Isabel Bonig vol representar el PPCV del futur. L’actualitat i alguns del seus protagonistes, però, continuen recordant-li el passat encara recent d’un partit corcat de corrupció. El mateix dia que els principals representants del Grup Popular al Parlament Europeu aterraven a València, Francsico Camps disparava contra el el seu predecessor, Euduardo Zaplana, des del banc dels testimonis de l’Audiència Nacional.
Ja de nit, mentre Bonig sopava amb els eurodiputats Esteban González Pons, Miguel Arias Cañete i Manfred Weber (portaveu), Zaplana responia a Camps que les peripècies d’Álvaro Pérez, ‘el Bigotes’, per València eren responsabilitat seua i li reclamava que el deixara tranquil.
La vespra de l’arribada de Mariano Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaría i María Dolores de Cospedal a la ciutat havia estat una de tantes jornades negres per a un partit ja habituat a dedicar més energia a recuperar la reputació perduda que a fer d’oposició. El factor de la sort en la tria de la data perquè el PP celebre algun acte al País Valencià comença a ser determinant més enlllà de la planificació. El bombardeig d’escàndols que sacsa els populars valencians és de difícil previsió, sobretot quan es tracta d’un camp ple de mines indetectables.
El cordó sanitari establit per Rajoy des del mateix moment que va obligar a dimitir Francisco Camps és ja un dels períodes de quarantena política més llargs de la història. El va patir Alberto Fabra i la seua víctima actual és Isabel Bonig. Tots dos van ser triats per Rajoy, la qual cosa demostra que la barrera preventiva no és a les persones concretes, sinó a tota una estructura territorial.
Ahir, el PPCV es va esvair. Isabel Bonig va quedar exclosa de forma explícita i visible de l’escena de la rebuda de Rajoy, amb les televisions i els fotògrafs del mitjans de comunicació. La presidenta del PPCV va haver d’esperar-se abans d’incorporar-se a la comitiva. S’hi va incorporar corrent després que l’eurodiputat valencià Esteban González Pons li fera un senyal perquè s’hi acostara al grup, que en eixe moment entrava des del jardí fins a la sala de la reunió.
En els discursos de Rajoy i de Sáenz de Santamaría, les referències al País Valencià es van limitar al protagonisme de González Pons en l’elecció de València com a seu de les jornades i al bon clima de la ciutat. Els organitzadors havien disposat una parada per a degustar suc de taronja i orxata. Una mostra dels productes de l’horta va donar el toc de color local que es va completar amb una visita a un centre d’investigació agrària de l’Associació Valenciana d’Agricultors a Polinyà de Xúquer (la Ribera Baixa).
La instantània amb les tomates, les cebes, els pimentons, les bledes i les carxofes, però, no es pot considerar una foto satisfactòria. Al costumisme de l’escena se suma l’abundància de personatges presents. De fet, podia ser confosa amb una fotografia més de l’habitual galeria d’imatges que els convidats es fan amb el protagonista de l’esdeveniment.
Mariano Rajoy va protagonitzar un abundant material gràfic en les 3 hores que va estar-se a València, sense xafar el carrer i sempre a dins de l’hotel. Finalment, ja a l’eixida, Rajoy i els organitzadors de la jornada es van retratar formalment amb la presidenta del PPCV. El president del govern espanyol posa la mà dreta sobre el muscle d’Isabel Bonig i té a l’esquerra el president de l’Europarlament, Antonio Tajani.
Publicada originalment al Twitter de Rajoy, aquesta és la imatge que el PPCV va enviar als mitjans com a “foto de família” oficial de la jornada europea. Pocs minuts després, Mariano Rajoy s’acomiadava espartanament de València amb el desig de tornar-hi “aviat”.
