Paco Muñoz (València, 1939) va nàixer molt a prop del Teatre Principal. Al carrer Llibrers, a cent metres del coliseu d’aquella gran ciutat que en el segle XX comptava amb el doble d’espais escènics dels que ara, una centúria després, segueixen en actiu. La burgesia franquista cobejava eixes cases velles i va convidar els humils a traslladar-se a l’horta. “Anaven a fer la gran València, i ens obligaren a viure als afores”, escrivia el cantautor i escriptor aquest dimarts, poques hores després d’haver presentat a Castelló de la Plana els tres últims concerts amb què posarà un punt final a més de quatre dècades de carrera.
Francesc Muñoz Martínez tornarà al Teatre Principal de València el 10 de març per a tancar definitivament la gira que va iniciar en 2017 per a presentar el seu darrer disc: Amics poetes (Factory Music, 2014), un treball, però, que va enregistrar fa quatre anys i que diverses circumstàncies havien ajornat la posada de llarg als escenaris. Resten tres concerts perquè l’amic dels poetes faça el seu penúltim cant. Després de més de 40 anys de carrera musical, Muñoz manté en el sarró projectes inconclusos que li rondinegen la ment i que, ara, amb tot el temps per endavant, voldria tancar, reconeix Paco Muñoz rere el telèfon.
Aquest dissabte, la gira deixa les places de comarques i arriba a la capital de la Plana, on Muñoz es farà acompanyar d’Apa i Ina Martí per a retre homenatge a Fèlix Estop. El concert, com els altres, estarà dedicat a persones que en l’inici de la seua carrera el van marcar d’alguna o d’altra manera. Amics poetes baixarà del nord cap a Alacant, fins al Teatre Arniches, on el cantautor vol retre homenatge a Lluís el Sifoner per a concloure al Principal de València, on Mari Carmen Girau serà l’homenatjada.
“La meua carrera ha sigut treballar i he tingut la sort de poder viure d’açò”, reconeixia l’artista aquesta setmana, mentre suma dies i mesos per a fer el càlcul d’una trajectòria que va començar de manera oficial en novembre de 1976 al Teatre Micalet de València. Els anys previs, un o dos –dubta–, Paco Muñoz cantava en associacions de veïns repertoris formats per cançons d’altres com Lluís Llach, Joan Manel Serrat i, fins i tot, Víctor Manuel. “Però a mi m’agradava cantar”, sosté amb fermesa, de manera que reté en la memòria com a data de la professionalització aquell any 76 del segle XX.
“Aquestos últims concerts han sigut una prova d’agraïment a la meua gent i, per altra banda, la gent m’ho ha tornat de sobres. He anat rebent estima i afecte”, respon amb extrema gratitud.
Anècdotes i afectes
Paco Muñoz, amb 80 anys, se sent satisfet de la trajectòria, dels discos per a xiquets i per a majors. de l’empremta deixada al país que va descobrir a molts oients. Ara, d’alguna manera, aquella veu que dibuixava l’orografia de les comarques rep l’afecte de les veus anònimes que fa dècades l’escoltaven emmudits.
Explica que, dimarts, abans de la roda de premsa a Castelló “va vindre un tècnic de so del Teatre Principal i em va contar que quan tenia 16 anys va escoltar un concert a l’Alcora, meu i de l’Ovidi Montllor, i es va assabentar que ell tenia un país”, relata. “I m’ha dit: ‘Em vaig assabentar qui era jo en aquest país’. M’he quedat impressionat”, i tot seguit, el seguidor de Muñoz apunta que li va demanar una abraçada. “Això és el que m’està passant”, afegeix recordant l’anècdota i l’afecte.
No serà l’únic afalac, perquè en el concert de Dénia 1.300 persones van cantar totes juntes El Vell Montgó. “Què més puc esperar?”, exclama. El cas es va repetir a Cocentaina i l’últim que recorda, a Carcaixent, “que va ser apoteòsic”, remarca. “Jo vaig anar a Carcaixent a l’escola i al concert aparegueren els meus amics de fa 60 anys, amb les bandúrries, i em feren una serenata, rememorant quan érem joves i féiem serenates pel poble”.
Més amics poetes
Després de l’aturada per prescripció mèdica en 2008, el passat 2017 Muñoz va poder dur als escenaris el darrer disc, Amics poetes, però, ara, “les forces van acabant-se”.
Tot i això, del seu ànim en la conversa es desprén que aquestos concerts només representen un punt d’inflexió. “A partir de l’11 de març seguiré treballant però no faré concerts”, assegura. Damunt de la taula té projectes pendents, com ara fer un homenatge a Melína Merkoúri, qui quan València organitzava les trobades del Mediterrani, “jo començava a cantar i em va convidar a actuar amb ella”, recorda. D’aquella actuació van sorgir una amistat i un intercanvi de materials; el valencià recorda els discos de música grega que li va regalar l’artista, qui més tard va ser ministra de Cultura a Grècia i finalment va ser assassinada als EUA en 1994. “Sempre he tingut la il·lusió de fer-li amb la música que em va passar, amb les seus melodies, algun homenatge. Per això estic tantejant diversos poetes perquè facen lletres a aquestes melodies”, apunta.
Muñoz té més amics poetes a qui musicar, com ara Zeca Afonso, el poeta portugués que va populartizar Grândola Vila Morena. Sobre l’activista recorda que la Revolució dels Clavells el va agafar a Portugal i aquella nit del 25 d’abril de 1974 “vaig dormir a sa casa i vam fer amistat”, però també recorda amb estima les interpretacions traduïdes al valencià que incloïa en els seus inicis com a cantautor.
“Faena, per endavant, n’hi ha”, sosté amb calidesa, mentre repassa l’agenda, mentalment, per a recuperar una altra tasca pendent, tal volta l’última, com ara musicar les poesies per a xiquets de Fina Girbés.
Orgullós de l’amistat
“Em sent en pau amb el món de la música”, diu, tot fent una revisió als 42 dos anys de músic i als 14 de retor. Sí, Paco Muñoz també va exercir el ministeri del sacerdoci. I, durant la gira, ha pogut cantar on va fer de capellà: “A Montserrat, a Bocairent, a Castelló de la Ribera, llocs on m’he sentit molt reconegut”, raona.
“La vida m’ha tractat molt bé. També hi ha coses roïnes, però tant fa”, comenta, perquè “allò important és que he pogut ser cantant i he pogut ser molt amic de Joan Fuster, de l’Estellés, de Bausset, de Miquel Martí i Pol, de Lluís Guarner. El fet d’haver sigut amic i haver estat estimat per tota aquesta gent és un privilegi”, conclou amb una veu satisfeta, perquè, com a artista, va poder cantar el darrer disc després que en 2008 li digueren que la salut no li permetria seguir el ritme de la música.
