La cooperació valenciana torna a estar en primera línia aquests dies arran de l’obertura de judici oral a Rafael Blasco i altres 23 persones per irregularitats comeses durant els anys que aquest va estar al capdavant de la Conselleria de Solidaritat i Ciutadania, mentre governava el PPCV. Aquests fets van suposar un dany per a les entitats dedicades a realitzar projectes de desenvolupament, no sols en l’aspecte econòmic, sinó també en el d’imatge. Trini Blanch, presidenta de la Coordinadora Valenciana d’ONGD (CVONGD), assenyala en aquest sentit que si la societat en general ja “no té massa clar” el concepte de cooperació, “després del cas Blasco ha quedat molt borrós”.
El responsable d’aquesta mala imatge, Rafael Blasco, ha conegut aquesta mateixa setmana que s’asseurà al banquet dels acusats junt amb altres implicats en les dos peces del cas Cooperació que quedaven per jutjar. Una d’elles investiga les irregularitats en les subvencions que entre 2009 i 2011 van ser concedides per la Conselleria de la qual Blasco era responsable a diferents entitats suposadament relacionades amb la cooperació. En aquesta causa, Blasco i els altres processats s’enfronten a distintes penes de presó pels presumptes delictes de frau, prevaricació, suborn, tràfic d’influències, malversació de fons públics i falsedat documental.
L’altra causa separada del cas Blasco fa referència al desviament de 4 milions d’euros dedicats a la construcció d’un hospital a Haití que mai es va arribar a dur a terme.
La primera peça que es va jutjar i per la qual Rafael Blasco està complint pena de presó va acreditar que es van desviar 1,6 milions d’euros de diners públics que haurien d’haver arribat a projectes de cooperació, per a comprar pisos i garatges a València.
Respecte d’aquests fets –contra els quals la CVONGD s’ha personat com a acusació particular–, la presidenta de la Coordinadora, Trini Blanch, deixa clar que les associacions receptores de les ajudes irregulars “eren fundacions que s’havien creat a partir d’un moviment empresarial i privat expressament perquè es destinaren aquests diners” i assegura que “res tenien a veure amb les organitzacions que realment treballen per la cooperació”.
Així, des de la CVONGD expressen que els “fa molta pena” veure com polítics i empresaris van ser capaços de “robar diners a la gent més vulnerable per a embutxacar-se’ls” i alhora manifesten la seua satisfacció perquè es judicialitze tot el que feia temps que denunciaven. Recorden que en els treballs posteriors al terratrèmol d’Haití van poder evidenciar totes aquestes males pràctiques que es realitzaven de manera sistemàtica. “Els diners no arribaven i vam començar a ser conscients que ens trobàvem a l’ull de l’huracà d’una màfia”, apunten des de l’entitat.
La Coordinadora incideix en el perjudici que tot açò va provocar quant a operativitat per a les organitzacions que treballaven correctament, perquè se’ls van negar molts recursos i no van poder realitzar projectes amb què ja s’havien compromés. També els va fer mal internament, ja que la percepció que la ciutadania va adquirir respecte a la cooperació va ser distorsionada. “Va ser molt esgotador estar recordant permanentment que el que feien eixes institucions i associacions imputades no era cooperació i que les entitats que sí que en fem estem auditades i comptem amb eines de transparència perquè fets així no puguen succeir”, esclareix la presidenta de l’entitat.
La visió errònia de la cooperació no és conseqüència sols dels casos de corrupció. Segons la CVONGD, gran part de la societat no sap ben bé què és i segueix associant els projectes solidaris a “la imatge de l’helicòpter aterrant en una zona per a repartir menjar”. “Molts pensen que és el blanc europeu qui ha d’arribar per a solucionar els problemes, que tot ha de ser voluntari i que el fet de fer polítiques socials a l’exterior resta recursos per a ací”, afegeix Blanch.
A la Coordinadora entenen que l’ajuda per al desenvolupament ha de basar-se a donar suport als agents locals de cada zona, als quals consideren part activa de les transformacions de cada realitat. Trini Blanch explica que “són els habitants dels territoris d’actuació els qui han de decidir quins projectes han de fer les ONGs i els que s’han d’implicar de manera directa”. “Sols així és possible que hi haja una incidència real i un resultat a llarg termini”, agrega. Consideren que allò convenient és tindre una visió àmplia pel que fa als drets humans i no quedar-se amb una perspectiva centrada en els pols de menjar i casa. “Treballar amb un institut investigador o amb un observatori sobre violència de gènere no és menys important que cap d’aquestes dos coses”, finalitza Blanch al respecte.
Pel que fa a la situació actual de la cooperació en relació als poders públics, la CVONGD admet una millora substancial: “Ara no tenim davant nostre lladres”. Creuen que ara mateix en les institucions hi ha gent amb uns valors “més clars”. Així i tot, reproven l’enfocament que encara es té de la solidaritat, com una cosa que s’ha de dur a terme “quan va bé”. No consideren correcte que des del govern del Botànic “tiren d’excuses clàssiques” per a no complir la promesa electoral que el 0,7% del PIB es destine a ajudes per al desenvolupament.
La CVONGD: més de 25 anys treballant per la cooperació valenciana
La Coordinadora Valenciana d’ONGD funciona des de l’any 1992 com una entitat al voltant de la qual s’organitzen quasi 90 associacions del País Valencià dedicades a la cooperació. Així, compten amb organitzacions de gran tamany vinculades a l’església, però també amb altres de més xicotetes lligades a moviments de barri. Aquesta diversitat és precisament la que fa que el teixit associatiu valencià “estiga ple d’una riquesa que ens permet arribar a intentar posar solució a moltes més qüestions”, afirma Trini Blanc, qui també recalca “la veu forta i objectiva que hem aconseguit ser entre tots”.
A més, duen a terme diferents projectes propis. Pobresa Zero és dels més coneguts. Aquesta mobilització, en la qual participen nombrosos actors socials, continua activa des del 2005 amb l’objectiu d’eradicar les causes que generen l’empobriment i les seues conseqüències en tots els àmbits.
A banda, hi han amb distints grups de treball que realitzen actuacions vinculades amb l’Educació per al Desenvolupament als centres educatius, l’anàlisi de totes les polítiques relacionades amb la cooperació, el seguiment i l’acció judicial del cas Blasco i sobre la conscienciació del comerç just i el consum responsable de particulars i institucions.
