La Fiscalia de València sol·licita una pena de sis anys de presó per a Marisa Gracia, exgerent de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), i dos exdirectius de l’entitat per presumptes irregularitats en contractacions de seguretat de l’entitat pública.
Així consta en l’escrit de qualificació que el ministeri públic ha remés al Jutjat d’Instrucció número 8 de València en el qual sol·licita l’obertura de judici oral contra Gracia i els dos exdirectius: Vicente Contreras i Manuel Sansano. Els acusa de delictes de prevaricació i falsedat documental.
El jutjat va haver de reobrir aquesta causa després que l’Audiència ho ordenara en veure que podien haver-hi indicis de delicte. El jutjat instructor va arxivar el procediment a la fi d’octubre de 2017 i enfront d’aquesta decisió tant Fiscalia com el denunciant, un excap de seguretat de Metrovalencia, van presentar un recurs. L’Audiència, després d’estudiar-los, va decidir estimar-los i va instar el jutjat a seguir amb la causa.
El procediment se centra en dos aspectes: el pagament de penalitats de dues empreses de seguretat entre els períodes 2007 i 2011 i l’adjudicació de contractes de serveis.
Respecte al primer punt, el jutjat el va arxivar en no veure acreditat el fet delictiu i va raonar que existia testimoniatge comptable que certificava que les penalitzacions es van compensar reduint pagaments que havien de fer-se a les empreses per serveis prestats. La Sala, no obstant açò, no va compartir aquest criteri i es referia a un informe de la Intervenció General de la Generalitat sobre el qual va afirmar que no era absolutament concloent i deixava oberts alguns interrogants.
A més, agregava que la Intervenció solament va poder basar-se en certificacions de l’FGV i deixava entreveure que no podia emetre un informe absolutament concloent, ja que requeriria probablement una auditoria o examen pericial més exhaustiu de les relacions econòmiques entre l’FGV i les dues empreses proveïdores qüestionades.
Per a l’Audiència, el que sí que quedava clar era que les compensacions haurien estat realitzades prescindint totalment i absoluta del procediment administratiu corresponent. Així estimava que, sense prejutjar la qualificació final del fet, no era descartable que les decisions de compensació irregulars pogueren ser constitutives de prevaricació administrativa. Per això, entenia que en aquest punt no podia donar-se per conclosa la instrucció.
Pel que fa al segon aspecte investigat, els contractes de seguretat, l’Audiència va veure indicis suficients per a no sobreseure les actuacions –les declaracions del querellant, els documents aportats en els quals consten rectificacions manuscrites sobre l’informe original del querellant, la negativa a formar cos d’escriptura per part de la persona assenyalada pel querellant com a autor de les notes manuscrites o la contractació dels fills de Gracia per empreses de seguretat–.
.
