El País Valencià acomiada un hivern normal tant en temperatures com en pluges, malgrat els pics calorosos al gener i març i el temporal de les nevades de febrer. La temperatura mitjana ha sigut de 8,4 graus, lleugerament per baix dels valors de 2016. Pel que fa a les pluges, la precipitació mitjana (109,6 litres per metre quadrat) està un 16% per baix de la mitjana del període 1981-2010.
L’hivern 2017-2018 (desembre, gener i febrer), segons el balanç de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), ha tingut dos parts clarament diferenciades al territori: una primera, fins a aproximadament el 25 de gener, molt càlida i molt seca, i un tancament, des de final de gener i tot febrer, molt fred i humit.
El mes de desembre va començar amb molt de fred a causa de la irrupció d’una massa d’origen àrtic, però les temperatures es van suavitzar prompte i van romandre així durant gran part de gener, amb valors per sobre del normal. D’aquesta forma, els dies més càlids del trimestre es van registrar en els moments en els quals els termòmetres donaven previsions de registres més baixos.
Les temperatures més baixes del trimestre hivernal es van registrar el 5 i el 6 de desembre, en localitats d’altiplà i fons de vall: Villena (Alt Vinalopó), amb -9,3 graus, ostenta el rècord negatiu, per davant dels municipis valencians d’Ademús (el Racó d’Ademús) i Utiel (la Plana d’Utiel-Requena) –8,5ºC– i el Pinós (Vinalopó Mitjà), amb -7,8 graus.
Per contra, van destacar sobretot les temperatures caloroses del 3 i 4 de gener, que van superar els 25 graus en el litoral de la demarcació Castelló, i les del 21 i 22 de gener, quan a València es van assolir els 26,6 graus. Es tracta de la temperatura més alta registrada a la capital del Túria en el primer mes del calendari des de 1869, quan es comença a tindre dades.
A partir del final del mes, després del temporal de llevant dels dies 27 i 28 i fins a l’inici de març, al país han predominat les temperatures per baix dels valors normals, a causa de successives irrupcions d’aire fred. Aquest temporal va afectar la demarcació d’Alacant i l’interior sud de la de València. A Castelló, la nevada del 26 de gener va acumular quasi 20 centímetres de neu a Morella (els Ports).
Febrer molt fred i març canviant
Febrer va ser molt fred, el tercer més fred dels últims 25 anys, després dels de 2005 i 2012. El caràcter climatològic d’aquest mes es va deure no tant a una gran ona de fred sinó a la persistència en les temperatures per baix del normal durant la majoria de les jornades.
Les baixes temperatures van propiciar nous episodis de nevades en el segon mes del calendari. Les més copioses es van produir els dies 3, 4 i 5, especialment a l’interior de la demarcació de València i de Castelló, on la neu va arribar fins als 25 centímetres d’espessor en observatoris de Vilafranca (Alt Maestrat). El fred de les jornades següents va fer que la neu s’acumulara durant més d’una setmana.
Les nevades es van tornar a repetir en les mateixes zones durant el 27 i 28 de febrer, encara que no van ser tan copioses. La cota va ser més baixa i va arribar a nevar en altituds pròximes a 300 metres, com ara l’aeroport de Castelló o Sant Mateu (Baix Maestrat).
Fora del trimestre hivernal, les temperatures van ser relativament càlides en el mes de març, fins a diumenge passat, 18 de març, en coincidència amb les festes de les Falles de València. Açò va ser pel continu trànsit de fronts de ponent i les seues fases d’escalfament. No obstant açò, a partir del festiu del dilluns 19 es va produir un brusc descens tèrmic: els termòmetres van passar de superar en cinc graus la mitjana normal a estar cinc per baix.
Pel que fa a les pluges, les contínues circulacions de ponent dels primers 20 dies de març han provocat que solament les zones més occidentals del territori acumularen quantitats significatives de precipitacions.
Rècord de temperatures a la Península, amb 28ºC
Al març, el dia més càlid va el dissabte dia 10, quan el mercuri va superar els 28 graus en el litoral sud de la demarcació de València, a les localitats de Miramar i Oliva, ambdues de la Safor. Aquestes són les temperatures més altes registrades fins ara a la Península en el que portem de 2018; les Illes Canàries van assolir més de 30 graus al principi del mes.
Durant els tres mesos, l’anomalia de temperatures ha sigut molt homogènia a tot el País Valencià, amb valors propers a la mitjana normal en tots els observatoris, encara que lleugerament més freds en zones de l’interior sud de la demarcació de València i el nord de la d’Alacant, i més càlids a la de Castelló. Les principals variacions s’han registrat en les localitats castellonenques de Sogorb (Alt Palància) i Alcalà de Xivert (Baix Maestrat), ambdues amb cinc graus per sobre de la mitjana.
On ha plogut més?
Els rècords de pluges s’han registrat a les localitats valencianes de la Drova (Barx), amb fins a 248,2 litres per metre quadrat, i Barxeta (La Costera) –224 l/m2–, per sobre de l’acumulat en les alacantines de Lorxa (Comtat) –212,8–, Orba (Marina Baixa) –207,5– i Xàbia (Marina Baixa) –200,9–. El mínim acumulat en el trimestre s’ha donat en les comarques del nord-est de Castelló: 41 litres per metre quadrat a Vinaròs (Baix Maestrat), 49,2 a Alcalà de Xivert (Baix Maestrat) i 62,2 a Torreblanca (Plana Alta).
Destaca tot allò acumulat a l’aeroport d’Alacant-Elx, ja que des de 1967 solament hi ha hagut un hivern més humit, el de l’any passat, quan es van acumular 237,5 litres per metre quadrat. Per tant, s’han encadenat els dos hiverns més humits en aquest observatori, mentre que el de 2016 va ser el més sec de la sèrie, amb 9,5 litres.
El dèficit de pluges baixa un 40%
Si la tardor de l’any passat va ser molt seca, els mesos de gener i febrer han resultat humits. L’inici de març està tenint un caràcter pluviomètric normal, la qual cosa ha donat lloc al fet que el dèficit pluviomètric –que a meitat de gener estava pròxim al 85%– s’haja reduït fins al 45%, amb dades fins a la passada jornada.
Malgrat les pluges del primer trimestre, l’actual any hidrològic segueix com un dels més secs de la sèrie al País Valencià; en concret, el sisé més sec des de 1951. Això sí, amb l’aportació de pluja dels últims mesos no solament s’ha reduït el gran dèficit de precipitació que s’havia acumulat fins a meitat de gener, sinó que la humitat del sòl ha augmentat de forma significativa
Per demarcacions, el dèficit mitjà a 20 de març és del 25% a Alacant, del 40% a València i del 60% a Castelló. De fet, gran part del territori no havia rebut ni una quarta part de la precipitació normal.
Tot i que quasi tot el territori roman en dèficit pluviomètric –excepte el Racó d’Ademús i xicotetes zones de la demarcació d’Alacant–, el dèficit s’ha reduït de forma notable gràcies a les pluges de l’inici de l’any.
En conjunt, la precipitació acumulada l’any hidrològic 2017-2018, fins al 20 de març, és d’un total de 151,5 litres per metre quadrat, mentre que la mitjana normal seria de 276,5 litres en aquestos quasi sis mesos. Les pluges han anat acompanyades de temperatures fredes i s’han produït a l’hivern, la qual cosa ha evitat la pèrdua d’humitat del sòl per evapotranspiració.
