Fraccionament de contractes: irregularitat administrativa o delicte?

Més enllà de l'adjudicació a dit, les rutines en la gestió i la urgència expliquen la concessió directa d'obres i serveis públics
/ València
3 abril 2018 01:00h
El síndic va assegurar aquest el divendres que l\'informe de fiscalització no va detectar "en cap cas" indicis de responsabilitat comptable.

La Conselleria d'Igualtat i els contractes de neteja als centres de majors i a Educació, els contractes de la primavera educativa i a la Conselleria de Transparència per unes xarrades o a la Regidoria de Pere Fuset per la contractació Bústia dels Reis d'Orient són només alguns exemples de les denuncies que ha interposat el PPCV al govern del Botànic i a l'Ajuntament de València per suposats delictes de fraccionaments de contractes. Alguns casos continuen investigant-se, com el de la conselleria dirigida per Mónica Oltra, i altres denuncies s'han arxivat, com ha passat amb la que afecta la Regidoria de Cultura Festiva.

Tant la Sindicatura de Comptes com la Intervenció de la Generalitat recomanen evitar l'abús de contractes menors, que pot suposar un sobrecost a la tresoreria de l'administració, així com facilitar l'enriquiment il·lícit i altres corrupteles. No obstant això, la realització de contractacions per quanties menudes –que no requereixen licitació– no és una pràctica irregular en tots els casos, i quan ho és no sempre porta associat un delicte. És per això que diverses de les denúncies interposades pel PPCV han quedat arxivades per ser només una falta administrativa.

La nova llei de contractes espanyola, que va entrar en vigor el passat 9 de març, estableix les normes que determinen els casos en què es pot fer un contracte menor i també les situacions en les quals se'n requereix un de major, que porten aparellada una licitació i que depenen de la quantia a pagar pel contracte. Així, la norma actual permet adjudicar un contracte menor a una empresa per una suma inferior a 15.000 euros quan es tracta d'un servei o menor a 40.000 per una obra. Aquest límit compta per a tots els contractes que es fan a una única empresa en un any. És a dir, quan es fan diversos contractes menors a una mateixa empresa en un any la suma dels quals arriba als 15.000 euros, en el cas dels serveis, l'administració no pot contractar-la de forma directa fins l'any següent. 

L'administració ha de licitar totes les obres i serveis que superen les quanties abans esmenades. La legislació permet no licitar contractes inferiors al límit "perquè s'entén que és millor donar flexibilitat a les administracions públiques perquè puguen portar a terme les seues polítiques amb més agilitat", explica Andrés Boix, professor de Dret de la Universitat de València. El professor assegura que si l'administració es troba en una situació de necessitat inesperada o imprevista pot fer una adjudicació directa, "però això no és fraccionar". Ni quan els contractes es fan a la mateixa empresa ni si es fa a mercantils diferents.

Què és el fraccionament de contractes?

El fraccionament, que és il·legal en tots els casos, es produeix quan un contracte que hauria de ser únic es divideix, és a dir, quan per a evitar la licitació es fan diversos contractes menors que no superen els 15.000 euros o bé els 40.000 de límit, pràctica que la llei no permet. Malgrat estar prohibit, aquest fet no sempre és un delicte. Pot quedar-se en una irregularitat administrativa, que normalment comporta l'anulació de contracte. Quan es detecten aquestes irregularitats "es procedeix a investigar si hi ha hagut un desviament de diners o un encariment de l'obra pública i, en casos extrems, si es demostra que hi ha algun contuberni amb l'empresari o una voluntat expressa de defraudació, el fraccionament pot ser un delicte", explica Boix. 

Des de Podem reconeixen que aquestes irregularitats administratives hi tenen lloc i que són "un vici que s'ha de tallar". El diputat de la formació morada Antonio Montiel explica que de vegades es comet fraccionament "per rutina" en contractes que es coneixen com de tracte successiu. "Per exemple, quan es paga una quantitat menuda a una gestoria per a oferir assessorament i al final el contracte es prorroga més d'un any s'acaba incorrent en una il·legalitat". No obstant això, Montiel, que també és advocat, assegura que "no sempre que aquests contractes es prorroguen hi ha una intencionalitat delictiva, sinó que es produeix una rutina administrativa que cal eliminar". 

Segons el professor Boix, la clau per a determinar si realment s'ha fraccionat un contracte recau en si allò que es contracta es considera com una unitat o no, tasca que recau en els jutges. És per això que Montiel considera que s'ha d'analitzar cada cas per separat i no fer generalitzacions.

