Aquest dimecres, l’Institut Valencià de Cultura (IVC) va fer efectives les quatre amortitzacions dels llocs de treball que formaven part del conglomerat cultural després que s’extingira la mercantil Projectes Culturals Castelló, que els empleats s’incorporaren a l’antiga Culturarts (actualment IVC) i es publicara en desembre la Relació de Llocs de Treball (RLLT) de l’ens. Las places han desaparegut perquè atenent a l’activitat i necessitats que té actualment l’IVC no tenen cap funció i, per tant, es va decidir prescindir d’elles per a ser més “efectius” en la gestió de l’ens públic. A més a més, les persones que ocupaven aquests llocs no eren funcionàries, van apuntar aquest dijous des de l’institut.
La Relació de Llocs de Treball elaborada en 2017 per a tindre una radiografia de les necessitats de personal de l’IVC indicava que fins a deu places eren prescindibles, ja que les activitats laborals que feien no s’ajustaven a la demanda actual de l’ens cultural. La proposta inicial, després de les negociacions amb el comité, va ser reduïda a quatre amortitzacions que aquest dimecres es van comunicar. Tanmateix, el comité d’empresa de l’IVC, segons recollia aquest dijous Europa Press, va mostrar la seua “indignació” per l’amortització –en el comunicat els sindicalistes parlen “d’acomiadaments”– d’aquests quatre treballadors adscrits a la direcció territorial de Castelló de la Plana.
El fet que s’amortitzaren aquests quatre llocs de treball era perquè les persones que els ocupaven no eren personal amb contractes fixos, sinó que complien amb el que indica la normativa vigent que diu que el personal laboral no temporal d’una societat mercantil o d’una fundació que s’extingeix per la reestructuració del sector públic de la Generalitat, i aquest és el cas del Projecte Castelló Cultural, s’incorporarà a les entitats de dret públic que assumeixen l’exercici de la seua funció. Ara bé, la legislació afegeix que aquesta assimilació està condicionada al fet que la plaça pot ser extingida i, per tant, no pot adquirir la condició d’empleat públic.
Això no obstant, que l’IVC haja prescindit d’aquests quatre treballadors per als representants sindicals deixa la plantilla “a la vora de col·lapse”. Apuntaven també que la RLLT és “bastant diferent a la realitat de la plantilla”. Insistien que “la situació de l’Institut Valencià de Cultura és crítica a molts nivells”, ja que, segons es desprén de les explicacions dels sindicalistes, l’actual càrrega de treball que exigeixen els quatre responsables de les àrees –música i cultura popular, arts escèniques i audiovisual– és superior a la que hi havia abans de l’arribada del director general, Abel Guarinos, i els adjunts Marga Landete, Robert García i José Luís Moreno. Posen com a exemple que “els directors adjunts programen i programen, sense entendre que la plantilla està a la vora del col·lapse”. Advertien que “el malestar va en augment”, perquè la plantilla “es compon de molts interins, la majoria des de fa més de 15 anys”.
La intenció de l’IVC és fer una programació millor, donar més oferta a la ciutadania, amb més qualitat, més promoció i més quantitat, reconeixien des de l’Institut Valencià de Cultura a aquest diari. Així, el comité d’empresa de l’IVC va assegurar que no entenen que “la política de la Conselleria de Cultura i la de la direcció de l’Institut passe per l’acomiadament de treballadors, precisament pel minvament de la plantilla i la sobrecàrrega de treball en tots els departaments”. “Ens resulta incomprensible que un govern que ha fet del lema ‘Fes cultura’ el leitmotiv de la seua política en aquest àmbit es mostre indiferent i insensible a la realitat del dia a dia dels treballadors del que hauria de ser un dels seus bucs insígnia i que són, en definitiva, la mà d’obra que la fa possible”, afegien.
Consolidar diverses places
Les noves directrius culturals, com ha remarcat diverses vegades el conseller Vicent Marzà, el director de l’IVC i les direccions adjuntes és apostar per la vertebració i descentralització de l’oferta cultural al País Valencià. Això representa un canvi del model, passar d’un Teatre Principal de València que capitalitza les propostes, a una xarxa d’espais: Arniches i Principals de València i Castelló de la Plana, més els comarcals conformats pels municipis que integren el Circuit Cultural Valencià.
L’increment d’activitat està supeditat al paradigma de cultura pública, és a dir, que es passa d’un únic centre d’exhibició (el Principal de València) a tres teatres (més el Rialto) i, depenent de la producció, teatres municipals. Davant això, i després d’haver arribat a un pacte social entre els sindicats i Hisenda, la Generalitat té previst consolidar un seguit de places estructurals que estan ocupades per treballadors temporals i que són necessàries per al funcionament de l’administració. Algunes d’aquestes pertanyen a l’IVC, des d’on vol aprofitar aquesta conjuntura per a, una vegada es publique en el DOGV l’acord entre les centrals sindicals i el govern valencià, poder consolidar algunes places que estan ocupades per empleats que són fixes intermitents i que porten en alguns casos mes d’una dècada en aquesta situació. El procés està previst que es concloga abans que acabe la legislatura.
