Preocupadament ja no és nova una notícia d’un suïcidi d’un treballador de l’empresa Foxconn coneguda també com “la fàbrica dels suïcidis”. Tan sols estem començant el 2018 i ja podem parlar d’un nou cas: Li Ming, de 31 anys, s’ha deixat caure des d’un edifici de la fàbrica de Zhengzhou, una de les plantes que ensambla el recentment llançat Iphone X.
No es tracta d’un cas aïllat. Al 2007 un treballador de 19 anys s’havia suïcidat penjant-se als serveis de la fàbrica i al 2010 una onada de 14 suïcidis va posar de manifest les penúries per les quals estaven passant els seus treballadors.
Molts dels treballadors de Foxconn a més de treballar en condicions infrahumanes (60 hores setmanals, 7 dies a la setmana, patint humiliacions i castigs) també viuen en els complexos residencials que els ofereix la fàbrica. Dormen de 8 a 12 persones en una mateixa habitació, viuen entre fum i deixalles, etc. Les condicions d’higiene i salubritat brillen per la seua absència.
Però no penseu que a l’empresa li és indiferent que els seus treballadors porten, per culpa de la seua feina, una vida tan miserable que els impulse a l’opció final. No, com a solució, la fàbrica ha implantant un enginyós sistema que consisteix a instal·lar unes xarxes fora dels edificis perquè quan algú intente llançar-se, caiga damunt d’aquestes xarxes, que el rescataran perquè ràpidament puga reicorporar-se al treball, de manera que torne, així, a la seua desgraciada vida. Tanmateix, també els fa firmar un contracte amb una clàusula que els impideix llevar-se la vida. Clarament resulta molt més senzill aplicar aquestes mesures que dignificar les condicions dels treballadors perquè, al cap i a la fi, per a l’empresa no són més que això: treballadors. Les persones han de ser una altra cosa.
Diverses organitzacions, inclús ONG, porten anys denunciant aquesta situació, però podem imaginar la resposta que estan rebent per part dels governs, ja que Foxconn ha aprovat un acord amb el president Donald Trump en el qual s’estipula l’obertura d’una fàbrica a Wisconsin.
Així que, quan comprem el nostre Iphone i puguem llegir: “Dissenyat per Apple a Califòrnia, ensamblat a la Xina”, sapiguem quin és realment el seu cost i siguem conscients que no sols és a la Xina on es violen els drets laborals.
Siguem, doncs, conscients que, passant per l’extracció de coltan al Congo al seu muntatge a la Xina, el nostre Iphone d’última generació mata moltes vides i nosaltres, vulguem voreu o no vulguem, contribuïm que així siga. I que un dia, quan ja siga massa tard, direm: “Mea culpa”
