La Marjal de Pego-Oliva es prepara per a tornar a acollir l'àguila pescadora

L'estudi de viabilitat determina "una alta probabilitat d'èxit" per a la recuperació de l'au desapareguda del territori valencià fa 40 anys
/ València
25 març 2018 01:00h

La recuperació de l'àguila pescadora a la Marjal de Pego-Oliva està cada vegada més a prop, quasi 40 anys després de la seua desaparició en la zona. Segons informa el Departament de Medi Ambient de l'Ajuntament d'Oliva en una nota de premsa, el consistori ha rebut l'estudi de viabilitat que determina que "la probabilitat d'èxit per a recuperar l'àguila pescadora és alta". Així, "certament és viable recuperar aquesta au que ens ajuda a mantindre la biodiversitat, assegurar la supervivència de l'espècie i mantindre el nostre ecosistema en perfecte equilibri".

En aquest estudi de viabilitat hi col·laboren econòmicament quatre municipis: Xàbia, Dénia, Oliva i Pego. Pel que fa a la implantació de l'àguila pescadora, la finança íntegrament la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural. 

El projecte, expliquen des de l'Ajuntament d'Oliva, es va posar en marxa l'any 2017 de la mà de la Direcció General del Medi Natural i del Servei de Vida Silvestre, si bé es tracta d'una iniciativa que va impulsar Agró fa anys. Els organismes encarregats d'estudiar-lo i posar-lo en funcionament són la Fundació Migres, el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i el Centre Internacional de Migració d'Aus (CIMA). Hi ha l'antecedent d'Andalusia, que ja ha demostrat que és possible recuperar l'espècie. El passat juliol, a Cadis i Huelva es van censar 18 parelles d'aquesta espècie vulnerable. També es va notificar el naixement de 28 cries. Ara es pretén importar l'experiència al País Valencià.

L'estratègia per a reintroduir l'àguila consistirà, previsiblement, a portar cries d'altres punts i fer-los creure que la Marjal de Pego-Oliva, i també el Parc Natural del Montgó, són els seus llocs de naixement. Així, anys després, quan siguen adultes, tornaran a aquestos espais per a niar. Si això ocorre, voldrà dir que el projecte ha resultat exitós i que aquestes aus tornen a formar part de la fauna autòctona.

El perill de les línies elèctriques 

A l'hora d'analitzar la viabilitat de la reintroducció de l'àguila pescadora, cal estimar el nombre de parelles necessàries, buscar on s'ubicaran els punts d'introducció amb els nius i tractar de reduir les causes de mortaldat d'aquestos animals. Així, malgrat l'optimisme, l'estudi de viabilitat rebut per l'Ajuntament d'Oliva adverteix sobre els cablejats de les torres elèctriques i les seues conseqüències. "Les torres elèctriques de mitjana i alta tensió representen una amenaça per al projecte de reintroducció de l'àguila pescadora", indiquen.

L'electrocució i la col·lisió amb línies elèctriques són les principals causes de mortalitat no natural d’aus a l'estat espanyol. En 2017 es van registrar 227 electrocucions de fauna salvatge al territori valencià. I dins de totes aquestes morts, 224 corresponien a aus de 23 espècies diferents. Especialment sensibles són les aus rapinyaires, algunes d'elles amenaçades, com ara l'àguila de panxa blanca. L'any passat es van registrar sis morts d'aquesta espècie i dues d'àguila pescadora.

L'any 2016 Oliva va destinar una partida econòmica per tal de reparar tres torres elèctriques que estadísticament generaven un índex de sinistralitat de l'avifauna molt elevat. Aquestes torres estaven dins del terme municipal d'Oliva, però no dins de la Zona Especial Protecció Aus (ZEPA) de la Marjal Pego-Oliva. D'altra banda, en gener de 2017 el Ple de l'Ajuntament va aprovar la proposta presentada pel departament de Medi Ambient que sol·licitava que les administracions centrals instaren les empreses elèctriques a realitzar tasques de protecció en les torres de mitjana i alta tensió arreu del territori municipal d'Oliva.

Normativa per a protegir les aus

Des de l'Ajuntament d'Oliva recorden que la primera normativa en matèria de protecció d'aus la recollia el Decret 1432/2008, "però el seu àmbit d'actuació es limitava a les zones protegides, catalogades com a zones ZEPA". A més, el decret assenyalava com a responsables per a executar les mesures correctives els mateixos propietaris, particulars i companyies elèctriques i deixava a la seua voluntat la correcció d'aquestes torres. "Però la realitat és que va haver-hi poca o cap voluntat i, a hores d'ara, continua tot igual", lamenten.

En 2017 es va publicar el Reial Decret 264/2017, de 17 de març, pel qual s’estableixen les bases reguladores perquè el Ministeri finançara l'adaptació de les línies elèctriques d’alta tensió als requisits establits. Però l'àmbit d'actuació d'aquesta normativa "sols regula les zones protegides ZEPA i deixa al descobert la resta del territori per on les aus migratòries passen per a arribar a la zona de descans i possible reproducció, com puguen ser les marjals, trajectòria que està farcida de cablejats i torres que suposen una trampa mortal per a les aus", remarquen en la nota de premsa. "A més, aquesta normativa ministerial no ha anat acompanyada d'una aprovació en el pressupost de l'Estat, fet que ens indica que estem davant d'un projecte amb un futur incert i poc creïble", afegeixen.

Adequar les torres d'Oliva

La Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, un dels agents implicats en el projecte de reintroducció de l'àguila pescadora, va signar un conveni amb Iberdrola en maig de 2017 segons el qual la companyia elèctrica es comprometia a adequar un mínim de 500 torres anuals, atenent les prioritats marcades per la Conselleria. Entre les sis zones marcades com a prioritàries figura la Marjal Pego-Oliva.

"Aquest conveni ha fet viable que es milloren les torres elèctriques de la marjal sense haver d'esperar que el Ministeri aprove una partida pressupostària amb aquesta finalitat", expliquen des de l'Ajuntament. El consistori també informa que Iberdrola, en col·laboració amb el projecte de reintroducció de l'àguila pescadora, reformarà en el terme municipal d'Oliva, que està dins de la Marjal de Pego-Oliva, un total de 2,152 km de línia aèria de mitja tensió. Amb aquesta reforma de les línies s'adoptaran mesures de protecció de l'avifauna en dos sentits: prevenció contra l'electrocució i prevenció contra la col·lisió.

La regidora de Medi Ambient d'Oliva, Imma Ibiza, destaca que "qualsevol acció encaminada a rectificar i millorar les torres elèctriques per a disminuir la sinistralitat de l'avifauna i també augmentar la probabilitat d'èxit per al projecte de reintroducció de l'àguila pescadora serà molt benvinguda". No obstant això, recorda que "hi ha molt de camí per fer en aquest sentit".

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next