Com poden els pobles convertir-se en municipis del bé comú?

Muro, Xirivella, Betxí, Villena, Silla i Ròtova, les primeres localitats valencianes que inicien el procés per a canviar la seua gestió econòmica
/ València
5 març 2018 01:00h
Vista de Muro d\'Alcoi, un dels primers municipis en aplicar l\'economia del bé comú.

València es va convertir el passat dimecres en la capital de bé comú acollint una trobada de municipis que busquen canviar el seu model econòmic. Les localitats que hi van participar han optat per donar un gir al sistema econòmic municipal i aplicar el model impulsat per Christian Felber, qui també va visitar València fa unes setmanes. Així, l'economia del bé comú considera l'economia com una eina al servei de la ciutadania. Els diners i el comerç s'entenen com un mitjà destinat a aconseguir els objectius marcats pels governs municipals, que van sempre enfocats al benefici de la comunitat. Segons Felber, aquest és el sentit original de la paraula 'economia' en grec, tal com la va definir Aristòtil. I quan els diners es converteixen en la fi de les activitats econòmiques, es produeix tot el contrari a l'economia, allò que coneixem com a capitalisme. Així doncs, l'economia que defensa Felber és el contrari al capitalisme.

Com poden els pobles i ciutats aplicar el sentit aristotèlic del terme 'economia' i convertir-se en municipis del bé comú? Per a ajudar-los a iniciar el procés està el Nodo de Municipios del Bien Común, del qual José Luis Pinotti Baldrich n'és representant. El Nodo no té una estructura suficient per a fer campanyes municipi a municipi, així que són els interessats els que s'han de posar en contacte amb ells. "Això va dins de la natura de l'economia del bé comú, que naix de baix cap a dalt i per consens", explica Pinotti, que assegura que pràcticament tots els municipis tenen "pràctiques del bé comú i el que s'intenta des del Nodo és que en siguen conscients i potenciar-les".

Una vegada aconseguit això, es generen fulls de ruta perquè eixes bones pràctiques es porten "al màxim". Les pràctiques i les accions que es duran a terme han de ser sempre escollides pels alcaldes i l'equip de govern. L'economia del bé comú no és un dogma tancat i va aparellada "sempre" amb la democràcia i la voluntat popular. 

Xirivella, a l'Horta Sud, és un dels municipis valencians que està ara immers en el procés per a formar part de les localitats del bé comú. En aquest cas es va començar amb la celebració d'una xarrada a la qual van assistir tots els grups polítics. És important, segons Pinotti, que també s'impliquen els alts funcionaris i els tècnics municipals perquè són els encarregats de fer funcionar el govern i els que explicaran el seu funcionament a l'equip de govern següent, que podria no ser del mateix color polític.

El següent pas consisteix a aprovar en el ple municipal la conversió a municipi del bé comú. Una vegada fet, es crea un pla d'acció, que comença amb un balanç del bé comú als responsables municipals que després analitzen els tècnics. "Normalment els alcaldes són molt crítics amb ells mateixos i en realitat apliquen més polítiques del bé comú de les que creuen", afirma el representant del Nodo. A continuació es passa a determinar l'índex del bé comú de cada municipi i, finalment, es dissenyen les polítiques que es duran a terme per a aconseguir els objectius que es marca cada ajuntament.

La importància de la unanimitat

"Un territori no és només una zona geogràfica, és una zona social, i no podem sotmetre'l a l'arbitrarietat de canviar de model econòmic cada quatre anys", assenyala Pinotti. Per això, la unanimitat a l'hora de decidir si un municipi es passa a l'economia del bé comú és imprescindible. En els seus anys d'experiència –ha estat dos anys com a responsable d'economia del bé comú en el nodo estatal–, Pinotti ha comprovat que aquest model és compatible amb diversos colors polítics. L'economia del bé comú "té molts pilars" i "és cert" que alguns concorden més amb certs partits polítics, però altres són compatibles amb tots. 

En total, segons Pinotti, hi ha aproximadament 178 bones pràctiques del bé comú "que es poden aplicar en qualsevol municipi espanyol". Així, la primera localitat oficial del bé comú de tot l'Estat és Miranda de Azán, a Salamanca, que va aprovar el 2 de maig de 2013 un manifest pel qual es va comprometre a realitzar el Balanç del Bé Comú com a forma d'avaluar el desenvolupament de la seua activitat política, social i econòmica a l'hora de posar-les al servei de la ciutadania. 

En l'actualitat, el País Valencià és un dels territoris on més municipis s'han interessat per aquest model econòmic. Això s'explica, segons Pinotti, pel canvi de color polític que va donar el país en les eleccions de 2015. Després dels comicis, molts municipis es van posar en contacte amb el Nodo per a iniciar el camí cap a l'economia del bé comú, "encara que, després, la dinàmica de l'acció política del dia a dia va dificultar els processos" i molts s'han quedat estancats. No obstant això, sis municipis han tirat endavant: Muro (el Comtat), Xirivella (Horta Sud), Betxí (Plana Baixa), Villena (Alt Vinalopó), Silla (Horta Sud) i Ròtova (la Safor).

Muro i Rafa Climent

El cas de Muro és, potser, el més conegut al País Valencià, ja que l'impulsor de l'economia del bé comú al municipi va ser el llavors alcalde Rafa Climent, que ara ocupa la titularitat de la Conselleria d'Economia. Durant la I Trobada de Municipis, Climent va explicar la seua experiència al capdavant d'un ajuntament del bé comú. "Consistia a exercir la democràcia cada dia", segons Climent. El conseller va assegurar que quan explicava com es gestionava el municipi, la gent es sorprenia i pensava que el que feien era "una revolució, quan hauria de ser el més normal". 

Climent considera que no s'ha de "dicotomitzar l'economia" entre la que és "social" i la que no ho és, perquè, de la mateixa manera que Felber, pensa que l'economia ha d'estar al servei de la ciutadania i si no, no és economia.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next