La febre del caqui es desunfla després d'una campanya marcada per la "psicosi" dels preus

Anecoop assegura que han tingut més beneficis amb aquesta fruita que altres anys tot i que la Unió de Llauradors recorda que molts agricultors encara no han cobrat
/ València
16 març 2018 01:00h

L'agricultura és un ofici viu i canviant, i els productes que un any són rendibles, en un temps poden vendre's fins i tot per sota del preu de cost. Així va passar primer amb la taronja, després amb la bresquilla i ara sembla que és el torn del caqui. Amb aquesta fruita, els pobles de la Ribera pensaven que havien descobert la gallina dels ous d'or. Tot i que ara comença a assecar-se. Tothom coincideix que la darrera campanya de caqui no ha sigut tan bona com la d'anys anteriors i els experts sostenen que, a banda d'altres factors, s'ha estés una "psicosi" col·lectiva que ha empitjorat la situació. Així ho va explicar el director general d'Anecoop, Joan Mir, durant la presentació de resultats de la cooperativa de cooperatives, dijous a València.

La Unió de Llauradors assegura que "part de la culpa" d'aquesta psicosi "la tenen els comerços". Sense donar noms, el sindicat agrari explica a aquest diari que les superfícies comercials van portar a terme una campanya amb l'objectiu de fer baixar els preus, fet que "va afectar l'ànim" dels llauradors, que van acceptar vendre la fruita a preus baixos. Segons explica Eduard Esparza, responsable del caqui de La Unió, un llaurador d'Alzira, desanimat per aquesta situació, va arrancar el camp "i se li va donar tant de bombo que encara va agreujar més el factor psicològic". 

Esparza, soci de la cooperativa de Carlet, assenyala que en novembre, que és el moment de major oferta de caqui, "es va generar nerviosisme" entorn als preus perquè hi havia una "oferta excessiva" provinent de plantacions no reglades.

Una campanya que "no ha sigut tan dolenta"

Durant la presentació d'uns "resultats històrics", Anecoop va reconéixer que la campanya del caqui d'enguany "no ha sigut bona". No obstant això, han guanyat més que altres anys. La satisfacció de la cooperativa contrasta, però, amb la situació de la gran majoria dels llauradors que treballen el caqui, que no han cobrat encara i, a més, esperen rebre menys que altres anys. Segons Esparza, les dues grans cooperatives de caqui, Carlet i l'Alcúdia, encara no han pagat. Carlet, però, sí que ha donat una bestreta. Cal destacar que la cooperativa de Carlet és la tercera que més aporta a Anecoop, que segons les xifres presentades dijous, no s'han vist afectats per la situació del caqui.

Repunt d'última hora

Davant unes males previsions, tant Anecoop com la Unió de Llauradors coincideixen que la campanya no ha sigut "tan dolenta" perquè a última hora els preus van remuntar. "La prova és que es continuen plantant caquis, perquè hi ha fruites que van pitjor", assenyala Esparza, en referència a la fruita d'os i d'estiu. Això no obstant, reconeix que la bombolla d'aquesta fruita s'està desunflant i es planta molt menys que abans. 

Més enllà de la por o la "psicosi", hi ha hagut altres factors que han contribuït a la davallada dels preus d'aquesta fruita, tal com asseguren des de La Unió i des d'Anecoop. Un dels més importants ha sigut el tancament de fronteres de Rússia, on s'exportava el 19% del caqui. Segons les dues agrupacions, aquesta quantitat hauria crescut si no s'haguera aplicat el veto. A aquesta pèrdua de mercat cal sumar l'augment del volum de caquis.

Diversificar productes i mercats

Davant la desacceleració dels preus del caqui, Anecoop recomana diversificar. "Creguem que el caqui és una alternativa fantàstica, però no pot ser l'única. No podem plantar tota la Comunitat Valenciana de caquis", va explicar Joan Mir. No obstant això, el representant d'Anecoop assegura que la producció de caquis continuarà augmentant.

Ampliar mercats és una altra estratègia a seguir i Anecoop té la vista posada en Àsia i els països àrabs. Una de les majors preocupacions de la cooperativa de cooperatives és la situació de Regne Unit. La incertesa de què passarà després del Brèxit –mercat "fonamental" per a ells–, augmenta la necessitat de buscar nous clients. 

Per la seua banda, la Unió de Llauradors reclama més inversió en campanyes publicitàries per a incentivar el consum i mitigar així la caiguda de preus. A més, Esparza ha apel·lat tant a Anecoop com a la Denominació d'Origen, de la qual forma part, per a "organitzar els llauradors" perquè "aguanten i no venguen amb els preus baixos".

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next