El Jutjat d’Instrucció número 18 de València ha obert una nova peça separada en el cas Imelsa amb l’expresident de la Diputació Alfonso Rus i l’exsecretari autonòmic d’Educació Máximo Caturla i investiga el pagament de comissions il·legals a canvi d’adjudicacions de l’empresa pública Ciegsa, dependent de la Conselleria d’Educació i encarregada de la construcció de les infraestructures educatives al territori.
En concret, el jutge investiga l’adjudicació de contractes sense respectar els principis de “legalitat, concurrència efectiva, imparcialitat i proscripció de l’arbitrarietat” amb la finalitat d'”afavorir contractualment determinades empreses en l’adjudicació d’obra pública a canvi de comissió o gratuïta”, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia (TSJ).
En la seua resolució, afegeix que les irregularitats en la contractació entre 2003 i 2007 podrien tindre una “finalitat de lucre que podria tindre el seu origen o propòsit en el finançament d’un determinat partit polític o alternativa o conjuntament a açò, en el mateix lucre personal, ja confessat pel principal investigat en aquesta causa”, l’exgerent de l’empresa pública Imelsa Marcos Benavent.
En aquesta peça separada tenen la condició d’investigats per suborn, prevaricació i malversació, Benavent, considerat el “recaptador”; Alfonso Rus; Máximo Caturla; quatre tècnics de Ciegsa, i els responsables de les mercantils adjudicatàries Cleop, BM3 i Dragados.
Respecte dels tècnics, el jutge investiga si pogueren haver col·laborat donant una cobertura d’aparent legalitat a decisions que havien estat establides arbitràriament i per endavant i si van justificar sobrecostos “sobre una base fictícia o freturoses de vertadera justificació” per a obtindre més finançament o compensar econòmicament les empreses que pagaven comissions amb el consegüent perjudici econòmic per a l’erari públic de la Generalitat.
L’instructor rebutja dirigir la investigació contra altres exalts càrrecs de l’Administració autonòmica que apareixen esmentats en les converses intervingudes ja que “constitueixen referències indirectes genèriques i imprecises en un context conversacional de difícil interpretació” i, per tant, “no justifiquen en aquest moment dirigir la recerca contra les mateixes”. Es tracta de l’expresident de la Generalitat, Francisco Camps, i dels exvicepresidents Víctor Campos i Gerardo Camps.
