L’exposició ‘Mediterrani. El nostre mar, com mai l’has vist’ és una de les actuacions prèvies a la materialització del projecte CaixaForum de València, que acollirà l’Àgora de la Ciutat de les Arts i les Ciències i que obrirà les seues portes a finals de 2020.
La mostra és “molt més” que una exposició sobre la vida marina. És una porta oberta a la reflexió sobre la relació dels humans amb el mar i sobre com cal actuar davant de fets objectius com la superpoblació de les costes i la limitada capacitat de renovació del Mediterrani, que l’han convertit en una zona amb uns nivells de contaminació i d’espècies en perill d’extinció dels més alts del món.
El director general de la Ciutat de les Arts i les Ciències, Enrique Vidal Pérez; el director d’Institucions de CaixaBank en València, Fernando Corell, i la coordinadora de l’exposició de l’Àrea de Divulgació Científica i Cosmocaixa de la Fundació Bancària la Caixa, Elena López, han presentat en el Museu de les Ciències l’exposició ‘Mediterrani. El nostre mar, com mai l’has vist’.
El Mediterrani, un mar d’aigües equilibrades
Considerant dos de les característiques més notables de les aigües d’un mar, la temperatura i la salinitat, el Mediterrani es defineix com un mar d’aigües equilibrades, amb una temperatura regular de 20ºC.
Uns sis milions d’anys arrere, un moviment en les plaques tectòniques va convertir el Mediterrani en un autèntic desert però, a conseqüència d’un altre fenomen geològic, es va obrir un nou canal a través de l’estret de Gibraltar i el Mediterrani es va omplir novament al llarg d’un període màxim de dos anys, en la que està considerada com la major inundació de la història, gràcies a les aigües revertides per l’oceà Atlàntic. Les precipitacions, l’aigua dolça del mar Negre i el cabal dels rius són altres de les seues fonts.
Aquest període de la història geològica del Mediterrani es coneix com la crisi salina del Messiniense i observar l’evolució de la crisi salina formada durant una evaporació massiva d’aigua és una de les propostes que acull la mostra.
La riquesa de la biodiversitat
El Mediterrani és un dels mars amb major biodiversitat del planeta. Posseeix 17.000 espècies descrites i conté zones d’elevada importància ecològica. Hui, no obstant això, aquesta biodiversitat es veu seriosament amenaçada, ja que tan sols el 0,01% de les seues aigües està completament protegit.
El Mediterrani és la regió amb un nombre més gran d’espècies invasores del planeta. De fet, s’han descrit en l’actualitat unes 637, la qual cosa suposa el 4% de totes les que habiten en aquesta zona. A més, la temperatura de les seues aigües facilita l’aparició de nombroses plagues que afecten directament la seua explosió de vida.
La biodiversitat és un paràmetre biològic que dóna una idea de la varietat d’éssers vius presents en un ecosistema. En general, com major és la biodiversitat, més estables són els ecosistemes i major capacitat de recuperació posseeixen després d’una agressió mediambiental. Aquest ecosistema es manté en un equilibri constant i delicat que requereix d’accions per a la seua preservació. Uns quants mòduls inviten els visitants a la conscienciació de la importància de la seua conservació.
Què ha ocorregut amb les tonyines de Plini?
Plini el Vell (savi romà que va viure de l’any 23 al 79 de la nostra era) explica que la flota d’Alexandre el Gran, en el seu viatge a Àsia, va haver de col·locar els seus vaixells en formació de batalla, ja que les tonyines del Mediterrani eren tan nombroses que un vaixell aïllat no podia obrir-se camí entre elles. La tonyina del Mediterrani, tan abundant en altres èpoques, està sent sotmesa en l’actualitat a la sobrepesca a causa del seu valor en alguns mercats mundials.
A causa de la sobreexplotació, la pressió poblacional humana, la pèrdua d’hàbitats i la contaminació, hui en dia la biodiversitat i la riquesa del Mediterrani estan amenaçades. Una investigació responsable basada en la ciència, el coneixement i les necessitats de la societat aconseguirà una gestió més sostenible dels oceans i de les zones costaneres.
La sobreexplotació de qualsevol tipus de recursos que el Mediterrani ha patit en els últims decennis, unida a l’alarmant falta d’espais eficaçment protegits, ha fet disminuir la seua biodiversitat i la seua opulència originals de forma dràstica en molt poc de temps, la qual cosa compromet la sostenibilitat d’aquest mar.
Cal prendre consciència general dels nombrosos perills que s’estenen sobre un mar extraordinàriament sobreexplotat en tots els sentits, que fins fa molt poc es trobava en una situació més saludable que l’actual.
