ha insistit la vicepresidenta.

"S'ha de canviar la mirada, perquè en aquesta Comunitat hi ha dos llengües oficials" i, per tant, "els homes i les dones que viuen en aquesta Comunitat tenen dret a triar una de les dos llengües oficials". Aquest, però, és el dret i "les persones que treballen en l'Administració l'han de garantir". "Açò no va de jo tinc dret a treballar en, sinó que els ciutadans tenen dret a tindre un servei públic", ha seguit explicant.

Tot plegat, amb un canvi d'enfocament, com ha demanat Oltra, els treballadors públics podran complir amb la tria de llengua" que facen els ciutadans per a adreçar-se a l'Administració. Perquè això es complisca, "les persones que treballen en l'Administració valenciana han de dominar les dues llengües oficials". El plantejament, s'ha preguntat, "a ningú se li ocorre que açò siga destrellatat".

El madrileny "té dret a ser atés en castellà"

La vicepresidenta del Consell ha proseguit posant exemples. "Algú s'imagina que a la Comunitat de Madrid a un ciutadà l'atenguen en anglés o en arameu?". El madrileny "té dret a ser atés en castellà, que és la llengua oficial del territori". I, per tal de rebatre els arguments que sostenen contra el requisit que primer és el domini de la matèria i després la llengua, ha exposat altres situacions, com ara una hipotètica persona que assegura que sap molt de funció pública però només parla arameu.

En aquesta cas, ha emfatitzat, "haurà d'aprendre vosté castellà si vol treballar en la funció pública". "Per a garantir eixe dret, la persona de darrere del taulell ha de dominar les dues llengües oficials, igual que ha de dominar la matèria amb què ha de treballar", ha afegit.

"Si u va a l'examen, ha de saber"

A més, ha parat esment al sector educatiu, on el requisit lingüístic està establert des de fa anys. "Si és vosté professor, haurà de dominar l'anglés perquè pot estar en un programa plurilingües", ha raonat. En aquest sentit, Oltra ha posat damunt la taula la necessitat de dominar l'anglés per a tots aquells que vulguen ser docents, és a dir que, en un "futur", caldria afegir en l'accés a la docència el requisit d'anglés. I, aleshores, algú podrà dir que el discriminen per no parlar anglés, ha seguit posant com a exemple. Doncs la resposta és "no". "Igual com no es discrimina ningú per no saber matemàtiques, però si vas a ser professor de matemàtiques hauràs de saber matemàtiques. No tens dret a ser professor de matemàtiques si no tens formació en matemàtiques".

Per a Oltra s'està situant els drets a l'inrevés, perquè són "els xiquets els qui tenen dret a ser ensenyats en matemàtiques i si toca ensenyar-les en anglés o en valencià han de saber anglés i valencià, a banda de matemàtiques. Les coses són així perquè el dret és dels ciutadans".

Resolta la qüestió del requisit lingüístic, el govern ha de "garantir que l'accés a la funció pública siga en condicions d'igualtat". Però "els coneixements que has de tindre per a treballar en la funció pública són un requisit previ, no és una qüestió de drets. U ha de saber. Si u va a l'examen ha de saber", ha insistit, perquè "el dret és dels ciutadans a ser atesos en la llengua de la seua elecció".

next