Compromís ha presentat una iniciativa perquè la Diputació de Castelló òbriga una línia de subvencions per a l’elaboració de projectes de recuperació de la memòria històrica a les comarques d’aquesta demarcació. La moció es debatrà en el ple d’aquest dimarts i, segons ha explicat el diputat Xavier Trenco, portaveu del grup Compromís, “aquesta línia de subvencions estaria a càrrec de futures modificacions pressupostàries i aniria adreçada a ajuntaments i entitats sense ànim de lucre que incloguen en els seus estatuts les activitats de recuperació de la memòria històrica”.
Trenco ha manifestat que “en aquests moments hi ha municipis, entitats i associacions sense ànim de lucre que estan realitzant projectes destinats a la recuperació de la memòria històrica” i que la subvenció seria per a ells, però també per a “iniciar nous projectes, perquè hi ha actuacions que encara estan pendents d’obtindre recursos econòmics”.
El portaveu de Compromís ha detallat que la subvenció aniria destinada a la recerca, localització i exhumació de persones desaparegudes violentament durant la Guerra Civil o durant la repressió política i social posterior, “però també a la instal·lació d’elements testimonials en reconeixement d’edificis, llocs i espais geogràfics vinculats a la Memòria Històrica, així com a la retirada de símbols de la dictadura”.
El diputat de Compromís ha recordat que a la demarcació de Castelló, segons les dades aportades pel Grup de la Recerca Històrica, queden almenys 58 símbols preconstitucionals, 14 d’ells la capital. “No només cal retirar els símbols, localitzar desapareguts i donar-los una sepultura digna, sinó també tindre respecte a tanta gent que encara pateix els efectes de la guerra. En aquest sentit, és intolerable que el president del Govern, Mariano Rajoy, es jacte que no hi ha ni un euro per a la Llei de la Memòria Històrica”. “Si no coneixem allò que va passar, correm el risc de caure en els mateixos errors”, ha conclós Trenco.
El diputat de Compromís també ha destacat que, per damunt de l’aportació de fons, “demanem a la Diputació que contribuïsca a fer un acte de justícia històrica”. En aquest sentit, ha recordat el cas d’Ascensión Mendieta, “una dona que, gràcies a la seua insistència, als 90 anys va poder fer realitat el somni de recuperar el cos del seu pare, afusellat en 1939. Ningú que haja escoltat Ascensión pot pensar que la mou l’odi o la revenja, sinó la justícia”.
