El Centre del Carme ja està immers en les falles de 2018 des d’aquest divendres. La seu del Consorci de Museus es va adelantar a totes les comissions i, de la mà de l’artista Daniel García Andújar, va plantar una falla-instal·lació al bell mig del pati gòtic de l’antic convent de la ciutat que podrà visitar-se fins al 9 d’abril. El monument s’hi presenta, tornant als orígens de la festa josefina, amb una alta càrrega de critica politicosocial i proposa al visitant segones, terceres i quartes lectures davant l’homenatge que l’artista de l’Almoradí ret, principalment, a aquells que durant l’assetjament franquista a la Madrid capital de la República van organitzar el trasllat de les obres d’art fins les torres dels Serrans.
Amb Los Desastres de la Guerra. Caballo de Troya, Andújar col·labora amb l’artista faller Manolo Martín per a presentar una antifalla, ja que la finalització dels ninots no aconsegueix el nivell d’acabat ni compleixen els cànons de bellesa de cap de les falles que competeixen a València. De fet, el mateix Martín va reconéixer que cap comissió contractaria una falla com la que va plantar el Centre del Carme perquè està feta amb cartró i els materials amb què antigament es feien els monuments i tampoc no persegueix l’estructura acrobàtica ni es remata amb els colors cridaners i perfeccionistes que actualment decoren els ninots. És, a totes passades, una antifalla que emfatitza en la crítica, la part que les falles actuals defugen fins a esdevenir més blanc i neutre, i obliga a la reflexió que provoquen les reproduccions de les escultures clàssiques hel·lèniques i les obres d’art rescates per Josep Renau i José Lino Vaamonde.
La instal·lació forma part d’un gran projecte que va portar l’artista fins a la passada Documenta14 de Kassel, una de les trobades artístiques més importants del panorama internacional. Al Centre del Carme l’antifalla es desenvolupa i amplia teixint noves xarxes entre l’art més actual i la tradició fallera, va explicar el director del Consorci de Museus, José Luís Pérez Pont. D’aquesta manera, l’artista reutilitza una part del projecte de Kassel, que correspon a ‘Caballo de Troya’, i afegeix, junt amb l’artista faller, la peça ‘Los Desastres de la Guerra’, on projecta el valor i el respecte pel patrimoni i representa una bestreta a l’exposició ‘Sistema Operatiu’ que oferirà l’artista al Centre del Carme el pròxim mes d’octubre.
‘Caballo de Troya’ forma part de la sèrie d’artefactes que Daniel G. Andújar va presentar a la passada Documenta14 a Atenes i Kassel. El projecte va ser una proposta visual contra tot tipus de violència i una actualització de la representació de la guerra com a conflicte sociopolític i econòmic, però també de dominació cultural. Aquest antimonument va ser cremat vora la mitjanit durant el solstici del 23 de juny de 2017 en un parc públic de la ciutat de Kassel com una part de l’esdeveniment de Documenta14 Burning the Canon. L’esdeveniment de Kassel era commemoratiu dels jocs de guerra nocturns realitzats durant l’Heldengedenktag, la commemoració nacional-socialista del dia dels veterans de guerra del 4 de juny de 1939. Aquella vetllada va ser una significativa exaltació nazi a la guerra amb la presència a Kassel de la plana major del nazisme, incloent-hi Adolf Hitler i aliats feixistes com Queipo de Llano, en representació de Franco, o el General Rossi, en representació de la Itàlia de Mussolini.
Andújar i Martín han tornat a reconstruir el conjunt escultòric i li han afegit alguns elements que fan al·lusió directament al context de València, a la seua artesania que segons va destacar l’artista, és valuosa per la seua genuïnitat. Eixa tradició apareix com un degoteig a través dels materials, els records i la música, uns sons que rememoren La internacional, A las barricadas, l’Himne de Riego i La Muixeranga a través de les dolçaines de Xavier Richart i Cristina Martí i el tabal de Pau Llorca que van participar aquest divendres i tornaran a posar la record musical el proper 15 de març.
En aquesta ocasió el projecte vol retre un tribut a la memòria dels membres de la Junta del Tresor Artístic durant la Guerra Civil i als seus col·laboradors, en especial a Josep Renau i José Lino Vaamonde, que van exercir un paper rellevant en el salvament del tresor artístic dels bombardejos i els desastres de la guerra. Molts d’aquestos tresors van ser traslladats a València, als dipòsits habilitats per a les obres a les torres dels Serrans i al Col·legi del Patriarca.
Al voltant de l’antimonument, l’artista exhibeix algunes fotografies procedents de l’Arxiu Nacional que connecten la peça amb el moment històric, a més de reproduir a grandària real dos dels quadres més representatius d’eixe Tresor Artístic, com ara El 3 de mayo de Francisco de Goya, que dóna títol també al projecte amb la seua sèrie de gravats sobre ‘Los Desastres de la Guerra’ i ‘Las Meninas’ de Velázquez.
El projecte sobre els desastres de la Guerra connecta, per un costat, amb la idea d’emergència que va provocar l’entesa d’historiadors dels dos bàndols per a tractar de salvar el patrimoni i, per un altre, proposa una reflexió sobre el cànon artístic, perquè es feia necessari configurar una jerarquia en les peces a rescatar, un procés real que s’hi pot observar dins de la falla.
La falla del Centre del Carme no es cremarà, perquè parts de les seues peces visitaran altres exposicions però celebrarà una encesa el pròxim 15 de març amb una festa al claustre del Centre del Carme amb l’espectacle audiovisual ‘Encesa Túria’; un esdeveniment on el monument es cobrirà de llums i so amenitzat amb un DJ.
