Els habitants de la Llíria dels segles III i II a. de C. van pintar sobre "la fi del món" en el Vas dels Guerrers

El Museu de Prehistòria de València exhibeix l'exposició temporal 'L'enigma del Vas. Obra mestra de l'art ibèric'
/ València
24 març 2018 01:00h
El professor d\'Arqueologia, Fernando Quesada ha exposat en una conferència a aspectes relatius a les \'Novetats i mutacions en la guerra dels pobles íbers en època d\'Aníbal\'

El professor d'Arqueologia de la Universitat Autònoma de Madrid, Fernando Quesada, ha exposat en una conferència al Museu de Prehistòria aspectes relatius a les 'Novetats i mutacions en la guerra dels pobles ibers en època d'Aníbal'. A més, ha explicat els canvis més significatius que es van produir en la guerra i en les armes durant els segles III i II a. de C., que en part es veuen reflectits en la decoració pintada del Vas dels Guerrers, trobat a Llíria (Camp de Túria) i que "parla del final d'un món", ha indicat.

La conferència s'ha celebrat al museu dependent de l'àrea de Cultura de la Diputació i que exhibeix actualment a les seues sales l'exposició temporal 'L'enigma del Vas. Obra mestra de l'art ibèric', comissariada per Helena Bonet i Jaime Vives-Ferrándiz.

La mostra, que se centra en el cèlebre Vas dels Guerrers de Llíria, s'acompanya de nombroses activitats complementàries, com tallers o conferències, segons ha informat l'àrea de Cultura de la Diputació de València en un comunicat.

Fernando Quesada ha exposat que l'obra "és un testimoniatge meravellós de l'època d'Aníbal, perquè aquest vas es va modelar i es va pintar durant la II Guerra Púnica, conflicte bèl·lic que va afectar els pobles ibèrics cap a finals del segle III".

Així mateix, ha afirmat que el Vas dels Guerrers "és una de les obres mestres, no solament de l'art ibèric, sinó de tota la Península" i es podria considerar "una de les grans obres de l'art perifèric al món clàssic". "És un art d'una enorme complexitat iconogràfica, d'una gran minuciositat", ha expressat.

El professor ha lloat també l'"esplèndida decoració del vas, que crida l'atenció per la seua grandària i té moltes lectures, com la del context en el qual es va trobar: un santuari on es congregaven persones per a dur a terme rituals de comensalitat".

Igualment, ha destacat durant l'exposició la cultura ibèrica com a "resultat d'una dinàmica interna, amb influències cartagineses, fenícies, gregues i romanes". "Tot és un cresol d'influències. I al Tossal de Sant Miquel de Llíria, en particular, trobem, a través de la decoració, una cultura molt rica i desenvolupada; de fet ja tenien moneda i escriptures amb textos que reflecteixen una civilització molt major que la d'una cultura bàrbara", ha explicat.

El Vas dels Guerrers

El Museu de Prehistòria de València ha revisat el Vas dels Guerrers (1934), una peça "excepcional" per a la història dels ibers i que és una referència en el món acadèmic, perquè s'interroga l'objecte amb altres preguntes i, com a resultat, s'adverteixen aspectes nous que, a la vegada, permeten oferir lectures complementàries.

En aquest sentit, Quesada ha exposat que "l'estudi que s'ha fet amb motiu de l'exposició per part dels comissaris ha revelat noves dades sobre la decoració d'aquesta ceràmica, per exemple, sobre com es va pintar".

Així mateix, "també s'han detectat detalls iconogràfics que s'havien passat per alt en anteriors estudis". "Sempre es descobreixen coses noves i hem reflectit les novetats en el catàleg de l'exposició, que farà que aquest treball perdure", ha manifestat.

Finalment, Quesada ha destacat la importància que té aquest treball per a la societat en general perquè "aquesta peça és rellevant per a entendre moltes coses del món mediterrani". "Aquest vas és un objecte reflex d'esdeveniments que van modelar el món mediterrani durant segles. A més, el dibuixant i el terrisser que el van fer possiblement estaven veient figures que ara veiem en els llibres d'història. Sabien qui era Aníbal, sabien qui era Àsdrubal, sabien qui era Escipió, i açò és una herència rellevant no solament per als especialistes, sinó per a tothom".

next