El primer documental sobre Josep Renau aspira als Goya

El canvi polític de 2015 va fer possible que la pel·lícula sobre la vida i obra de l'artista valencià haja vist la llum després de ser rebutjada per Canal 9 i els anteriors governs de la Generalitatimatge
/ València
27 març 2018 01:00h

Des d'aquest dilluns s'ha fet una passa més en la recuperació de la vida i obra de Josep Renau amb la presentació en públic de la primera pel·lícula documental que recorre la seua trajectòria tant personal com artística. Ha fet falta que diverses peces encaixaren perquè el projecte, idealitzat en la ment de l'equip liderat per la productora valenciana Eva Vizcarra des de 2014, poguera rodar-se. Com va reconéixer la directora d'Endora Producciones: "Renau no li queia bé a tot el món" i per això veia com se li negaven ajudes i suports televisius, inclòs aquell Canal 9 que Alberto Fabra va clausurar.

Vizcarra, durant la presentació a la premsa de Josep Renau. L'art en perill, va agrair els suports econòmics i logístics a l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM), la Fundació Josep Renau, l'Institut Valencià de Cultura (IVC), la Diputació de València i els canals de televisió TVE i À Punt. La llista, tant d'institucions com de mitjans, no hauria sigut possible si en 2015 no hagueren canviat les coses de la governança política. Així ho va explicar la productora i directora: "Han hagut de canviar les coses" perquè Renau deixara d'incomodar com ho feia la direcció de l'extinta radiotelevisió valenciana, els departaments de l'Administració valenciana i el Ministeri de Cultura, on es va presentar el projecte entre 2014 i 2015 –abans fins i tot que la productora es posara a treballar en la cinta L'arquitecte de Nova York: Rafael Gustavino, que va guanyar el Dofí d'Or a Cannes (2016) i la Medalla de Bronze a Nova York (2017)–, però no el van voler. Això no obstant, "no vam desistir", va afegir Vizcarra, i el film, que es va projectar per primera vegada aquest dilluns a la Filmoteca de València amb la presència del president de la Generalitat, Ximo Puig; el president de les Corts, Enric Morera, i el conseller d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, s'ha fet realitat en un treball que repassa el passat, present i futur de la vida i l'obra de l'artista i intel·lectual valencià.

La pel·lícula, després de la premiere a la Filmoteca, es podrà veure a partir de juny a les sales de cinema, encara que el full de ruta del film, tal com va assegurar Eva Vizcarra, és fer-se un lloc com a candidata dels premis Goya que es lliuraran en 2019. Abans, però, Endora Producciones vol dur el documental a grans festivals com el de Sant Sebastià –que tindrà lloc en setembre– i tots aquells certàmens que tinguen una secció on encabir el format del projecte per a donar a conéixer-lo, va avançar Vizcarra.

Una de les veus que apareix en la pel·lícula és la del director de l'IVAM, José Miguel García Cortés, qui va posar al servei del film el museu perquè es presentara a la premsa, ja que "l'IVAM és la casa de Josep Renau", va emfatitzar el responsable del centre expositiu valencià. García i Cortés, i per extensió el museu, es va declarar fidel seguidor dels preceptes de Renau, en tant que el centre presta atenció "a les coses que interessen milers de persones per a reflexionar sobre elles", seguint així les indicacions de l'intel·lectual, que va col·laborar a salvar el patrimoni cultural dels desastres de la guerra. El director del museu d'art modern va recordar que l'IVAM és un dels principals llocs on es conserva l'obra del valencià, la qualitat de la qual està a l'altura de Miró, Rodtxenko i Juli González, tres autors que actualment ocupen les sales de la planta baixa del centre museístic. Per tot això, "és un dia gran per a l'art i l'IVAM", va apuntar el director.

Renau, "complex" de "llums i ombres"

"Com era possible que no existira un documental sobre Renau?", va reflexionar el director de la pel·lícula, Rafael Casañ. La fase prèvia de recerca va conduir l'equip cap a xicotetes gravacions, "peces breus que no feien honor" a aquell "complex personatge" que va ser Josep Renau, va explicar el director del documental. Davant el buit, "ens vam posar mans a l'obra". El repte era dur a la gran pantalla una "vida i obra complexa". La solució, va indicar Casañ, va ser optar per un tríptic documental que segueix les passes de la vida de l'artista: una etapa espanyola i formativa que va acabar amb la Guerra Civil i el seu exili; una segona etapa mexicana i el contacte amb els muralistes locals, i una última on es recull la immersió en un comunisme real a Alemanya. Tanmateix, més enllà de la línia temporal, la pel·lícula presenta interrogants sobre el passat, el present i el futur de l'empremta de Renau, com ara on està l'obra de l'artista i quina està "en perill de desaparéixer"? O, en una visió de futur: cap a on va l'art compromés que Renau va cultivar? A algunes d'aquestes qüestions dóna resposta l'experta en Renau Marta Hofman, artista i amiga de l'intel·lectual valencià.

A la pel·lícula, on apareix Renau gràcies als arxius audiovisuals cedits per TVE, es pot veure i escoltar l'artista valencianoparlant a càmera. Recorre d'alguna manera també "les llums i les ombres" d'un Renau artista que va conviure amb dicotomies, com ara passar de l'anarquisme al comunisme o ser un anticapitalista i treballar per al món de la publicitat, així com alguns episodis d'un "masclisme regnant" a l'època, va explicar Casañ.

El títol del film respon a l'interés de l'equip del projecte de fer una "resignificació" de l'assaig del mateix Renau al voltant de les obres d'art que van ser traslladades des de Madrid fins a les Torres dels Serrans a València, va indicar el director del documental. Per a Casañ, "l'art sempre està en perill"; en qualsevol cas, a parer de García Cortés i Eva Vizcarra, la recuperació i la difusió de Renau "les estem fent bastant bé" i si a Alemanya ho van fer abans és perquè les circumstàncies ho van permetre, va reconéixer Vizcarra. Això no obstant, "estic feliç perquè ara ho estem fent nosaltres" i el documental ajudarà a divulgar l'artista valencià.

Equip completament valencià

Josep Renau. L'art en perill té un pressupost de 250.000 euros –dels quals 90.000 els va rebre a través de les subvencions convocades per l'IVC– i és un projecte amb segell valencià, ja que l'equip de 30 persones que l'ha fet possible, va destacar la productora Eva Vizcarra, és completament valencià.

"Tinc un equip en què confie i amb qui sempre treballem", va explicar la directora i productora. Així, va destacar que, en aquesta ocasió, la música torna a ser de Miquel Gil, Peter Gun i Javier Vercher, amb qui Endora Producciones ja va posar la banda sonora en L'arquitecte de Nova York, per la qual va ser premiada a Cannes. No és aquest l'únic treball d'Endora Producciones en què compten amb el cantaor de Catarroja, ja que junt amb Pep Gimeno 'Botifara' han treballat en el rodatge d'una road movie per a la televisió d'À Punt, tal com va avançar aquest diari.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next