Boix posa com a exemple el cas de la denúncia per fraccionament interposada per Luís Salom, assessor del PP de València, a la Regidoria de Cultura Festiva, encapçalada per Pere Fuset. "Si per a la cavalcada de Reis la Regidoria adjudica a una mateixa empresa una carrossa i també la bústia reial" en diferents contractes "es tracta de dos serveis diferents i només seria fraccionament si s'entengueren com una unitat". I "si el PP pensa que això s'ha d'entendre com un tot i que seria lògic una adjudicació unitària, ho denuncia". 

Contractes menors per a garantir serveis bàsics

El cas de la denúncia contra la Conselleria d'Igualtat, encapçalada per la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, és un dels que continua investigant-se. En aquesta ocasió, el PPCV va interposar una denúncia per fraccionament de contractes perquè eixe departament havia adjudicat en contractes diferents, a empreses diferents, la neteja d'algunes de les residències públiques de majors. Des de la Conselleria asseguren que l'adjudicació de la neteja dels centres es va fer mitjançant contractes menors perquè no va quedar més remei. 

Amb el canvi de govern, el departament d'Igualtat es va trobar que el contracte de neteja dels centres de majors s'acabava i el govern anterior, del PPCV, no havia començat a tramitar un contracte que abastara la neteja íntegra de tots els centres. Per a poder garantir el servei, la Conselleria va optar per fer un contracte menor per a cada centre, amb la qual cosa podrien guanyar temps fins que s'adjudicara el contracte global, ja que el procés de licitació d'un servei d'aquestes característiques pot durar fins a 10 mesos. És cert que la intervenció recomana fer contractes grans perquè econòmicament parlant és més beneficiós per a l'administració, "però en aquest cas no quedava més remei", asseguren des d'Igualtat.

Segons fonts de la Conselleria, al mateix temps que s'adjudicaven aquests contractes menors es va començar la tramitació del gran. "A diferència del que passava en alguna de les trames corruptes del PPCV, Igualtat va fer una oferta per a tres empreses i es va quedar la més barata", apunten. En canvi, asseguren, en el cas del PPCV només s'oferia a una empresa, que és la que convenia al partit.

El PPCV juga el paper d'opositor

Després de la corrupció d'èpoques passades, "les conselleries i les regidories, així com els funcionaris, tenen molta cura per a no cometre fraccionament. Per això, en la majoria de les denúncies del PPCV els tribunals acaben dient que no s'ha comés cap delicte", explica el professor Boix. El cas de Fuset torna a ser un exemple, ja que finalment va quedar arxivat. 

Boix, que assegura no conéixer els detalls de tots els casos denunciats pel PPCV, considera que el PPCV "està fent una cosa molt normal, que és desenvolupar la seua tasca d'oposició i quan ells pensen que hi ha hagut una possible irregularitat la denuncien". No obstant això, explica que els populars "probablement podrien denunciar-ho per una via que no fora la penal, però com que a ells durant molt de temps els han denunciat per aquesta via, fan el mateix". 

Per a Montiel, el PPCV té una doble estratègia: d'una banda, demostrar que tots els partits són iguals –de bons o de dolents– perquè els governs del canvi incorren en les mateixes irregularitats que cometia el PPCV i, d'una altra, insistir en el fet que el Botànic no sap gestionar, malgrat comptar amb més diners dels que havien tingut els populars en les darreres legislatures, en referència als Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), "que s'han de tornar i suposen una despesa més".

"El PPCV busca demostrar que les males pràctiques de les quals se'ls acusava són fruit de la dinàmica de gestió d'un govern", explica Montiel, que assegura que els populars volen fer creure que ells no van cometre irregularitats amb intenció de delinquir, sinó que "simplement van gestionar", com fa l'actual Consell. Els populars "pretenen contaminar amb eixa realitat falsa els governs actuals del canvi per a després acusar-los de no saber gestionar i de donar prioritat a qüestions que enfronten els valencians, com la llengua o l'educació concertada", assenyala el diputat de Podem. 

Montiel considera que el PPCV, amb aquestes pràctiques, intenta influir en els ciutadans que volien el canvi "i que noten que les coses van més lentament i que els canvis no es produeixen al ritme que tots esperarien després de 20 anys" de govern de la dreta. Per això "el PP i els mitjans del seu entorn colpegen constantment " el govern del Botànic en dos direccions: assegurant que el Consell actual fa el mateix que feien ells i que, a més, no saben gestionar", lamenta Montiel.

next