Troben cinc trinxeres republicanes de la Guerra Civil a Riba-roja

La línia no va entrar en funcionament però va servir per a dissuadir les tropes de Franco d'arribar a la ciutat de València, aleshores capital de la II República
/ València
28 març 2018 01:00h
L\'estudi dut a terme per tres investigadors ha permés identificar grafits de les persones que van treballar en la construcció de la línia defensiva \'La Immediata\'.

Un inventari ha establit l'existència, a Riba-roja de Túria (Camp de Túria), de cinc zones de resistència de l'exèrcit republicà creades durant la Guerra Civil en la línia defensiva denominada 'La Immediata', que unia aquesta localitat amb El Puig per a dissuadir l'avanç de les tropes franquistes des de les carreteres de Barcelona cap a la ciutat de València.

L'estudi, a càrrec dels experts Juansa Alcàsser, José Aleixandre i Esteban Clemente, ha permés localitzar el màxim de trinxeres existents en els prop de huit quilòmetres de la línia al seu pas per Riba-roja. Entre les troballes hi ha cinc zones de resistència: la Vallesa, València la Vella-Els Pous, Creus-Llobatera (Polvorí), els Carassols i, finalment, la zona del Cementeri-Seminar, detalla l'Ajuntament de Riba-roja en un comunicat.

Aquesta recerca analitza de forma detallada cada enclavament al llarg de la línia defensiva a la localitat, amb atenció en els punts de suport, els llocs de tirador, les trinxeres, els nius de metralladora, els abrics, els fortins o els llocs de comandament existents, així com una explicació sobre les funcions i característiques de cadascuna d'elles. La línia de defensa va ser clau durant la contesa militar com a escut de protecció que, encara que finalment no va arribar a entrar en funcionament, va servir per a dissuadir l'exèrcit franquista de l'arribada a la capital de la república.

'La Immediata' es va construir a 12 quilòmetres de distància de València amb la finalitat d'impedir qualsevol tipus de dany o desperfecte sobre l'aleshores capital de la II República. Des del consistori destaquen el seu paper durant la Guerra Civil com a escut de protecció que, encara que no va arribar a entrar en funcionament, va poder dissuadir les tropes de Franco com a fortificació situada estratègicament per a impedir l'avanç des de Barcelona.

El treball dels experts alerta de les conseqüències que algunes activitats econòmiques han provocat a la zona, com ara la pedrera d'extracció d'àrids existent en Carassols, fins al punt d'assegurar que la seua presència "ha fagocitat altres elevacions que oscil·laven entorn dels 150 metres d'altitud", en les quals s'han trobat tastos previs a les tasques de fortificació.

Grafits amb els noms dels creadors

Una de les novetats que introdueix l'estudi és la localització dels grafits trobats a les estances de la línia defensiva. Serveixen d'ajuda per a aportar informació sobre la cronologia de la construcció dels centres de resistència, al mateix temps que permeten saber els noms i cognoms d'alguns dels seus artífexs, la ideologia política d'ells i, fins i tot, el motiu pel qual van estar a aquesta zona. Alguns d'ells van ser presoners de guerra que van participar en la construcció de les trinxeres de Riba-roja.

Finalment, la recerca estudia les funcions que va exercir el refugi antiaeri situat en els subterranis de l'actual col·legi públic de Cervantes, les instal·lacions del qual es van utilitzar com a hospital de sang durant la Guerra Civil per a atendre els ferits del front de Terol.

El refugi, que actualment es pot visitar, es va construir perquè els ferits i el personal sanitari pogueren aixoplugar-se davant un atac aeri.

L'alcalde de Riba-roja de Túria, Robert Raga, ha agraït el treball dels tres experts per a ajudar a comprendre la línia defensiva 'La Immediata' i la tasca que va exercir en el desenvolupament estratègic de la contesa militar. Per açò, ha defensat continuar amb el pla traçat per a protegir i recuperar les edificacions descobertes al llarg del traçat del municipi.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next