De crear el 'problema valencià' a solucionar el problema d'Espanya

Ximo Puig presenta la proposta del govern del Botànic per a la reforma "federal i del segle XXI" de la Constitució
/ València
27 febrer 2018 01:00h

El Consell del Botànic no és el primer govern autonòmic que es proposa reformar l'Estat, però sí el primer que intenta fer-ho obertament, tot proposant la reforma de la seua llei fonamental. Tan ambiciós repte mereixia, en paraules del conseller de Transparència, Manuel Alcaraz –coordinador del text–, una "petita però adequada solemnitat" materialitzada amb un acte de presentació al pati Gòtic del Palau de la Generalitat amb presència de 3 consellers, representants sindicals i empresarials, el president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i els síndics dels partits signants de l'Acord del Botànic.

Tot i que Podem no ha participat en la proposta que es va aprovar al darrer seminari del Consell a Vinaròs i Benicarló, tant Ximo Puig com Manuel Alcaraz van destacar que les línies mestres segueixen l'esperit del pacte que va permetre el canvi polític valencià. Alcaraz va assenyalar 4 punts clau: els valors, els drets per a rescatar persones, una democràcia avançada i un nou model territorial tendent al federalisme.

El darrer aspecte és el moll de l'os de la proposta valenciana. I això comença, segons Ximo Puig, "perquè les comunitats autònomes, que no existien en 1978, participen en la reforma constitucional". El canvi ha de ser "necessàriament federal, mai reactiu ni recentralitzador", basat, a més, en el fet que "la voluntat d'autogovern de les nacionalitats i les regions" és prèvia a la Constitució vigent.

Tant Puig com Alcaraz van jugar amb la idea que una constitució que no es pot reformar està condemnada a desaparéixer, una constant "tràgica" en la història d'Espanya. Tot i representar dos partits diferents però coalitzats al Consell, el president i el conseller de Transparència van coincidir en la valoració positiva tant del paper històric de la Constitució com de l'èxit global del sistema democràtic espanyol.

Van insistir, però, en la idea de dinamisme, de moviment i de canvi. Alcaraz va comparar els qui la volen inamovible amb "els pares que arriben a estrangular el fill de tant d'abraçar-lo". Puig va justificar el canvi en la necessitat "d'aportar solucions" al problema d'Espanya. "No volem crear més problemes, sinó generar espai de diàleg i debat", va exposar el president de la Generalitat amb una expressió que contrasta, si més no en la formulació, amb el lema d'inici de la legislatura que reclamava la necessitat de "generar el problema valencià" com a fórmula perquè s'escoltaren les reivindicacions sempre postergades.

Quasi 3 anys després, aquesta causa valenciana creix a poc a poc, mentre que els altres 'problemes' han anat fent via. El català es va desbocar mentre que el basc sembla més pacificat que mai, amb el PNB aprofitant els seus pocs vots a les Corts Espanyoles per a veure satisfetes les seues principals reivindicacions, preferentment financeres.

El Consell vol obrir una via de reforma general, oberta a tots els actors socials, polítics i institucionals espanyols i adreçada a clarificar els drets, els deures, el repartiment dels recursos, les regles de joc i, finalment, a donar veu als qui des del 1978 no han tingut l'oportunitat de dir la seua.

El text no recull cap menció respecte de la forma d'Estat –monarquia o república– i demana expressament la conversió del Senat en una cambra territorial, expressió, al seu torn, d'un estat plurinacional.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next