Malauradament aquest títol no fa referència a la preciosa cançó del compositor català Josep Thió, sinó al deteriorament que pateix la democràcia espanyola davant de la quietud de segons quins actors polítics.
Amb el cap desbordat per mesos d’interessada i esbiaixada informació als mitjans de comunicació espanyols, hem hagut d’aprendre de nou a llegir entre línies. Hem tornat a sentir el consell temorós (no diguis això o no escriguis allò). Hem suportat compungits com davant la brutalitat policial davant de població desarmada només hi havia silenci. Hem vist que davant la intromissió política a les decisions de jutges dependents i nomenats a dit, només hi havia silenci. Hem sentit amenaces directes del Govern de l’Estat a adversaris polítics i ja estem farts del vostre silenci. Farts i decebuts.
Quan la justícia europea ha confirmat que Cuixart, Sànchez, Junqueras i Forn estan privats de la seva llibertat per motius polítics, la vostra covardia us delata. No sé si em fa més por o més fàstic pensar que per traure rèdit polític us val qualsevol cosa. Sigui que el Govern nomena jutges afins a la seva ideologia i els marca les decisions que han de prendre, sigui trepitjada la sobirania popular catalana en unes noves eleccions imposades des de Madrid i que han suposat una nova plantofada de vots a la cara de l’unionisme o sigui no respectar els resultats de les eleccions del 21 de desembre.
Si voleu continuar seduint al PSOE, podeu fer-ho. Ells s’han refermat de nou en el “no és no”. Un NO en majúscules a fer una moció de censura que tregui Rajoy de la Moncloa i un altre NO a voler governar aquest país amb el suport de Podemos. Els morats ja pensen que compten amb feligreses com la dreta? Tenim memòria, senyor Iglesias. Memòria, vergonya i esperit crític.
El partit del SO peninsular no es conforma amb això i ara es queixa de l’aplicació del article 155 i de la situació política a Catalunya, però s’oblida que ells van donar suport a totes i cada una d’aquestes accions. També volen carregar-se la immersió lingüística catalana. Enteneu ara les marxes amb l’extrema dreta, les selfies del candidat socialista amb l’ala dura del PP o els neoliberals de Ciutadans ovacionant a Josep Borrell?
Sembla que mentre volen a engarjolar totes i tots els sospitosos de voler la independència, Iceta estigui ballant i el PSOE morat mirant cap a l’altre costat, fent. Sembla que mentre els andalusos paguen de la seva butxaca les defenses dels imputats en el cas dels ERO, Susana Díaz unfla més el pit davant la bandera borbònica. Deu fer molta por perdre tants privilegis i viure com viu la gent normal.
La democràcia espanyola es va construir sobre l’horror, la mort i la infàmia quan els partits decidiren pactar amb el criminal, no castigar als torturadors i als assassins i anomenar-lo Transició. I ens humilien obligant-nos a celebrar cada any el pacte amb el dictador i el perdó als criminals perquè la fi justificava els mitjans. A més inclouen l’adjectiu modèlic.
L’objectiu dels que pretenien acabar amb el règim del 78 és governar amb un dels seus pilars? O ja només vos interessa el vostre tros de pastís? No mullar-vos en aspectes com la reforma territorial de la Constitució és la vostra solució o és que no voleu solucionar res? La nova política a la qual ens aferràvem molts que ens vèiem orfes políticament parlant ha estat gairebé fugaç. Llàstima, una altra flor d’un dia. Molts ja pensem que només l’independentisme farà tremolar els ciments franquistes d’aquest país anomenat Espanya.
