Diari La Veu del País Valencià
Empresaris, dramaturgs i actors defensen una programació professional per al Principal de Castelló

Aquest dimarts, el sector de les arts escèniques tanca files al voltant de la gestió cultural que està duent a terme la Generalitat al Teatre Principal de Castelló i palesa així el suport a la decisió de l’Institut Valencià de Cultura de potenciar una programació professional en l’espai de la plaça de la Pau de la capital de la Plana. Empresaris, dramaturgs i actors estan convocats a les 11.15 hores per l’Associació Valenciana d’Empreses d’Arts Escèniques del País Valencià (AVETID), l’Associació Valenciana d’Escriptors i Escriptores de Teatre (AVEET) i l’Associació d’Actors i Actrius Professionals Valencians (APPV) per a defensar que el Principal continue apostant per projectes professionals valencians, estatals i internacionals i perquè el teatre “siga una finestra d’allò que no podem veure si no anem a València, Barcelona, Madrid o Bilbao”, va explicar la presidenta d’AVEET, Sònia Alejo, a Diari La Veu.

L’acció del sector professional d’aquest dimarts no pretén una confrontació amb el col·lectiu de teatre amateur de Castelló de la Plana, qui va trobar un aliat el passat 17 de febrer en la portaveu popular, Begoña Carrasco; el diputat de Cultura a les Corts, Miguel Ángel Mulet, i la presidenta del PPCV, Isabel Bonig, per a canalitzar les queixes sobre aquesta decisió de professionalitzar el principal teatre de la ciutat. Diferents associacions d’arts escèniques van dur a terme a l’espai teatral una acció de protesta per la decisió de prescindir de la programació de gales i representacions no professionals. Aleshores, els dirigents populars van acusar el conseller Vicent Marzà d’haver “desnonat” les companyies amateurs del Teatre Principal. A més, Mulet va demanar que el cicle Castelló a Escena tornara a formar part de la cartellera de l’espai gestionat per la Generalitat.

Miguel Ángel Mulet ha presentat 20 preguntes i una interpel·lació al conseller perquè el PPCV vol saber “quins són els criteris” pels quals el teatre amateur ha deixat l’espai escènic més competent de la ciutat i ha sigut traslladat al Teatre del Raval. El portaveu de Cultura va assegurar a aquest diari que al Principal poden “conviure” tres tipus de projectes: els espectacles de tarannà “protocol·laris”, com ara la representació del Betlem de la Pigà o la presentació de Na Violant d’Hongria, juntament amb una programació professional i una d’amateur. “Eren compatibles”, va sostenir Mulet, “però no ens han dit per què ara ja no ho són”. Des del PPCV “reivindiquem que el Principal siga també per als grups locals”.

Membres de col·lectius amateurs d’arts escèniques de Castelló, amb Begoña Carrasco, Miguel Ángel Mulet i Isabel Bonig. / PPCV

Tanmateix, el cicle de teatre amateur, Castelló a Escena, va ser reubicat al Teatre del Raval, un espai de gestió municipal on, per la seua idiosincràsia, estarien més justificades les propostes d’arts escèniques provinents dels col·lectius i associacions locals. La proposta, però, no agrada al portaveu popular perquè la sala “no té caixa escènica ni maquinària” i, tot i que el Teatre del Raval “té un bon escenari, no és com el del Principal”. Mulet va establir que perquè “vaja la gent al teatre cal recuperar el Castelló a Escena”, alhora que va insistir a demanar un ús “per a tots” del Principal.

El PPCV persisteix a demanar un tracte diferencial per al Teatre Principal de Castelló. És a dir, que el millor espai escènic de la ciutat es dedique a acollir cicles i propostes amateurs de teatre o dansa, un fet que no ocorre a València amb el teatre del carrer de les Barques. Cap companyia amateur actuaria dins de la temporada del Teatre Nacional de Catalunya, com tampoc qualsevol teatre públic de Madrid com el Real, la Zarzuela, María Guerrero o Vallé-Inclán no programaria un espectacle amateur, ja que hi ha espais de gestió municipal més adients. Davant el paradigma que aquest diari va traslladar al portaveu de Cultura del PPCV, Mulet va afirmar que “València té més possibilitats teatrals que Castelló”, malgrat que la capital de la Plana compta amb tres espais escènics com són el Teatre del Raval, la Casa de la Cultura i l’Auditori, i Les Aules, gestionada per la Diputació de Castelló.

Des d’AVEET, una de les parts que aquest dimarts defensarà la programació professional que des de fa menys de dos anys està desenvolupant el Teatre Principal de Castelló, qualifiquen com a oportunes les directrius mampreses pel govern sobre l’oferta cultural de l’espai, ja que, com que “som professionals que vivim d’açò, pensem que és una de les decisions més encetades passar les propostes amateurs a la programació municipal i als espais locals”, van reconéixer des de l’associació de dramaturgs.

Professionals de les arts escèniques, aquest dimarts davant el Teatre Principal de Castelló. / AVETID

El Principal de Castelló, que en els últims mesos ha acollit representacions de produccions que han passat per València o Alacant –Reviscola tio Canya, produccions del Teatre del Poble Valencià com Happy End i Tic-Tac o la companyia Kukai Dantza amb l’espectacle Oskara que van penjar el cartell d’entrades exhaurides–, i fins i tot, ha esdevingut punt d’inici d’espectacles –aquest dissabte 23 de febrer, Paco Muñoz va engegar els tres concerts de comiat a la ciutat de la Plana–, “ha de tindre un nivell professional”, va sostenir Alejo.

Els professionals volen evitar picabaralles amb els amateurs perquè el cicle que preocupa al PPCV “no ha desaparegut, sinó que ha passat a espais municipals” i els conviden a entendre que aquests són els seus espais. En aquest sentit, Sònia Alejo va recordar que en els inicis de la seua carrera fa més de tres dècades va començar amb una companyia amateur i actuava al Teatre del Raval o a les cases de la cultura. “El que ha passat al Principal és insòlit”, va apuntar, perquè fins que es va designar un coordinador territorial des de la conselleria, i qui havia sigut secretària de l’anterior director del teatre havia assumit la responsabilitat de la programació, al teatre més professionalitzat de la ciutat se celebraven mostres de fi de curs d’acadèmies privades. “Les companyies de base han de buscar l’espai adient, però no poden copar entre el 40 i el 50% de la programació”, va apuntar la dramaturga i presidenta dels escriptors teatrals.

Suport al teatre amateur

Per una altra banda, el PPCV acusava el Consell de no donar suport al teatre amateur, si més no, d’haver “desnonat” les companyies dels principals espais del territori. Això no obstant, la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, a través de l’IVC, va establir per primera vegada una línia de subvencions per valor de 30.000 euros per al foment del teatre amateur, entre altres mesures que recull el pla estratègic Fes Cultura 2016-2020.

Fins aleshores, la Federació de Teatre Amateur de la Comunitat Valenciana havia de presentar-se a les subvencions que s’assignaven per concurrència competitiva, on també optaven projectes de companyies professionals, és a dir, que les línies d’ajudes barrejaven ambdós sectors. Ara, hi ha dues vies de subvencions diferenciades entre projectes professionals i amateurs. De fet, si abans el total de projectes amateurs presentats per la federació aconseguien recaptar al voltant de 10.000 euros per a dur a terme projectes escènics, actualment la xifra ha ascendit fins als 30.000 euros.

Comparteix

Icona de pantalla completa