El mecenatge privat desafina amb la Fundació Eutherpe

L'associació anuncia una nova producció de l'òpera 'Il trovatore' de Verdi després d'aplegar a la Rambleta en 2017 fins a 4.000 persones per a veure la representació de 'La traviata'
/ València
24 març 2018 01:00h

L'any 2013 va nàixer a València la Fundació Eutherpe amb l'objectiu de trencar dues barreres al voltant de la música clàssica. Per una banda, donar l'oportunitat a una pedrera de músics joves que està apunt de finalitzar o ha acabat els estudis superiors i forma part de borses de treball d'orquestres professionals, però, donada la complexitat i la sacsejada laboral que va provocar la crisi econòmica de 2007, no ha tingut moltes oportunitats de formar part d'una formació orquestral que, en el cas de l'Orquestra de Cambra de la fundació, tot i no ser estrictament professional, s'embarca en produccions ambicioses d'òpera, oratoris i concerts per a solista o simfònics. Per altra part, la fundació pretén lluitar contra els "prejudicis" que sobrevolen la música clàssica i fer veure que aquesta "no és propietat d'una elit" determinada, va explicar aquest divendres el coordinador de la Fundació Eutherpe al País Valencià, Álvaro López-Jamar.

A grans trets, aquestes dues premisses són les que, cinc anys després de la seua creació, la Fundació Eutherpe defensa des de la seua delegació de València. Malgrat estar establida a l'anomenada terra dels músics, la tasca mai no ha estat ni contínua sent gens fàcil. Així ho va reconéixer López-Jamar a la Rambleta, seu de l'Orquestra de Cambra Eutherpe i del Cor, durant la presentació de la temporada de concerts per a aquest 2018-2019.

Des de la Fundació, a través de l'orquestra i el cor "volem apropar els músics joves al públic" i, alhora, "volem fer la música clàssica accessible a tots els públics". Tanmateix, el coordinador de la fundació va admetre que "és un misteri" identificar els motius que han permés que continuen amb l'activitat formativa i cultural ja que cal tindre en compte que el projecte s'autofinancia. En aquest sentit, López-Jamar va voler fer un "crit d'auxili" als patrocinadors i filantrops donada la poca tradició a finançar, a través del mecenatge privat, la música clàssica. Les empreses sí que donen suport econòmic perquè determinades activitats tinguen liquiditat, però, aquests diners privats, són per a "patrocinar esdeveniments esportius i altres esdeveniments musicals que no són música clàssica", es va lamentar el gestor de la fundació.

López-Jamar va advertir que la Fundació autofinança la seua activitat i el 99% dels ingressos, que procedeixen de la taquilla, són per als intèrprets. Tot i això, han comptat amb algun patrocini "menut" en algun moment però, amb la crisi i el tancament de les caixes d'estalvis, el mecenatge privat va començar a desafinar i es "va complicar", va explicar. De l'àmbit institucional, l'associació rep "respecte mutu"; per això, el coordinador va reclamar suport de més entitats tant de caire material com financer.

El director de l'Orquestra de Cambra Eutherpe, Francisco Valero-Terribas, junt amb el coordinador de la Fundació Eutherpe, Álvaro López-Jamar. / DIARI LA VEU

Malgrat tot, les forces i la il·lusió per a seguir fent i produint espectacle estan intactes o, si més no, crescudes, van transmetre a la premsa tant el coordinador com el director artístic de la fundació, el valencià Francisco Valero-Terribas. Els ànims per a mamprendre, per exemple, produccions operístiques estan en un punt d'algidesa després d'haver aconseguit en 2017 omplir durant les quatre funcions de La Traviata semiescinificada al centre cultural la Rambleta al barri de Sant Marcel·lí. Una zona de València, va apuntar López-Jamar, on molta gent no havia acudit a l'òpera per raons socials, econòmiques o culturals. Malgrat tot, el títol de Verdi va aplegar fins a 4.000 persones amb un perfil divers. Per tot això, per a aquesta temporada es va anunciar una nova producció d'Il trovatore de Giuseppe Verdi.

Aquest 2018, l'Orquestra de Cambra Eutherpe oferirà al Palau de la Música una Serata lírica (20 d'abril) amb obres de Mozart, Rossini i Donizetti i la participació de dues veus valencianes: la soprano Elena de la Merced i el baríton Miquel Ramón; en desembre, El Messies de Händel traurà de gira l'orquestra, el cor i el quartet de veus integrat per Elena de la Merced, Marina Rodríguez Cusí, Antonio Lozano i Miquel Ramón per diversos auditoris del territori. La programació, a banda d'aquestos dos projectes, estarà formada per quatre concerts –un per estació fins la primavera de 2019– a la sala Rodrigo del Palau, on la formació orquestral comptarà amb solistes com l'arpista Luisa Domingo, el violoncelista Ivan Balaguer, el trompetista Luís González i el clarinetista Wenzel Fuchs.

Això no obstant, un dels grans projectes de la fundació és la producció d'Il trovatore de Verdi en versió semiescenificada, que es representarà al Palau de la Música i a l'Espai Rambleta entre hivern i primavera de 2019, ja que, segons va indicar el director Valero-Terribas, encara no hi ha unes dates tancades per a concretar l'estrena.

D'aquesta manera, la programació "complementària" a la que es pot veure als auditoris amb formacions públiques, aposta per oferir un repertori accessible per a tots tipus de públic, de manera que es mantinga la "política2 de la fundació de promocionar els artistes valencians", va explicar el director Francisco Valero-Terribas. "No ens plantegem els nostres concerts com un conflicte per a altres institucions. La promoció, la senzillesa i l'afabilitat està a les portes del carrer per a llevar el clixé que hi ha sobre la música clàssica i l'òpera, perquè vegen que és accessible", va afegir Valero-Terribar. A més a més, tots els espectacles, tant a la Rambleta com al Palau, tenen preus populars.

next