La Universitat de València lidera una investigació internacional sobre economia del bé comú

El projecte busca demostrar que aquest model econòmic no perjudica els resultats de les empreses
/ València
29 març 2018 01:00h
Joan Ramón Sanchis, Vanessa Campos, Cristina Navarro Babiera, i Ana Ejarque Català, investigadors que estan portant a terme l\'estudi, acompanyats de Christian Felber.

València és el centre neuràlgic dels estudis de l'economia del bé comú a l'estat espanyol. La creació de la Càtedra de l'Economia del Bé Comú, encapçalada per Joan Ramón Sanchis i pionera en el món, també ha posat València a l'avantguarda d'Europa en investigació sobre aquest model econòmic, creat pel politòleg i economista austríac Christian Felber. Tant és així que la Universitat de València lidera un projecte europeu que busca demostrar que l'aplicació de l'economia del bé comú és beneficiosa econòmicament per a les empreses. 

L'estudi analitza mitjançant un qüestionari l'aplicació dels principis d'aquesta tendència econòmica en quasi 500 empreses de 12 països europeus. Entre elles hi ha unes quantes de les comarques del nord del País Valencià. Aplicant el qüestionari a unes empreses seleccionades expressament per a aquesta investigació, es busca demostrar que la matriu del bé comú és un instrument de mesura vàlida i acceptable des del punt de vista acadèmic per a mesurar la viabilitat econòmica, social i mediambiental d'una empresa. 

Això és el que s'entén per sostenibilitat corporativa i s'obté mesurant els resultats d'una empresa amb una triple vessant: l'economicofinancera, la social i la mediambiental. Tot amb l'objectiu de demostrar que les empreses que segueixen els principis o matrius del bé comú generen impactes positius en la societat i en el medi ambient "i, per tant, políticament haurien de ser reconegudes pels impactes positius que tenen". Així ho ha explicat la responsable de l'elaboració del qüestionari, Vanessa Campos, que assenyala que l'estudi parteix de la hipòtesi que les mercantils que compleixen amb els tres criteris de sostenibilitat no veuen perjudicat el seu compte de resultats. 

Per a fer el qüestionari –que té el vistiplau d'organismes internacionals–, la universitat s'ha basat en diferents maneres de mesurar l'impacte de l'activitat empresarial en el benestar de les persones tant des del punt de vista individual com col·lectiu. També ha utilitzat indicadors de l'impacte mediambiental de les empreses en el seu àmbit d'operació i han formulat preguntes per a mesurar la petjada de CO2 que deixa el producte d'una empresa des que es fabrica fins que es porta al lloc on es ven o es consumeix.

Una de les preguntes clau del qüestionari és el percentatge de treballadors locals ocupats a les empreses. "Com més prop viuen les persones del lloc on treballen, més fàcil els resulta conciliar", explica Campos, que destaca que això comporta un benefici tant per als treballadors com per als seus familiars.

D'altra banda, amb la mateixa pregunta es pot mesurar l'impacte de la contaminació que generen els desplaçaments dels treballadors quan van o tornen de la feina. "Aquesta és una de les principals fonts de contaminació de les ciutats", lamenta Campos. 

"Volem que no es quede només en recerca"

Els primers resultats de l'estudi estaran disponibles a l'estiu i es presentaran a Viena i Munic. "Volem fer presentacions a diferents països però aspirem que, per una vegada en la vida, se'ns reconega a la nostra casa", ha assenyalat Campos, que insisteix que al País Valencià no s'atorga suficient importància al fet que aquest projecte finançat amb fons alemanys estiga dirigit des de la Universitat de València. 

El marc teòric de la investigació es presentarà en un congrés sobre emprenedoria al Països Baixos, on és candidat a guanyar un premi. "Aconseguir que un article científic sobre economia del bé comú estiga en un congrés internacional i que opte a un premi no havia passat mai", celebra la professora.

La responsable del qüestionari està convençuda que els resultats de la investigació poden tindre unes conseqüències "molt importants" pel que fa a la contractació pública. Campos assegura que si aconsegueixen demostrar que aplicar l'economia del bé comú a les empreses no perjudica el balanç de resultats de les empreses, l'administració pública podrà demanar a les mercantils que l'apliquen per a ser contractades. "No podrien acusar ningú de restringir de manera arbitrària la competència", sentencia Campos. 

La investigació s'està coordinant des de València perquè "el capital humà capaç de portar-la a terme està ací", asseguren des de la Càtedra. L'equip que l'està desenvolupant està format pel doctor Joan Ramon Sanchis, director de la Càtedra; les doctores Vanessa Campos i Antonia Mohedano –aquesta última encarregada de la part teòrica de la investigació–; Cristina Navarro, investigadora predoctoral de la Càtedra EBC, i Ana Ejarque, estudiant de Màster en pràctiques en la Càtedra. 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next