Jordi Turull no ha pogut ser investit president de la Generalitat en primera volta. El Parlament ha rebutjat la seua investidura ja que el candidat de JxCat no ha arribat a la majoria absoluta que marquen els 68 diputats.
El conseller destituït només ha rebut els vots afirmatius de JxCat i d’ERC, ja que els quatre diputats de la CUP s’han abstingut, tal com havien anunciat a primera hora de la vesprada. Turull es podria sotmetre a una segona volta dissabte –on només necessita majoria simple–, però la seua presència en el ple està en les mans del jutge del Suprem Pablo Llarena, que l’ha citat per a aquest divendres per a revisar la seua situació, a més de la de cinc dirigents polítics més.
A més a més, la portaveu de JxCat, Elsa Artadi, ja ha avisat aquest matí que no hi ha temps material perquè Carles Puigdemont i Toni Comín renuncien a l’acta per a fer córrer la llista. Així, si se celebrara una segona volta dissabte, almenys dos diputats de la CUP haurien de votar a favor i dos altres haurien de mantindre l’abstenció.
Com que Puigdemont i Comín no han pogut delegar els seus vots, en total hi ha hagut 133 vots, en lloc de 135. D’aquests 133, 64 han sigut a favor de la investidura de Turull (JxCat i ERC), insuficients en primera volta perquè se’n necessiten 68. En contra han votat els 65 diputats de Cs, PSC, CatECP i PPC, per les quatre abstencions de la CUP.
La segona volta
Si es poguera fer la segona volta –prevista per a dissabte–, Turull tan sols necessitaria un vot més afirmatiu que de negatius. L’aritmètica, aleshores, canvia. Tot i això, el candidat de JxCat no té tampoc assegurada la majoria a hores d’ara. Els 65 vots de l’oposició són superiors als 64 de JxCat i ERC. Així, de nou, la investidura de Turull està en mans de la CUP. Almenys dos diputats anticapitalistes haurien de votar a favor del conseller destituït pel 155 i mantindre les dues altres abstencions.
La CUP ha decidit aquest dijous a primera hora de la vesprada mantindre les quatre abstencions en la primera volta de hui, després que hagen traslladat a les bases la decisió final i que haja fixat la posició el Consell Polític i el grup d’acció parlamentària. En un comunicat, els cupaires han al·legat que no poden condicionar la seua acció política “a l’acció repressiva de l’Estat”. El text defensa que calia “continuar l’embat amb un programa de govern per aquesta legislatura que fóra valent i continuara el mandat de l’1-O”.
Malgrat la reunió d’aquest dijous al matí amb JxCat i ERC, i l’última oferta per a sotmetre’s a una qüestió de confiança en un termini d’entre un i dos mesos, els cupaires han mantingut l’abstenció: “La CUP ja va expressar en el seu consell polític del 3 de març que la proposta de programa de govern de JxCat i ERC no avança en la construcció de mesures republicanes ni socials, que responguen als drets i necessitats de la classe treballadora i de la resta de classes populars”, insisteix el comunicat dels cupaires.
Divendres, al Suprem
Turull, els consellers destituïts Raül Romeva, Josep Rull i Dolors Bassa, la número 2 d’ERC, Marta Rovira, i l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, estan citats divendres davant Llarena per a estudiar si els envia a la presó. Tots ells són, actualment, diputats del Parlament i es troben en llibertat provisional.
El mateix dia i a la mateixa hora, el jutge ha citat totes les parts dels 28 investigats per a notificar-los les interlocutòries de processament (que es poden recórrer a la sala d’apel·lacions). És a dir, informarà a qui processa i per quins delictes els envia a judici.
Amb aquest nou pas, l’opció d’una eventual suspensió de càrrecs públics abans del judici pren força però encara cal que es donen alguns requisits. Segons la llei, el jutge els ha de processar necessàriament per rebel·lió, la interlocutòria ha de ser ferma i els encausats han d’estar en presó preventiva. Això vol dir, aleshores, que tot i que el jutge decidisca enviar a la presó a Turull o algun altre dels citats, podran mantindre encara la condició de diputats perquè la suspensió no és automàtica.
