El País Valencià ha reduït un 13,2% el pressupost dedicat a educació, segons l’informe comparatiu elaborat pel sindicat de funcionaris CSI-F que analitza els pressupostos dedicats a aquesta matèria en el període comprès entre 2010 i 2014, i que reflecteix que Castella-la Manxa, Catalunya i Múrcia són les comunitats autònomes que més fons han retallat.
De mitjana, les autonomies han reduït els seus fons per a educació un 12,9 per cent. Castella-la Manxa és la que més retallada ha efectuat en aquests quatre anys: un 31,1 per cent menys, passant de 2.060,9 milions en 2010 a 1.419,2 milions en 2014. La segueixen Catalunya, amb un 21,8 per cent menys (de 5.317,6 milions a 4.157,4 milions) i Múrcia, amb una baixada del 19,3 per cent (de 1.469 a 1.186 milions).
Aquest document assenyala que Castella i Lleó, amb un 18,4 per cent menys de fons per a educació, és la quarta comunitat autònoma que més ha baixat el seu pressupost, seguida de prop per Navarra (16,6% menys), Astúries (-14%), Galícia (-13,9%), Cantàbria (-13,8%), País Valencià (-13,2%), Madrid (-12,2%), Canàries, (-12,1%), Balears (-7,3%), Extremadura (-5,8%) i Aragó (-4,8%).
La Rioja, País Basc i Andalusia
Per contra, l’informe de CSI-F posa de manifest que, enfront de la baixada generalitzada dels pressupostos autonòmics per als respectius sistemes educatius, tres comunitats han augmentat aquests fons en els últims quatre anys: La Rioja, amb un 4,5 per cent més; País Basc, amb 3,8 per cent més; i Andalusia, un 1,2 per cent d’augment.
Retallada del 30% del pressupost
Pel que fa al pressupost del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, el treball destaca que entre 2010 i 2014 aquest ha passat dels 3.092 milions d’euros a 2.147, quasi un 30 per cent de reducció, més del doble que la mitjana estatal.
Pel que fa a l’últim exercici pressupostari 2014 respecte a l’anterior, CSI-F destaca que la baixada de la inversió educativa s’atenua, entorn del 0,57 per cent menys de mitjana, si bé, se segueixen apreciant “diferències significatives” entre comunitats, que “mantenen la tisora”. Destaca Catalunya, amb una reducció propera al 10 per cent enfront del 18 per cent de pujada al País Basc i del 16 per cent de La Rioja.
Malgrat el “petit increment” dels pressupostos autonòmics en matèria educativa, aquest sindicat assenyala que és “molt insuficient”, ja que, de mantenir el ritme es necessitarien “deu anys” per a recuperar el nivell de fa quatre.
Baixa un 25% la retribució del professorat
Pel que fa les retribucions dels docents, l’informe indica que també s’han vist retallades, quasi un 25%, tenint en compte la inflació acumulada del nou per cent, la baixada retributiva que es va produir en 2010, les successives congelacions i l’eliminació de la paga extra de desembre de 2012. “Totes aquestes circumstàncies ens han portat a nivells retributius de fa més de deu anys”, apunten des de CSI-F.
Com a exemple, assenyalen que fins al 2013, un mestre ha deixat de percebre una mitjana de 6.500 euros -11.000 si tenim en compte la inflació-, mentre que un professor de secundària ha perdut entorn de 11.000 euros -17.000 amb inflació-.
Per tot açò, aquest sindicat reclama al Govern que incremente el pressupost educatiu fins a arribar als valors que marca la Unió Europea; derogue el decret de racionalització de la despesa educativa, que amplia l’horari lectiu dels professors i el nombre d’alumnes per aula; elimine la taxa de reposició del professorat establida en el 10 per cent; i negocie l’Estatut del Personal Docent que ordene la professió.
