Un 8 de març històric. Milers de persones van recórrer aquest dijous els carrers de València sota el lema ‘Si nosaltres parem, s’atura el món’ per a acabar una jornada sense precedents (Fotogaleria). A ritme de dolçaines i tabals, la capçalera no mixta va eixir des de la Porta de la Mar passades les 18 hores per a enfilar un recorregut que la va portar fins a la plaça de la Mare de Déu. La primera línia va estar formada per dones de tot tipus i condicions unides sota el crit de “visca la lluita feminista”.
En la marxa van tindre cabuda tot tipus de protestes i consignes per a denuncia les diverses discriminacions i situacions masclistes que viuen les dones cada dia. Des de “Pascual hui es posa el davantal” fins a “ens volem vives”, passant per “som paies, gitanes, migrades i racionalitzades i ens sabem lesbianes, trans, bisexuals, inter queer i hetero” o per “para el carro”, en referència a la vaga de consum, les manifestants van clamar contra els assassinats masclistes, l’assetjament sexual, les violacions, la bretxa salarial, l’atur feminitzat, la lentitud de la justícia i la inactivitat de les institucions. En definitiva, van reivindicar que “el feminisme és la idea radical que les dones són persones”.
Les dones migrades van tindre un paper destacat en la capçalera per a donar veu a les seues reivindicacions. Per exemple, les activistes musulmanes van insistir en la necessitat de lluitar pel treball de les dones musulmanes. “Estem fartes d’anar a mil entrevistes i que ens tanquen la porta per portar un vel”, va lamentar una d’elles, que va reivindicar el seu dret a vestir-se com els “done la gana sense que els homes diguen res”.
Tot el recorregut va ser una festa continua, amb càntics, crits, música i balls que van culminar a la plaça de la Mare de Déu. La marea humana estava formada per dones de moltes generacions, i de diferents origens, que portaven cartells en llengües diverses i amb reivindicacions diferents, però amb el nexe comú de la sororitat i la lluita pels drets de les dones. A la manifestació s’hi van sumar molts homes que també comparteixen la lluita feminista.
Quan la capçalera va arribar al seu destí, la festa no es va acabar. A la plaça de la Mare de Déu, la cantant Teresa Segarra va entonar cançons reivindicatives, acompanyada de dolçaines i tabals, que van ser interpretades també en llengua de signes. També, dones de diferents muixerangues d’arreu del país van fer torres i figues “coronades” amb panyoletes violeta.
Elles, protagonistes indiscutibles
Durant tota la jornada elles van ser les protagonistes absolutes encapçalant no només la marxa, sinó també iniciant els crits i els càntics com volia el col·lectiu feminista, precursor de la vaga general. Un dels seus grans triomfs va ser que en la part davantera –i en la resta del recorregut– cap partit polític ni cap grup no feminista acaparara el protagonisme. De fet, els homes es van quedar en un segon lloc formant part d’un bloc mixt. La intenció de les organitzadores era que la marxa es dividira en dos grups: el primer per a dones i el segon també amb homes. El segon grup de manifestants no havia de començar a caminar fins que el primer ja haguera avançat.
Aquesta divisió no es va aconseguir del tot a causa de la gran afluència de públic ja que els manifestants s’incorporaven a la marxa pels carrers confluents amb Colom i la Pau, impedint que la manifestació avançara com estava previst. Aquest fet va portar a la confusió de moltes de les assistents que van arribar a pensar que no es tractava d’una manifestació, sinó d’una concentració. Així doncs, dues hores després de l’inici, milers de persones estaven encara pels voltants del Parterre ballant a ritme de les batucades i cridant i cantant consignes com “som la veu de les que ja no estan” o la mítica “a la huelga cien, a la huelga mil, yo por ellas madre, y ellas por mi”.
Malgrat aquests xicotets contratemps, la manifestació va ser una absoluta festa reivindicativa comparable en assistents a les protestes contra la guerra de l’Iraq. “Açò és una força increïble que no podrà parar ningú”, va explicar als mitjans Teresa Meana, una de les portaveus de la Vaga Feminista País Valencià, l’organització que integra els col·lectius feministes. Les organitzadores no van ocultar la seua emoció per la resposta dels valencians a la convocatòria de vaga i van destacar que el seu objectiu és canviar el món perquè aquest no els agrada.
Un dia sencer de reivindicacions
La jornada reivindicativa va començar de bon matí amb piquets informatius en diversos punts de la ciutat. Al voltant de les 10.30 hores del matí, un centenar de dones es van concentrar davant de l’Estació del Nord amb motxos, graneres, planxes i altres utensilis per a visibilitzar “totes eixes feines domèstiques que sembla que no fa ningú, però que sempre fan les dones”.
Al campus de Blasco Ibáñez es van viure alguns moments de tensió amb la policia quan un grup d’estudiants va intentar accedir al Rectorat de la Universitat de València. Finalment allí es van concentrar centenars de persones sense cap incidència. Mentrestant, a les Corts, les diputades de Compromís, Podem i el PSPV van deixar buides les seues cadires en suport a la vaga feminista.
Ja abans de l’hora de dinar, els sindicats van qualificar la jornada d’èxit. Al migdia, va tindre lloc una macarronada no mixta a la plaça de la Mare de Déu.
A Castelló de la Plana i Alacant, el moviment feminista també va fer seu el carrer. A la capital de la Plana la concentració va ser pel matí i va transcórrer pel carrer Major i la plaça de Maria Agustina, on també van haver-hi pilarets de dones muixerangueres. A Alacant la manifestació també va ser un èxit i fins i tot va arribat a col·lapsar l’avinguda d’Alfons X el Savi.
