El XVIII Dictamen de l’Observatori de la Dependència ha oferit les seues dades sobre el compliment de l’aplicació d’aquesta llei en les autonomies al tancament de 2017, en els quals qualifica al País Valencià amb un 3,6, nota que li fa abandonar l’últim lloc que ocupava en el rànquing, en un any en el qual ha aconseguit la màxima taxa de cobertura en la seua història, amb 15 dependents per 1.000 habitants, i ha rebaixat la seua taxa de desatesos fins a les 177 persones per cada mil amb dret a prestació.
Segons aquestes dades difoses per l’Observatori, la qualificació ha evolucionat des del zero al començament de 2016 a un 3,6 a la fi de 2017. En aquesta línia, assenyala l’informe que la millora en els indicadors d’obertura i de gestió fan eixir a l’autonomia dels últims llocs i constatar que és una dels territoris on “més ha continuat avançant” el sistema d’atenció.
De fet, d’acord amb aquestes dades, el nombre de persones ateses es va incrementar en 9.924 en l’últim any (un 19,25% més) i s’ha vist augmentat en 7.904 el número de noves sol·licituds (un 7,87% més), la qual cosa indica que els ciutadans “comencen a confiar en el sistema”.
L’increment de beneficiaris és imputable a un major nombre de prestacions per a cures en l’entorn familiar i cuidadors no professionals (20%) i a l’increment de prestacions econòmiques vinculades, que ha passat d’un -0,03 a un 13,10% en 2017.
Pel que fa al nombre de persones valorades, se situa a final del passat any en 90.539 enfront de les 85.708 de 2016, un 5,64% més i es reconeix el dret a l’atenció a 73.114 persones, 4.945 més que en 2016.
L’informe, recollit per Europa Press, afig que el País Valencià ha deixat de rebre 36,2 milions d’euros per les retallades aprovades en 2016, quantitat amb la qual s’hagueren pogut atendre 5.237 persones més i s’hauria generat 890 ocupacions directes. L’aportació de l’Estat al finançament públic per a l’atenció a la dependència és del 17%.
Segons l’Observatori, el País Valencià –amb un cost global estimat del sistema anual de 505 milions d’euros– es percep com “una de les (autonomies) pitjors finançades i una de les quals ha rebut el major increment financer” al sistema. Des de la retallada estatal de 2012, l’Observatori xifra el crebant acumulat en 198 milions d’euros. Al mateix temps, es va produir una rebaixa de les quanties rebudes per les persones amb cures familiars d’un 15%, la qual cosa hauria suposat una reducció de la despesa al País Valencià de 79,3 milions d’euros.
Recomanacions
D’acord amb l’Observatori, “lamentablement” el creixement anual de més de 9.924 nous dependents se centra de forma majoritària en les prestacions de cures en l’entorn familiar. Sobre aquest tema, l’entitat recomana a l’autonomia que en els pròxims mesos centre el seu creixement en serveis professionals, tant d’atenció en la proximitat com residencials, ja que de les estadístiques “s’extrau un nul desenvolupament del servei d’ajuda a domicili, prestació professionalitzada de l’assistent personal i serveis residencials”, que en 2017 han sigut prestats a través de la prestació vinculada garantida.
