La Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques ja està treballant en les licitacions que permetran accelerar l’exhumació, creació d’un banc d’ADN, identificació i reparació tant dels familiars com de les víctimes del franquisme que continuen soterrades en les fosses repartides per tot el País Valencià.
Un primer càlcul estipula que a tot el territori hi ha entre 300 i 400 fosses, encara que, de moment, des de l’Administració valenciana només tenen les dades concretes de la demarcació d’Alacant, on s’han localitzat i documentat 77 fosses, i de la demarcació de Castelló, on hi ha 80. Pel que fa a la demarcació de València, els experts estan acabant d’ultimar el procés i de traspassar les conclusions a la Conselleria de Justícia. Això no obstant, el nombre de fosses pot superar les 200, és a dir que, a falta de concloure l’estudi dels soterraments en massa que hi ha a les comarques de la demarcació de València, la xifra total de tot el País Valencià està entre les 300 i 400, segons va explicar aquest divendres el secretari autonòmic de Justícia, Ferran Puchades.
Per a aquest 2018, la Conselleria s’ha marcat com a prioritat acabar el Mapa de fosses. Una vegada estiguen localitzats els punts es trauran a licitació els contractes per a obrir les fosses, exhumar els cadàvers, extraure les mostres d’ADN i crear un banc amb aquest i els familiars que han denunciat que tenen a algú desaparegut per a contrastar les restes amb aquest, va indicar, a Diari La Veu, Puchades. El secretari autonòmic va participar divendres en la primera trobada de la Xarxa Interautonòmica de Memòria Històrica que va convocar el Govern de Navarra, on van participar 13 comunitats autònomes. A la reunió van faltar els representants en aquesta matèria de Madrid, Galícia, Múrcia i Castella-la Manxa.
A Pamplona, les diferents administracions van posar en comú les polítiques que estan desenvolupant als seus respectius territoris en matèria de Memòria Històrica. A Navarra es va fer constar que alguns governs “van molt més avançats” en aquest aspectes, com ara Andalusia, Catalunya, el País Basc i Navarra. “Nosaltres hem explicat les polítiques que estem duent endavant des de 2015; en primer lloc, la Llei de Memòria Democràtica que va entrar en vigor en desembre de 2017, i, després, com a projecte prioritari per a aquest any, el fet de traure la licitació dels contractes per a començar a practicar l’obertura de fosses, ara que ja tenim el Mapa de fosses del País Valencià quasi acabat”, va recordar el secretari autonòmic de Justícia.
Puchades va tornar de Navarra amb projectes compartits amb altres territoris, com ara l’accés i confrontació de dades d’ADN entre el País Valencià i Catalunya, Aragó, Navarra i Andalusia. Després de la trobada celebrada a Pamplona, durant els propers mesos tindran lloc reunions tècniques on es posarà en comú informació sobre proves genètiques de familiars que ja tenen altres comunitats autònomes i que el govern valencià posarà en marxa amb els contractes que eixiran a licitar. Abans, però, es farà un banc de proves genètiques d’aquells familiars que reclamen que tenen parents desapareguts. La intenció és posar-se al dia respecte als territoris que van per davant en Memòria Històrica i començar, “en la mesura que puguem”, a fer les exhumacions dels cadàvers i poder fer primer el banc d’ADN d’assassinats pel franquisme al País Valencià. El Consell, a més a més, podrà accedir per a creuar aquestes dades als bancs d’ADN que ja tenen fets Catalunya, Aragó, País Basc, Navarra i Andalusia, territoris que, alhora, podran confrontar les seues informacions amb les dades valencianes. “Aquest és l’aprenentatge més important que ens emportem d’aquesta jornada, que, a més, coincideix amb l’objectiu prioritari per a aquest 2018 de la Conselleria”, va afegir Puchades.
Entre 300 i 400 fosses
L’aprovació el passat mes d’octubre de la Llei de Memòria Democràtica i per a la Convivència de la Comunitat Valenciana posava en marxa la realització d’un Mapa de fosses de la Guerra Civil i la dictadura franquista, entre altres mesures, ja que la normativa també preveu l’elaboració d’un cens de xiquets furtats. En l’apartat econòmic de la llei es preveuen 9,5 milions per a fer les exhumacions i identificacions dels cadàvers. D’aquesta manera, la Generalitat assumeix les despeses d’aquest procés, que tindrà una durada de 12 anys i, per tant, la previsió és destinar 790.000 euros anuals per a “recuperar la dignitat dels drets fonamentals i de tots els familiars que lluitaren i sofriren i que durant massa anys han estat en silenci”, va destacar aleshores la consellera Gabriela Bravo. Cal recordar que el marc legislatiu va eixir endavant amb el vot de Compromís, PSPV i Podem, l’abstenció de Ciutadans i el vot en contra del PPCV.
Seguint així els preceptes de la Llei de Memòria Històrica valenciana, va començar a elaborar-se el Mapa de fosses. A hores d’ara la localització i documentació de les dues demarcacions ha concretat que a les comarques de Castelló hi ha 80 fosses mentre que a Alacant hi ha 77. En 2011 es va fer a la demarcació de València un estudi que va apuntar que hi havia 184 fosses però les dades es van enviar al Ministeri de Justícia. Això no obstant, la nova investigació preveu un increment considerable de la xifra, ja que, segons va apuntar Puchades, es poden superar les 200 fosses. Fet i fet, en el conjunt del territori valencià hi haurà entre 300 i 400 fosses amb persones assassinades en massa durant la Guerra Civil i el franquisme.
El següent pas, una vegada estiga complet el mapa, serà fer una planificació per a marcar un ordre d’actuació sobre les fosses: “quines són les prioritàries per a obrir-les perquè, amb l’experiència d’altres comunitats, s’ha vist que després de fer l’esforç de la investigació, es veu que algunes fosses estan buides”, va matisar Puchades . La intenció de la Conselleria és actuar primer sobre les que es troben a les demarcacions de Castelló i d’Alacant. Encara que aquestes seran “prioritàries” perquè a la demarcació de València la Diputació, a través de l’àrea de Memòria Històrica que dirigeix Rosa Pérez Garijo, duu dos anys treballant, Puchades apel·la al criteri que marquen els experts per a “concretar” les actuacions, sobretot en aquelles fosses superficials, és a dir, principalment aquelles on les restes òssies resten pràcticament a la vista. Aquestes corresponen majoritàriament a les fosses que es van fer durant la Batalla de Llevant i que recorren la línia LYZ des de València fins a Conca.
28 de març commemoratiu
La Llei de Memòria Històrica estipula el 28 de març com a dia en record i homenatge a les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme, una diada que es va triar per a commemorar també el dia de la mort del poeta Miguel Hernández.
Aquest 2018 serà la primera vegada que se celebre l’acte institucional impulsat per la Conselleria de Justícia, un acte que tindrà lloc a Castelló de la Plana, encara que, segons va apuntar el secretari autonòmic, moltes altres ciutats també faran actes per a homenatjar les víctimes, si no coincidint amb el 28 de març, sí al voltant de la data marcada per la Llei de Memòria Històrica.
