Diari La Veu del País Valencià
Turisme sanciona amb 30.000 euros la plataforma d’apartaments turístics Rent Alia Holidays

El jutjat del contenciós administratiu número 3 de València ha desestimat el recurs interposat per la mercantil Rent Alia Holidays SLU, en el qual sol·licitava la nul·litat de la resolució sancionadora de 30.000 euros interposada per l’Agència Valenciana del Turisme davant la negativa de l’empresa a sol·licitar als seus usuaris el nombre de registre dels habitatges que es publiciten a través d’aquesta plataforma de lloguer d’habitatges.

Des del departament que encapçala el secretari autonòmic Francesc Colomer s’han obert un total de 19 expedients sancionadors a aquest tipus de plataformes que comercialitzen, a través d’Internet, apartaments turístics sense sol·licitar als seus propietaris el nombre de registre que garanteix que operen amb totes les garanties legals.

D’aquests expedients, alguns no han prosperat perquè l’empresa en qüestió ha fet esmenes; unes altres han abonat la corresponent sanció, i alguns, com aquest cas, han continuat amb el procés judicial en presentar un recurs contenciós administratiu per a sol·licitar la nul·litat d’aquesta sanció.

Cal recordar que aquest no és el primer cas que es resol en el jutjat, sinó que el jutjat contenciós administratiu número 2 de València ja es va pronunciar el passat 23 de novembre de 2017 a favor de l’Agència Valenciana del Turisme desestimant també el recurs presentat per l’empresa Homeaway. De fet, aquesta sentència ja va fer jurisprudència i ha sigut utilitzada en aquest cas per a resoldre algunes de les qüestions plantejades per l’empresa demandant.

Així, reitera que el recurs no pot prosperar atés que “la resolució impugnada es dicta en un procediment sancionador en matèria d’allotjaments turístics, matèria per a la qual l’administració autonòmica ostenta les competències”.

En aquest sentit remarca que la llei “deixa clar que el número d’inscripció en el Registre d’Empreses, Establiments i Professions Turístiques assignat a cada habitatge turístic hauria de constar en tota publicitat que els anuncie”, al mateix temps que assenyala que “l’activitat recurrent consisteix en la posada a la disposició d’un portal web de cerca d’allotjaments turístics mitjançant la publicitat dels mateixos que permeta la posada en contacte entre clients o usuaris interessats a oferir i demandar habitatges per a ús turístic i realitzar les reserves d’allotjament a través de la seua plataforma”.

Davant aquesta nova sentència, el secretari autonòmic de Turisme, Francesc Colomer, ha remarcat que “és la segona vegada que els tribunals es pronuncien a favor de la nostra capacitat sancionadora i que, a més, ens donen la raó en els nostres arguments”.

Així, ha reiterat que “l’obligació d’incloure el número de registre alhora de donar d’alta un habitatge turístic per a la seua comercialització en un portal d’aquestes característiques és perfectament controlable per l’empresa, ja que n’hi ha prou amb incloure-la com a camp obligatori a emplenar pels usuaris”.

Per tot açò, Colomer s’ha mostrat “profundament satisfet, ja que aquesta segona sentència reitera que hem iniciat un camí correcte en la lluita contra la competència deslleial i l’oferta no reglada en el sector turístic, malgrat totes les complicacions que suposen enfrontar-se a aquest tipus de gegants globals que operen per Internet i que no poden eximir les seues responsabilitats davant les greus conseqüències d’una economia submergida que perjudica al sector”.

De fet, ha recordat que “no és un problema que únicament afecte a aquesta comunitat, sinó que es tracta d’un problema global”, mentre ha insistit que “probablement des de la Comunitat Valenciana estem obrint un camí, ja que mai ens hem posat de perfil, sinó que, amb la llei en la mà, hem obert expedients i incrementarem la nostra capacitat sancionadora en la futura Llei de Turisme, Oci i Hospitalitat que està previst aprovar en breu”.

Finalment, ha reiterat que “continuarem defensant l’empresari reglat, que crea riquesa i ocupació, així com els drets del consumidor, que no pot acabar patint les conseqüències de les males pràctiques d’aquells que no compleixen la llei”.

Comparteix

Icona de pantalla completa