Les institucions valencianes commemoren el primer 28 de març recordant les víctimes del franquisme

El Consell va triar aquesta data com a Dia de la Memòria Democràtica coincidint amb la mort de Miguel Hernández
/ València
28 març 2018 14:49h

El poeta Miguel Hernández, nascut a Oriola en octubre de 1910, moria amb 31 anys empresonat a Alacant. El seu "delicte" era ser comunista i haver escollit el bàndol republicà quan va esclatar la Guerra Civil. En record de la seua defunció, el País Valencià celebra el 28 de març el Dia de la Memòria Democràtica, una jornada per a homenatjar les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura. Aquesta data queda marcada per la Llei de Memòria Democràtica i per la convivència valenciana. La normativa també recull que les institucions públiques valencianes impulsaran eixe dia actes de reconeixement i homenatge amb l'objectiu de "mantindre la seua memòria i reivindicar els valors democràtics i la lluita del poble valencià per les seues llibertats".

L'acte principal del Dia de la Memòria Democràtica tindrà lloc aquest dimecres al migdia a l'espai cultural Menador (Castelló de la Plana), amb un homenatge a les víctimes de la Guerra Civil i del franquisme i a Miguel Hernández, "el poeta de l'amor i la guerra", indiquen en una nota de premsa de la Universitat Jaume I de Castelló (UJI). Aquesta universitat, juntament amb la Càtedra Interuniversitària de Memòria Democràtica i la Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, és l'organitzadora de les diferents activitats que acollirà el Menador.

Després de la benvinguda a càrrec del rector de l'UJI, Vicent Climent, i de l'alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, tindrà lloc una taula redona moderada per Rosa Monlleó Peris, catedràtica d'Història Contemporània de la Jaume I, en què participaran Jesús Bermúdez Ramiro, catedràtic de Filologia Llatina de l'UJI, i Ángel Prieto de Paula, catedràtic de Literatura Espanyola de la Universitat d'Alacant. L'homenatge a Miguel Hernández i a les víctimes de la Guerra Civil i del franquisme serà a partir de les 13.30h, i estarà dedicat a onze persones de les comarques de Castelló que, "com el poeta", van ser víctimes de la guerra i el franquisme i van patir la presó, la mort o l'exili. Per a clausurar l'acte intervindran la consellera de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, Gabriela Bravo, i el rector de l'UJI.

El jutjat de primera instància i instrucció número 1 de Paterna ha obert diligències per l'aparició d'almenys 15 cossos amb signes de violència en la fossa 22 del cementeri del municipi. / DIARI LA VEU

Excavar i exhumar les fosses

També la Diputació de València se suma als actes de record i homenatge a les víctimes. En el seu cas, al cementeri de Paterna. A aquesta trobada, que tindrà lloc al migdia, hi acudiran la vicepresidenta quarta i diputada de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo; el secretari general de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, Vicent Gil; l'alcaldessa de Godella i vicesecretària de la FVMP, Eva Sanchis, i l'alcalde de Paterna, Juan Antonio Sagredo. Justament al cementeri de Paterna, a la fossa 22, van començar el 2 de març unes excavacions que pretenen trobar els cossos de 39 afusellats. Aquestes obres són finançades per la Diputació de València dins de les actuacions en matèria de memòria històrica. De moment, el jutjat de primera instància i instrucció número 1 de Paterna ja ha obert diligències per l'aparició d'almenys 15 cossos amb signes de violència en aquesta fossa.

L'Ajuntament de la Pobla Llarga aprofitarà aquesta data per a signar un conveni de col·laboració amb l'Associació de Familiars de Víctimes de la Fossa 113 de Paterna. "Tres són els poblatans que se suposa que estan en la fossa: Nicasio Ripoll Ortolà, alcalde republicà i membre del comité local; Bautista Gomar Benavent, regidor socialista, membre de l'UGT, del comité local i de la Casa del Poble, i Salvador Ramon Benavent, regidor republicà", expliquen en una nota de premsa, i afegeixen que "tots ells van ser executats el 18 de gener de 1940 a Paterna".

El conveni se signarà a les 19.30 hores al saló de plens de l'ajuntament i hi participaran Núria Cubero, per part de l'associació, i l'alcaldessa Neus Garrigues, per part del consistori. Garrigues considera que "la Pobla Llarga està en deute amb tants veïns que una vegada finalitzada la guerra van patir la repressió franquista" i afirma que aquest acte "ha de ser valorat com a molt positiu per tota la població".

