Les excavacions de la fossa 22 del cementeri de Paterna pretenen trobar els cossos de 39 afusellats

Les obres estan finançades per la Diputació de València dins de les actuacions en matèria de memòria històrica
/ València
2 març 2018 01:00h
L\'equio d\'ArqueoAntro és el responsable dels treballs d\'excavació i exhumació de la fossa comuna.

Aquest divendres al matí han començat les excavacions en la fossa 22 del cementeri de Paterna, on pretenen trobar els cossos de 39 afusellats durant la repressió franquista. Les obres, finançades per la Diputació de València, són el començament també de les nombroses actuacions en matèria de memòria històrica que es duran a terme durant 2018 amb un pressupost de 626.000 euros.

"Continuem amb el nostre treball de dignificar aquest país, que no pot considerar-se democràtic si encara té les cunetes i els cementeris plens de fosses comunes", ha lamentat la titular de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo. La diputada s'ha reunit amb els descendents de les víctimes i ha assenyalat que, en les seues paraules, "compartim l'alegria de les famílies que pensaven que no viurien aquest moment, un moment que s'ha demorat massa".

Els treballs d'excavació i exhumació de la fossa comuna, a càrrec de l'equip d’ArqueoAntro, es perllongaran durant els pròxims dos mesos. “En una setmana esperem arribar a les restes dels represaliats, situats sota els cossos d'enterraments ordinaris”, ha explicat l'arqueòleg Miguel Mezquida.

Una vegada finalitzats els treballs de camp, s'enviaran les mostres a l'Escola de Medicina Legal de la Universitat Complutense de Madrid, on s'estudiaran les restes i signes de violència. "Després d'aquest procés, una empresa genètica farà les anàlisis de les mostres d'ADN amb les més de 12 famílies involucrades en el procés", ha detallat l'arqueòleg d’ArqueoAntro. Aquestes anàlisis, juntament amb els estudis arqueològics i antropològics, permetran la individualització i identificació completa de les restes de les víctimes per a ser retornades als seus parents.

"Al meu avi el van afusellar amb només 23 anys, amb altres 38 persones. El somni del meu pare ha sigut sempre trobar-lo i, ara, la meua missió és localitzar els familiars de les víctimes perquè puguen fer el mateix", ha explicat Amelia Hernández, néta de Manuel Hernández Sáez, impulsora dels treballs i presidenta de l'Associació per la Memòria Històrica de Carlet.

Segons les dades proporcionades per les seues famílies, les víctimes generalment van ser en un primer moment empresonades a les seues localitats –o a les localitats on residien– per a ser traslladades als caps del partit judicial, on se'ls van iniciar els processos sumaríssims. Posteriorment van ser conduïdes al Penal de San Miguel dels Reis o a la Presó Celular de València, coneguda popularment com la ‘Cárcel Modelo’, on, una vegada els arribaven les sentències de pena de mort, esperaven a ser portats fins a Paterna.

Treballs en Memòria Històrica

En 2017 es va exhumar un total de 118 cossos de represaliats per la dictadura franquista amb finançament de la Corporació provincial. Precisament, 14 de les Fosses 82 i 92 del cementeri de Paterna, 12 del cementeri d'Ontinyent, 50 de la Fossa 113 del cementeri de Paterna i 42 més d'un nínxol situat en el mateix cementeri.

Pérez Garijo ha aprofitat per a fer balanç de la seua tasca al capdavant de Memòria Històrica i ha recordat que en 2017 es va duplicar el pressupost anual, ja que es van veure veure “desbordats” per les peticions d'ajuntaments i associacions.

Abans que comence l'estiu, l'equip d'experts d'ArqueoAntro abordarà l'exhumació de la fossa 128 del cementeri de Paterna, on esperen trobar més de 120 represaliats. Això la convertiria en una de les fosses comunes més grans del país. Després d'aquesta, es durà a terme l'excavació de la fossa 94, amb més de 70 cossos registrats, i la fossa 112, aquesta última promoguda per l'ajuntament de Tavernes de la Valldigna. “Enguany exhumarem unes 300 víctimes, més del 10% dels afusellats a Paterna i un 7% dels republicans represaliats a tot el País Valencià”, ha destacat Mezquida.

A més, la delegació de Memòria Històrica està elaborant un documental sobre les exhumacions realitzades als municipis valencians, així com una web on podran trobar-se bases de dades, nombroses entrevistes i documents referents a l'etapa de la Guerra Civil i la posterior repressió franquista.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next