Cada vegada més es parla que la recuperació del mercat laboral ja és una realitat. L’atur va a la baixa, encara que repunte alguns mesos, com va passar en gener i també pugen els afiliats a la Seguretat Social. Així, segons les últimes dades disponibles, el nombre de desocupats va baixar en febrer en 2.045 persones respecte del mes anterior i es va quedar en 392.794 persones, segons dades del Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social. D’altra banda, la Seguretat Social va guanyar en febrer 5.841 afiliats.
Aquestes dades reforcen la idea que el mercat laboral millora però no aporten llum sobre les condicions de treball o els sectors que estan encapçalant l’ocupació. Més aclaridores són, per exemple, les dades sobre ofertes de treball i els àmbits on es produeixen. D’acord amb les dades del Servei Public d’Ocupació Estatal (SEPE, per les seues sigles en espanyol), al mes de gener es van oferir 2.154 llocs de treball –una xifra molt semblant a la de la baixada de l’atur en febrer–. Aquesta dada, a priori positiva, està molt lluny del nombre d’ofertes que hi havia just abans la crisi econòmica. Així, en gener de 2007 es buscava cobrir 9.332 places. No obstant això, el creixement és significatiu, per exemple, respecte del mateix mes de 2014, encara en plena recessió, quan només hi havia 920 vacants.
També són significatius els sectors que més llocs demanden. En gener, la industria manufacturera va liderar l’oferta amb 391 vacants i va anar seguida pel comerç, amb 339 ofertes, i per la construcció, amb 317. Els sectors que enguany encapçalen les ofertes són els mateixos que ho feien en 2007, encara que aleshores les xifres eren molt més altes: 1.929 treballs s’oferien en aquell moment en les manufactures, seguides de la construcció i el comerç, amb 1.830 i 1.761 vacants, respectivament. D’altra banda, els sectors que requereixen una especialització o una formació superior estan molt allunyats de les xifres anteriors. Al sector científic i tècnic s’han demandat només 67 llocs de treball; 42, al sector informàtic i de les comunicacions, i 12, al sector financer i d’assegurances.
Un cas cridaner és el de les ofertes al sector agrícola i ramader, un dels més importants. En novembre només es van oferir 105 llocs de treball al sector agrícola i ramader i en desembre, 40; els mesos corresponents a la campanya del caqui i la taronja. Aquestes xifres fan pensar que molts dels treballs oferits són en B. El mateix passa amb les tasques domèstiques o de la llar, on només s’han registrat 2 ofertes en tot gener.
Una nova bombolla de la construcció?
Les dades deixen entreveure que el model productiu que es troba darrere de la recuperació econòmica és molt semblant al que hi havia abans de la crisi, malgrat els esforços del govern per fer-lo virar cap a sectors més moderns i innovadors. Les xifres la construcció en són un altre exemple, atés que des de 2015 s’han multiplicat quasi per tres les ofertes de treball. No obstant això, hi ha una diferència important entre les ofertes d’ara i les quasi 2.000 de 2007. I és que, enguany, la major part de les vacants han sigut per a feines qualificades, mentre que fa una dècada els més demandats eren els peons.
El creixement d’aquest sector preocupa especialment els sindicats, que sempre l’associen a la precarietat laboral i la sinistralitat. Així, la directora general de Treball, Cristina Moreno, va explicar a aquest diari que en els darrers temps han augmentat els accidents en altura, estretament lligats a la construcció. “Hi ha molts treballadors que pateixen accidents perquè pugen a teulades que no estan preparades per a suportar el pes d’una persona. Això no hauria d’estar passant en el segle XXI”, va afirmar.