La Universitat d'Alacant recopila en un portal web dades de més de 20.000 represaliats pel franquisme. / UA

Un portal sobre els represaliats d'Alacant

La Universitat d'Alacant (UA) permet consultar les dades de més de 20.000 represaliats per la dictadura franquista a través d'un portal on les víctimes estan organitzades per noms i per poblacions. També hi ha dades sobre les acusacions, els consells de guerra, la vida a les presons, biografies o dibuixos inèdits fets pels protagonistes mentre estaven tancats. Aquesta base de dades és el resultat d'un treball col·laboratiu en què participen més de 30 investigadors de la demarcació d'Alacant.

En un comunicat enviat aquest dimarts, la UA va recordar la sortida des del port d'Alacant de l'Stanbrook, l'últim vaixell amb refugiats republicans, la mitjanit del 18 de març de 1939. A bord hi anaven més de 2.700 persones que fugien de la repressió del bàndol guanyador de la Guerra Civil. Francisco Moreno, autor de la base de dades citada, explica que "a la demarcació d'Alacant la repressió va afectar més de 20.000 persones, principalment durant els anys quaranta, que és quan va ser més forta, tot i que va durar fins a la mort del dictador".

Moreno detalla que per a dur a terme aquest portal, "en el qual estic treballant ja fa quinze anys, hem begut de tres àmbits arxivístics: l'Arxiu General i Històric de Defensa a Madrid, l'Arxiu Històric Provincial d'Alacant i diferents fons locals". No obstant això, Moreno destaca la dificultat de recopilar totes les dades "tant per la desaparició de molta documentació, com són els arxius de la Falange que Martin Villa va ordenar destruir, com per la parcialitat d'una informació que atribueix tot tipus de crims i excessos a persones que no tenien cap possibilitat de defendre's o amb consells de guerra a partir d'informes d'ajuntaments, rectors, policia governativa, serveis d'informació militars, Guàrdia Civil i Falange".

L'aprovació de la Llei de Memòria Democràtica i per a la Convivència també posava en marxa la realització d'un Mapa de fosses de la Guerra Civil i la dictadura franquista. / DIARI LA VEU

Mapa de fosses i bancs d'ADN

A més de marcar el 28 de març com a dia per al record i homenatge a les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme, l'aprovació de la Llei de Memòria Democràtica i per a la Convivència també posava en marxa la realització d'un Mapa de fosses de la Guerra Civil i la dictadura franquista. En l'apartat econòmic de la llei es preveuen 9,5 milions per a fer les exhumacions i identificacions dels cadàvers. D'aquesta manera, la Generalitat assumeix les despeses d'aquest procés, que tindrà una durada de 12 anys i, per tant, la previsió és destinar 790.000 euros anuals per a "recuperar la dignitat dels drets fonamentals i de tots els familiars que lluitaren i sofriren i que durant massa anys han estat en silenci", tal com va destacar aleshores la consellera Gabriela Bravo. Aquest marc legislatiu va tirar endavant amb el vot de Compromís, PSPV i Podem, l'abstenció de Ciutadans i el vot en contra del PPCV. El PP, en aquest cas a la Diputació de Castelló, també es va oposar el passat 20 de març a obrir una línia de subvencions per a l'elaboració de projectes de recuperació de la memòria històrica a les comarques del nord.

Tornant a la Conselleria de Justícia, aquesta ja està treballant en les licitacions que permetran accelerar l'exhumació, creació d'un banc d'ADN, identificació i reparació tant dels familiars com de les víctimes del franquisme que continuen soterrades en les fosses repartides per tot el País Valencià. Aquestes dades d'ADN es podran creuar amb les de Catalunya, Aragó, Navarra i Andalusia per a tractar d'identificar els morts. També la ciutat de València posarà en marxa bancs d'ADN per a identificar les restes exhumades, segons recull un pla de treball per a recuperar la memòria democràtica que també inclou la senyalització dels llocs de memòria democràtica, l'exhumació de les fosses comunes i la visibilització a través de rutes culturals i didàctiques dels itineraris de memòria democràtica de la ciutat. 

next