Els rectors de les cinc universitats públiques valencianes confien que abans que acabe enguany es puga tenir un compromís o “esbós” d’un nou model de finançament “suficient i estable”. En aquest sentit, consideren “prioritari” que durant els pròxims cinc anys es restauren els nivells que tenien en 2010 –recuperant 140 milions d’euros que se’ls van retallar durant la crisi–, així com que se’ls abone d’ací a 2022 la totalitat del deute històric.
“Hem perdut una dècada”, adverteixen els màxims responsables de les institucions d’educació superior, que fa notar que, mentre que en altres països la inversió en formació universitària i recerca va continuar creixent malgrat la mala conjuntura econòmica, a l’estat espanyol la corba ha sigut descendent. “O fem alguna cosa o la fi està pròxima”.
Així ho ha asseverat el rector de la Universitat Politècnica de València (UPV), Francisco Mora, que hui ha comparegut en roda de premsa al costat de la resta de responsables de les institucions públiques –Esteban Morcillo (Universitat de València), Manuel Palomar (Universitat d’Alacant), Vicent Climent (Universitat Jaume I de Castelló) i Jesús Tadeo Pastor (Universitat Miguel Hernández d’Elx)– amb motiu del traspàs, a la Politècnica, de la presidència de torn de la Conferència de rectors d’universitats públiques valencianes.
Mora ha repassat els reptes que marcaran aquest exercici, entre els quals hi ha la necessitat de garantir la suficiència financera del sistema universitari públic. Sobre aquest tema, ha recordat el Fòrum de Diàleg sobre el Finançament del Sistema Universitari, celebrat aquest cap de setmana a Morella (Castelló), com a resultat del qual el conseller d’Educació, Vicent Marzà, va anunciar que la Generalitat crearà una comissió permanent al costat de les universitats públiques per a determinar el model de finançament del sistema universitari, amb experts en la matèria. Aquest grup de treball permetrà reflexionar també sobre el sistema universitari al qual aspira el País Valencià.
“Fets que acompanyen discursos”
Els rectors han coincidit a qualificar aquesta trobada de “punt de partida i primer punt de contacte” i a destacar el “diàleg” amb el Consell. No obstant açò, Mora ha apuntat que “l’autenticitat passa perquè els fets acompanyen els discursos, que són de suport a la universitat”.
Així, ha fet notar que ja “s’ha perdut una dècada” i que “el punt mínim és recuperar el finançament de 2010”, és a dir, arribar en uns cinc anys als 800 milions d’aportació de l’administració autonòmica per a les cinc universitats enfront dels 670 actuals, a més que se’ls pague fins a 2022-23 el que queda de l’anomenat deute històric (de la qual fins al moment han recuperat poc més del 50%).
“Si no s’incrementa la quantitat –ha continuat Mora– té molt poc sentit treballar en un model de finançament perquè seria treballar per a repartir-nos les retallades”. Ací ha recalcat que les universitats i les seues comunitats han sigut “molt solidàries” –han patit una retallada global en el sistema d’un 19%– i els ajustos per a aconseguir la màxima eficiència “ja no arriben per a més”. “Sabem que la Comunitat Valenciana està infrafinançada i donem suport a la reivindicació de la Generalitat (cal govern espanyol), però, mentre açò arriba, les universitats hem de recuperar com a mínim el finançament de 2010”, ha insistit.
Una vegada s’aconseguisquen aquests mínims per a assegurar el correcte funcionament de les universitats, Mora ha comentat que podrien aprofitar-se alguns dels criteris del Pla de Finançament Plurianual que es va dissenyar en 2010 i que es basava en resultats i impacte social, però caldria modificar-ne d’altres per a introduir els canvis que ha experimentat l’educació superior en aquest període, amb la digitalització o els graus i màsters Bolonya.
Els responsables de les cinc entitats educatives també s’han referit a una futura llei universitària que “seria important que aconseguira el màxim consens dels partits polítics”, perquè l’educació no ha d’estar sotmesa a “bandades”.
A més d’aquesta reclamació, Francisco Mora ha fixat també entre les pròximes metes de la Conferència aconseguir que s’augmenten les beques i que la Generalitat “flexibilitze” la normativa autonòmica amb mesures com la creació de noves figures de professorat universitari i de personal d’investigació. Ha posat com a exemple els programes de captació de talent que han engegat a Catalunya, el País Basc i Madrid “que hem de mirar molt a prop”.
