Any rere any, l’economia millora i el mercat laboral es recupera, amb totes les conseqüències, bones i dolentes, que això comporta. Si 2017 va ser un any negre pel que fa a la sinistralitat laboral, des de principis de 2018 la situació no ha millorat. Segons les dades del Ministeri d’Ocupació, en gener de l’any passat, al País Valencià, van morir 4 persones mentre treballaven. En gener de 2018, han sigut 7. Les xifres oficials dels mesos de febrer i març encara no s’han fet públiques, però el sindicat CCOO ha comptabilitzat que des de l’1 de març fins al 27 han tingut lloc 6 accidents mortals.
Entre els sinistres de gener destaca, per exemple, el d’una dona que va morir en una empresa en Alzira en caure per les escales, mentre que en febrer va morir un home de 78 anys després de quedar atrapat baix d’un tractor que va bolcar a la localitat de Planes. Segons el sindicat, la situació ha passat “de preocupant a alarmant” i asseguren que el primer trimestre de 2018 “és el pitjor dels últims 6 anys”, ja que segons les seues informacions “cada 7 dies perd la vida una persona mentre treballa”.
L’últim accident del qual té constància CCOO és del d’home que va morir a Xàtiva quan li va caure un sostre d’uralita situat a més de dos metres d’altura el dia 26. A banda d’aquest succés, durant el mes de març també ha mort a Quart de Poblet un home que estava carregant serradures en una tremuja que es va bolcar i li va caure damunt. També el treballador de la Pirotècnia Ricardo Caballer que va morir quan va explotar la pólvora que manipulava. A l’Alcora, un home va faltar en caure-li un palet de taulells en una empresa ceràmica, i al Perellonet, un home va caure d’un nové pis quan feia tasques de neteja. Finalment, a Oriola, un home va caure del sostre d’un concessionari mentre el netejava.
“El problema no són només els accidents mortals, sinó el repunt en general de la sinistralitat“, assenyala la directora general d’Ocupació, Cristina Moreno, que assegura que “el mateix accident pot ser mortal o no en funció de moltes coses”. De fet, des de 2012 els accidents laborals en jornada han crescut en més de 10.000, “especialment els greus”, apunta Moreno. Segons la directora general, el País Valencià havia liderat històricament la sinistralitat laboral i, amb la tasca conjunta d’administracions, empreses i sindicats, la tendència s’estava revertint. Fins ara.
De fet, CCOO no alerta només del creixent nombre d’accidents mortals, sinó també dels greus. Segons les dades oficials del ministeri, en gener de 2017 hi van haver 20 i, un any després, la xifra va augmentar fins a 28. Cristina Moreno assegura que des de l’any passat, el Consell ha estat insistint en el repunt dels accidents, que en alguns casos “és superior a la mitjana estatal”. Per això, s’estan reforçant els plans específics de prevenció i, fins i tot, la lluita contra la sinistralitat laboral va ser un dels objectius acordats pel Consell en el seminari de Vinaròs i Benicarló.
Segons explica la responsable de Salut Laboral de CCOO, Mila Cano, també cal tindre en compte “l’abundant accidentalitat considerada lleu i que no aflora a causa de la no declaració sistemàtica dels accidents sense baixa”. Per a la formació, les causes del repunt de la sinistralitat els darrers anys està clara: condicions de treball deficients, alta temporalitat, incompliment sistemàtic dels drets i obligacions en matèria preventiva i per a les empreses. “L’arrel de la sinistralitat creixent és la precarietat laboral. Es treballa més i en condicions molt pijors”, lamenta Cano. A aquestes causes, la directora general d’Ocupació afegeix la manca de cultura preventiva. En aquest sentit, Moreno apunta a un repunt dels accidents en altura, com mostren els casos de sinistres de març. “Hi ha molts treballadors que tenen accidents perquè pugen a teulades que no estan preparades per a suportar el pes d’una persona. Això no hauria d’estar passant en el segle XXI”, sentencia Moreno.
És per això que davant aquest repunt de la sinistralitat, CCOO insta a convocar el Consell General de l’Institut Valencià de Seguretat i Salut en el Treball (INVASSAT) per a abordar la qüestió conjuntament amb l’administració autonòmica, la patronal i la Inspecció de Treball de la Seguretat Social (ITSS). La secretària de Salut Laboral considera necessària aquesta reunió perquè els darrers anys hi ha hagut “una rebaixa de les exigències preventives i de control a les quals cal sumar una manca de polítiques públiques acompanyades de falta d’inversió pública i privada”.
