El Museu d'Etnologia reivindica la nissaga dels fotògrafs Vidal com a personatges il·lustres del Cabanyal

Amb 'València en blanc i negre III' dedicada al barri pescador, el centre expositiu de la Diputació de València estudia organitzar diferents mostres temàtiques d'altres zones de la ciutat
22 febrer 2018 01:00h
\'València en blanc i negre III. El Cabanyal 1900-1991\' s\'inaugura aquest dijous i continuarà exposada fins el 27 de maig a l\'espai de la Beneficència.

Sorolla, Ibáñez o Benlliure són noms associats al barri mariner de València per la vinculació personal i artística. Tanmateix, hi ha altres "famílies anònimes", ha destacat el director del Museu València d'Etnologia, Francesc Tamarit, com els Vidal, que a més de fer vida al Cabanyal van polsar l'evolució dels seus carrers, immortalitzant-los amb les càmeres fotogràfiques i, en definitiva, fent art amb l'objectiu sempre emprant el barri i la seua gent com a matèria primera.

Han passat 91 anys des que Martín Vidal Romero va començar a fotografiar el Cabanyal. El va seguir Luís Vidal Corella i, posteriorment, Luís Vidal Vidal. La nissaga continua a través dels fills i els néts. De fet, l'exposició València en blanc i negre III. El Cabanyal 1900-1991 està comissariada també per un descendent, Luís Vidal Ayala, a més de per Manuel Cerdà i Robert Martínez.

L'exposició dedicada al barri mariner, vist a través de la família de fotògrafs, arriba després que el Museu Valencià d'Etnologia haja realitzat dues primeres edicions al voltant de la festa, l'urbanisme i l'horta de la ciutat del Túria. Ara, però, "volíem fer una mirada més intensa sobre un bari", ha destacat aquest dijous el director del centre, Francesc Tamarit, durant la presentació de l'exposició a la Beneficència.

Les 81 imatges traslladen el visitant a l'activitat del barri, l'evolució social, l'oci i els treballs dels veïns amb un tarannà artístic. "Sovint, els fotoperiodistes exposem cada dia la nostra feina en els mitjans", ha destacat Luís Vidal, però el discurs expositiu de les mateixes imatges reunides traslladen un fragment de la història més recent i deixen de ser impactes gràfics que acompanyen un text.

El tramvia del Ravatxol en 1930, el gaudi de la platja, el soterrament de les vies o el procés de la feina més estesa del barri, l'art de la pesca, són algunes de les instantànies que formen l'exposició, que també inclou imatges i informació de la nissaga Vidal i dels prohoms vinculats al barri com Sorolla, Blasco Ibáñez o Benlliure. En aquest sentit, Manuel Cerdà ha reivindicat un reconeixement cap a la nissaga de fotògrafs com a personatges il·lustres del Cabanyal, els quals, al seu parer, mereixen estar al mateix nivell de reconeixement que els altres artistes. "No és gens habitual que en un barri hi haja tres fotògrafs com aquests (a més dels actuals), d'una mateixa família i vinculats al mateix barri", ha indicat el comissari.

El resultat de l'exposició temàtica al voltant d'un únic barri "obri la porta" al fet que el museu dependent de la Diputació de València organitze altres mostres d'altres zones de València, ha assegurat Tamarit. De moment, el director del Museu Etnogràfic no ha donat més detalls sobre quines zones de la ciutat seran les protagonistes de les properes edicions, però ha assegurat que s'està treballant en aquest sentit. València en blanc i negre III. El Cabanyal 1900-1991 s'inaugura aquest dijous i continuarà exposada fins al 27 de maig a l'espai de la Beneficència.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next